Axel Gade

Axel Gade

Biografia
Naixement	28 maig 1860 Copenhaguen (Dinamarca)
Mort	9 novembre 1921 (61 anys) Frederiksberg (Dinamarca)
Sepultura	Cementiri de Vestre
Formació	Det Kongelige Danske Musikkonservatorium (1879–1881)
Activitat
Ocupació	compositor, violinista
Gènere	Música clàssica
Professors	Valdemar Tofte
Instrument	Violí
Premis
(1915)  Cavaller de l'orde de la Dannebrog

Axel Wilhelm Gade (Copenhaguen, 28 de maig de 1860 – Frederiksberg, 9 de novembre de 1921) fou un violinista, compositor i pedagog musical danès. Fill del compositor Niels W. Gade, es formà inicialment a Copenhaguen i posteriorment a Berlín amb Joseph Joachim. Fou membre de l'Orquestra Reial Danesa des de 1884 i en fou concertino a partir de 1910, alhora que desenvolupà una intensa activitat com a solista, músic de cambra i professor del Conservatori Reial Danès de Música. Fou una figura destacada de la vida musical de Copenhaguen de la seva generació i participà en interpretacions de música de Carl Nielsen i altres compositors danesos contemporanis.^[1]

Paral·lelament a la carrera interpretativa, Gade compongué dos concerts per a violí, música de cambra, cançons i l'òpera Venezias Nat, estrenada al Teatre Reial de Copenhaguen el 1919. La seva producció continuà en gran part la tradició romàntica representada pel seu pare, però les fonts contemporànies assenyalen també una certa obertura cap als corrents musicals més moderns del seu temps.^[1][2]

Axel Gade era fill de Niels W. Gade, una de les figures centrals del Romanticisme musical danès, i de Laura Marie Mathilde Stæger. Començà a estudiar violí de ben jove amb H. Amberg, membre de l'Orquestra Reial Danesa, i entre 1879 i 1881 estudià al Conservatori de Copenhaguen amb Valdemar Tofte, un dels principals pedagogs violinístics danesos de la segona meitat del segle XIX.^[1]

Després dels estudis a Copenhaguen continuà la formació a Berlín amb Joseph Joachim, una de les grans figures europees del violí del segle XIX. També aprofundí en el contrapunt amb Friedrich Kiel. Aquesta combinació d'una sòlida escola violinística danesa amb la tradició alemanya de Joachim influí tant en la seva manera d'interpretar com en la seva activitat posterior com a compositor i professor.^[2]

Gade es casà el 1886 amb Anna Bernhardine Caroline Langgaard, membre de la família del compositor Rued Langgaard. Després de la mort d'Anna el 1906 es tornà a casar el 1908 amb Anna Helene Margrethe Tvede Bruhn.^[1]

En tornar de Berlín, Gade ingressà el 1884 a l'Orquestra Reial Danesa, vinculada al Teatre Reial de Copenhaguen. La seva carrera dins la formació s'estengué durant prop de quatre dècades i culminà el 1910, quan fou nomenat concertino. Des d'aquesta posició assumí nombroses intervencions solistes i exercí una funció central en la secció de corda de l'orquestra.^[1][2]

La seva activitat orquestral coincidí amb un període de transformació profunda de la música danesa. Durant aquells anys l'orquestra interpretava tant el repertori clàssic i romàntic com les noves obres dels compositors escandinaus, i Gade mantingué una relació professional directa amb músics com Carl Nielsen, que també havia estat violinista de la mateixa formació.^[1]

Gade exercí també funcions representatives dins l'orquestra i fou portaveu dels músics. El 1918 rebé el títol de músic de cambra reial, reconeixement que reflectia la posició que havia assolit dins la vida musical danesa.^[1]

Durant els primers anys de carrera Gade actuà freqüentment com a violinista solista a Copenhaguen, però amb el temps adquirí una presència especialment destacada en la música de cambra. Fou considerat un dels violinistes danesos més importants de la seva generació i participà en nombrosos concerts de les societats de música de cambra de la capital danesa.^[1]

La seva activitat camerística inclogué tant repertori clàssic com música danesa contemporània. El 25 de març de 1896 interpretà, per exemple, el Quartet de corda en fa menor, op. 5, de Carl Nielsen juntament amb Ludvig Holm, el mateix Nielsen a la viola i Fritz Bendix al violoncel. Pocs dies després tornà a participar en una interpretació de l'obra amb Christian Petersen i Ernst Høeberg.^[3]

També participà en interpretacions d'altres quartets de Nielsen. El 1912 tocà com a primer violí el Quartet en mi bemoll major, op. 14, amb Johannes Schiørring, Frederik Marke i Ernst Høeberg, i l'abril de 1913 interpretà el Quartet en fa major, op. 44, novament com a primer violí en una formació vinculada a la societat privada de música de cambra de Copenhaguen.^[4][5]

La relació professional de Gade amb Carl Nielsen fou especialment significativa dins la música de cambra danesa. A més de compartir durant anys l'entorn de l'Orquestra Reial Danesa, Gade interpretà diverses obres de Nielsen en concerts públics i privats i contribuí a la difusió del seu repertori de cambra.^[3][4]

