Vés al contingut

Alba Sotorra i Clua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alba Sotorra)
Plantilla:Infotaula personaAlba Sotorra i Clua
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista de cinema, muntadora, productora de cinema, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webalbasotorra.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5159658 TMDB (persona): 1459419
X: AlbaSotorra Instagram: albasotorra Modifica el valor a Wikidata

Alba Sotorra i Clua (Reus, 1980)[1] és una directora i productora de cinema documental catalana.[2]

Trajectòria

[modifica]

Les seves pel·lícules tracten temes contemporanis controvertits[3] que involucren visions contraposades del món, relacionats amb conflictes polítics, socials i humans. El seu treball se centra sobretot en les històries humanes que reflexionen, des d'una perspectiva de gènere, sobre temes com la llibertat, la igualtat i la identitat.[4][5] Els seus projectes més rellevants són els llargmetratges documentals Miradas desveladas (2008), Qatar la carrera (2011), Game Over (2015),[6] pel que va rebre el Gaudí a la millor pel·lícula documental, i Comandant Arian (2018), nominada als Premis Gaudí de 2019.

Sotorra és llicenciada en Comunicació audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid (2004) i va fer un màster en estudis culturals a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2007).[7] Ha treballat, filmat i viscut arreu del món, passant llargues temporades a l'Orient Mitjà, especialment a Síria, Turquia, Iran i Qatar.[8]

Filmografia

[modifica]

Comandant Arian (2018)

[modifica]

A Comandant Arian, Sotorra s'endinsa a primera línia de la guerra civil siriana per a documentar la lluita de les dones kurdes del nord del país contra l'Estat Islàmic i la seva revolució feminista a Rojava. Sotorra segueix la comandant Arian, de 30 anys, qui forma part de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ), un cos militar format exclusivament per dones l'any 2012, amb l'objectiu de protegir-se del Daesh i de transformar la societat patriarcal en la qual viuen. En aquesta història, Arian guia un batalló cap a Kobani amb la missió d'alliberar la població que viu sota el jou del Daesh i fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita.[9]

Comandant Arian s'estrenà mundialment al Festival HOT DOCS el 2018 (l'únic festival de documentals de classe A), tingué la seva estrena europea al Sheffield Interntational Doc Fest (Anglaterra), fou nominat al Tim Hetherington Award, i la seva estrena asiàtica fou al Festival Internacional de Cinema de Shanghai.[10]

Cartell promocional de Game Over (2015)

Game Over (2015)

[modifica]

Game Over és un llargmetratge documental que va guanyar el Gaudí a millor documental el 2016. També fou guardonat com a millor documental de nou realitzador al Festival Internacional Docs Barcelona i rebé una menció d'honor als premis Ciutat de Barcelona. Va tenir l'estrena internacional al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.

Mirades desvelades (2008)

[modifica]

Mirades desvelades és el retrat combatiu de dones artistes de Bòsnia, Turquia, Iran, Afganistan i Pakistan. Amb finançament de l'Institut Català de les Empreses Culturals i de l'Institut Català de les Dones. Premiat com a millor documental al Festival de Cinema Invisible (Bilbao), al Festival de Cinema de Mollerussa i al Festival Internacional de Cinema REC (Tarragona).

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premi Categoria Nominació Resultat Ref.
2022 Premis Goya Millor pel·lícula documental El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Carles Torras i Vesna Cudic) Nominats [11][12]
Millor pel·lícula El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Carles Torras i Vesna Cudic) Candidats [11][12]
Millor direcció Alba Sotorra Candidata [11][12]
Millor guió original El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Júlia Parés, Michael Nollet i Xavi Carrasco) Candidats [11][12]
Premis Gaudí Millor pel·lícula documental El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Carles Torras i Vesna Cudic) Guanyadors [13][14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La reusenca Alba Sotorra s'emporta el Gaudí a la millor pel·lícula documental». Nació Digital, 1 febrer 2016. Arxivat de l'original el 13 gener 2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
  2. ↑ Plantada, Esteve. «La directora catalana que va filmar la lluita feminista a la guerra de Síria». El Temps, 10 novembre 2018. [Consulta: 7 gener 2019].
  3. ↑ «Alba Sotorra | DOKweb» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2019].
  4. ↑ «Alba Sotorra». [Consulta: 17 gener 2019].
  5. ↑ «Alba Sotorra». [Consulta: 17 gener 2019].
  6. ↑ «Alba Sotorra». L'Alternativa. (CCCB). [Consulta: 19 novembre 2015].
  7. ↑ SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. Fotografia. Audiovisual, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016.
  8. ↑ «Biografía de Alba Sotorra - Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes». [Consulta: 17 gener 2019].
  9. ↑ «Alba Sotorra retrata la lluita de les dones kurdes». El Nacional, 9 novembre 2018. [Consulta: 13 juny 2019].
  10. ↑ Sotorra, Alba. «Un ejército de mujeres». TEDxReus, 18 juliol 2018. [Consulta: 13 juny 2019].
  11. 1 2 3 4 «El Retorno: la vida después del ISIS - 8 candidaturas» (en castellà). PremiosGoya.com. [Consulta: 9 novembre 2021].
  12. 1 2 3 4 «Estas son las nominaciones de los Premios Goya 2022» (en castellà). PremiosGoya.com. [Consulta: 11 desembre 2021].
  13. ↑ «"Sis dies corrents" i "Libertad" triomfen als Gaudí: tots els premis, liderats per 4 directores». CCMA.cat, 6 març 2022. [Consulta: 6 març 2022].
  14. ↑ «XIV Premis Gaudí - Guardonades». AcademiaDelCinema.cat. [Consulta: 7 març 2022].