Antropocè
.jpg)
Antropocè és el nom d'una hipotètica nova era geològica[1] que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el segle xvii,[2] o bé amb l'explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic.[3] No es tractaria d'un període geològic pròpiament, sinó de l'època en què l'activitat humana ha començat a generar efectes massius a escala planetària.[4] Tot i això, s'ha proposat que podria arribar a complir el criteri de marca geològica i que per definir-la es podrien utilitzar les massives quantitats d'ossos de pollastre domèstic que es troben distribuïts pels abocadors arreu del món (on han arribat a fossilitzar) des de la dècada que iniciaria l'era antropocènica.[5]
El concepte no és unànimement acceptat, tot i que es forneix de nombrosos estudis científics de totes les disciplines, des de la biologia a la filosofia i les humanitats, que dediquen molts esforços a estudiar-lo i definir-lo.[6] Tanmateix, l'any 2024 va ser descartat[7][8] per la Unió Internacional de Ciències Geològiques i per la Comissió Internacional d'Estratigrafia[1] com a designació d'una nova època geològica.
Etimologia i origen del nom
[modifica]Antropocè és un neologisme format per la combinació de dos mots grecs, anthropos (ἄνθρωπος, home) i kainos (καινος, nou, recent), i fet per analogia amb els noms dels altres grans temps geològics (Eocè, Plistocè, etcètera).
El terme fou proposat l'any 2000 pel premi Nobel de química, el neerlandès Paul Crutzen.[9] Va ser molt controvertit inicialment, però el seu ús i les seves implicacions com a terme geològic va guanyar adeptes des del moment de la manifestació del canvi climàtic antropogènic i l'extinció massiva d'espècies provocada pels humans.[10] Finalment, el 2024 el terme fou descartat per la comunitat científica en un manifest conjunt de la ICS i la IUGS.[8][7]
Segons aquesta teoria, tan sols en els passats dos segles els humans han infligit a la Terra canvis extensos i sense precedents que alteraran el planeta per milions d'anys. A conseqüència de l'activitat humana hi ha hagut una explosió demogràfica amb megaciutats i l'increment de l'ús d'energia a base de combustibles fòssils. Especialment preocupant és l'acidificació dels oceans pel diòxid de carboni (CO₂), que perjudica moltes formes de vida marina, però que sobretot afecta el desenvolupament de coralls, mol·luscs i certes formes de fitoplàncton, fonamentals a la cadena tròfica.[11]
Bibliografia
[modifica]- Anthropocene (anglès), Revista científica, des del 2013
- Klein, Naomi. This Changes Everything: Capitalism Vs. The Climate (Això ho canvia tot: capitalisme envers el clima) (en anglès). Nova York: Simon and Schuster, 2014, p. 579. ISBN 9781451697384.
- Zalasiewicz, Jan; Crutzen, Paul [et al]. «The new world of the Anthropocene» (en anglès). Environmental Science & Technology, vol. 44, 2010, p. 2228–2231 [Consulta: de maig 2015]. «The Anthropocene, following the lost world of the Holocene, holds challenges for both science and society. (L'antropocè, que segueix el món perdut de l'Holocè, porta reptes per a ambdues, la societat i la ciència)»
- Cacho Lascorz, Isabel. «Antropocè: una nova època geològica?». EduCaixa. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015].
- Revkin, Andrex C. «Earth Is Us» (en anglès). New York Times. [Consulta: 7 maig 2015].
- «The Anthropocene A man-made world» (en anglès). The Economist [Consulta: de maig 2015]. «Science is recognising humans as a geological force to be reckoned with. (La ciència reconeix l'home com una força geològica pertinent.)»
Referències
[modifica]- 1 2 «“Antropocè”, un terme informal | TERMCAT» (en occità). [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ Ellis, Elis «Anthropocene». Encyclopedia of Earth [Consulta: de maig 2015].
- ↑ Claudin i Botinas, Fernando Maria. «Sobre l'Antropocè». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015].
- ↑ Aguilar, Xavi «La sisena extinció massiva». El Punt Avui. «Els científics veuen en la desaparició constant d'espècies un nou cicle crític per a la Terra. Les que han sobreviscut a l'acció humana han perdut bona part dels individus»
- ↑ Carrington, Damian «How the domestic chicken rose to define the Anthropocene». The Guardian, 31-08-2016 [Consulta: 23 maig 2018].
- ↑ Carrera, Judit «L'antropocè, nova era». Ara. «Naomi Klein defensa que la crisi ecològica també pot ser el revulsiu per provocar el canvi de model»
- 1 2 Carrington, Damian «Geologists reject declaration of Anthropocene epoch» (en anglès). The Guardian, 22-03-2024. ISSN: 0261-3077.
- 1 2 Witze, Alexandra «It’s final: the Anthropocene is not an epoch, despite protest over vote» (en anglès). Nature, 20-03-2024. DOI: 10.1038/d41586-024-00868-1.
- ↑ «Im wissenschaftlichen Diskurs: Das vom Menschen geprägte Erdzeitalter» (en alemany). Max Planck Institut. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015]. «Internationales Symposium „The Anthropocene“ diskutiert am 2. Dezember 2013 über die Auswirkungen des Faktors Mensch auf die Umwelt»
- ↑ Brahic, Catherine «Have humans created a new geological age?» (en anglès). New Scientist [Consulta: 7 maig 2015].
- ↑ «L'Antropocè, el temps geològic de l'home, va néixer amb l'era atòmica». Regio7 [Consulta: 7 maig 2015]. «La Humanitat s'ha convertit en una força de la naturalesa tan gran que fins i tot pot tenir una època geològica pròpia»
Enllaços externs
[modifica]- «The Starving Oceans»", Fishery Crisis (Crisi de la pesca)
- «Debate over the Early Anthropogenic Hypothesis», 5 de desembre del 2005
- «Human-Driven Planet: Time to Make It Official?» Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine., Science