El 7 d'abril de 1913 Gade protagonitzà amb el pianista Henrik Knudsen l'estrena mundial de la Sonata per a violí núm. 2, op. 35, de Nielsen a l'Odd Fellow Palæet de Copenhaguen. Tres dies després, el mateix duo tornà a interpretar-la en un concert de la Kammermusikforeningen. Aquestes primeres interpretacions situen Gade entre els primers intèrprets importants de la música violinística madura de Nielsen.^[6]

Gade i Knudsen també havien interpretat anteriorment la Sonata per a violí núm. 1 de Nielsen. El gener de 1907 la presentaren a l'Odd Fellow Palæet, i el març de 1914 tornaren a interpretar-la en dos concerts de la societat privada de música de cambra de Copenhaguen.^[7]

Des de 1885 Gade fou professor de violí al Conservatori de Copenhaguen, institució en què ell mateix havia estudiat. La seva activitat docent es desenvolupà paral·lelament a la carrera orquestral i contribuí a transmetre a una nova generació de violinistes danesos la tradició interpretativa que havia rebut de Valdemar Tofte i Joseph Joachim.^[1]

El 1909 ingressà també a la junta directiva del conservatori. La combinació entre docència, interpretació orquestral i música de cambra li proporcionà una posició especialment influent en la vida musical de Copenhaguen, encara que la seva personalitat pública fou descrita com discreta i poc inclinada a buscar protagonisme.^[1]

Gade desenvolupà paral·lelament una activitat considerable com a compositor. La seva producció inclou dos concerts per a violí, sonates per a violí i piano, un trio amb piano, un sextet i altres obres de música de cambra, a més de peces vocals i música per a oboè. Bona part d'aquest catàleg restà inèdit o tingué una circulació molt més limitada que la música del seu pare.^[1][2]

El seu primer Concert per a violí fou presentat el 1889 amb el mateix Gade com a solista, mentre que el segon, en fa major, op. 10, data de 1899. Les dues obres reflecteixen el coneixement directe de les possibilitats tècniques del violí i s'inscriuen dins la tradició del concert romàntic germànic i escandinau.^[2]

La seva música mantingué una clara continuïtat amb l'estètica de Niels W. Gade, tot i que les fonts biogràfiques remarquen que Axel Gade incorporà també elements procedents de corrents musicals més moderns. El seu estil no arribà, però, a les transformacions harmòniques i formals que caracteritzaren figures de la generació següent com Nielsen.^[1]

L'obra escènica més important de Gade fou l'òpera Venezias Nat, basada en un text de Holger Drachmann. L'obra fou representada al Teatre Reial de Copenhaguen el 1919, quan el compositor ja es trobava en la fase final de la seva carrera.^[1]

L'òpera mostra l'interès de Gade per ampliar la seva activitat compositiva més enllà de la música instrumental, tot i que la seva reputació com a compositor es mantingué principalment vinculada als concerts per a violí i a la música de cambra.^[1][2]

El primer matrimoni de Gade amb Anna Langgaard el vinculà estretament amb la família del compositor Rued Langgaard. Aquesta relació familiar facilità el contacte del jove Langgaard amb un dels violinistes més experimentats de Copenhaguen, en un moment en què començava a presentar públicament les seves primeres obres.^[1]

Gade formava part d'un entorn de músics en què la interpretació privada i les societats de música de cambra tenien una gran importància per a l'estrena de noves composicions. Aquesta xarxa de violinistes, violistes, violoncel·listes i pianistes vinculats a l'Orquestra Reial Danesa fou essencial per a la difusió de la música de cambra danesa de començaments del segle XX.^[5]

Durant la dècada de 1910 Gade continuà combinant les responsabilitats com a concertino, professor i músic de cambra. El 1915 fou nomenat cavaller de l'Orde de Dannebrog, i tres anys després rebé el títol de músic de cambra reial.^[1]

Morí a Frederiksberg el 9 de novembre de 1921, als seixanta-un anys, i fou enterrat al cementiri de Vestre de Copenhaguen. La seva mort posà fi a una carrera que havia abastat prop de quaranta anys en una posició destacada dins les principals institucions musicals daneses.^[1][2]

La importància d'Axel Gade dins la música danesa deriva principalment de la combinació entre les seves activitats d'intèrpret, pedagog i compositor. Com a violinista representà la continuïtat de l'escola danesa de Valdemar Tofte, enriquida amb la formació rebuda de Joseph Joachim a Berlín; com a concertino de l'Orquestra Reial Danesa ocupà una posició central en la vida orquestral de Copenhaguen, i com a professor participà directament en la transmissió d'aquesta tradició interpretativa.^[1]

La seva activitat camerística és especialment rellevant per a la història de la música danesa del tombant del segle XX. Les interpretacions d'obres de Carl Nielsen, inclosa l'estrena de la Sonata per a violí núm. 2, mostren que Gade no es limità al repertori heretat de la generació del seu pare, sinó que participà activament en la difusió d'una nova generació de compositors danesos.^[6][5]

Com a compositor, la seva producció quedà eclipsada progressivament per la de Niels W. Gade i Carl Nielsen, però els seus concerts per a violí, les obres de cambra i Venezias Nat documenten una figura situada entre el Romanticisme danès del segle XIX i les transformacions estilístiques de les primeres dècades del segle XX.^[1][2]