Agapènor
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Pare | Anceu (fill de Licurg) |
| Fills | Laodice (filla d'Agapènor) |
| Altres | |
| Càrrec | rei mitològic d'Arcàdia i Rei de Pafos |
Agapènor (grec antic: Ἀγαπήνωρ, llatí: Agapenor) va ser fill d'Anceu[1] i net de Licurg.[2]
Era un mític rei d'Arcàdia, que vivia a Tègea. Segons Pausànias, Agapènor va ser rei d'Arcàdia després de la mort d'Èquem.[2] Apareix al 'Catàleg de les naus' de la Ilíada com a cabdill del contingent arcadi, i comandava seixanta naus que li havia donat Agamèmnon, amb les quals va anar a lluitar a la Guerra de Troia, obligat pel jurament que havia fet a Tindàreu com a antic pretendent d'Helena. El seu territori incloïa Fèneos, Orcomen, Ripa, Estràcia, Enispe, Tègea, Mantinea, Estimfal i Parràsia. Apol·lodor el va incloure també entre els homes que van anar a lluitar a Troia, però només li assigna set naus.[3] Apol·lodor i Higí diuen que formava part dels pretendents d'Helena.[4][5] El poeta grec Quint d'Esmirna diu que era un dels grecs que anaven dins del Cavall de Troia.[6]
A la tornada de la guerra, una tempesta el va dirigir cap a la costa de Xipre, on va fundar la ciutat de Pafos i allà va edificar un temple en honor d'Afrodita.[2]
Quan encara era a Tègea, abans d'anar a la guerra, els fills de Fegeu, Agènor i Prònous, van trobar al seu palau els dos fills d'Alcmeó. Aquests últims, Acarnà i Amfòter, van matar els fills de Fegeu per venjar la mort del seu pare.[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ Homer. Ilíada, II, 609
- 1 2 3 Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 5, 2
- ↑ Apol·lodor. Epítoms, III, 12
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, III, 10 8
- ↑ Higí. Faules, 81
- ↑ Quint d'Esmirna. Posthomèrica, XII, 314-325
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, III, 7, 6
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 16. ISBN 978-84-96061-97-2.