Vés al contingut

Agapènor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAgapènor
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAnceu (fill de Licurg) Modifica el valor a Wikidata
FillsLaodice (filla d'Agapènor) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei mitològic d'Arcàdia i Rei de Pafos Modifica el valor a Wikidata

Agapènor (grec antic: Ἀγαπήνωρ, llatí: Agapenor) va ser fill d'Anceu[1] i net de Licurg.[2]

Era un mític rei d'Arcàdia, que vivia a Tègea. Segons Pausànias, Agapènor va ser rei d'Arcàdia després de la mort d'Èquem.[2] Apareix al 'Catàleg de les naus' de la Ilíada com a cabdill del contingent arcadi, i comandava seixanta naus que li havia donat Agamèmnon, amb les quals va anar a lluitar a la Guerra de Troia, obligat pel jurament que havia fet a Tindàreu com a antic pretendent d'Helena. El seu territori incloïa Fèneos, Orcomen, Ripa, Estràcia, Enispe, Tègea, Mantinea, Estimfal i Parràsia. Apol·lodor el va incloure també entre els homes que van anar a lluitar a Troia, però només li assigna set naus.[3] Apol·lodor i Higí diuen que formava part dels pretendents d'Helena.[4][5] El poeta grec Quint d'Esmirna diu que era un dels grecs que anaven dins del Cavall de Troia.[6]

A la tornada de la guerra, una tempesta el va dirigir cap a la costa de Xipre, on va fundar la ciutat de Pafos i allà va edificar un temple en honor d'Afrodita.[2]

Quan encara era a Tègea, abans d'anar a la guerra, els fills de Fegeu, Agènor i Prònous, van trobar al seu palau els dos fills d'Alcmeó. Aquests últims, Acarnà i Amfòter, van matar els fills de Fegeu per venjar la mort del seu pare.[7][8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Homer. Ilíada, II, 609
  2. 1 2 3 Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 5, 2
  3. ↑ Apol·lodor. Epítoms, III, 12
  4. ↑ Apol·lodor. Biblioteca, III, 10 8
  5. ↑ Higí. Faules, 81
  6. ↑ Quint d'Esmirna. Posthomèrica, XII, 314-325
  7. ↑ Apol·lodor. Biblioteca, III, 7, 6
  8. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 16. ISBN 978-84-96061-97-2.