Castell de Merlès
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 588 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Maria de Merlès (Berguedà) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1860-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005700 | |||
| Id. IPAC | 2211 | |||
| Id. IPAPC | 11770 | |||
El castell de Merlès era una fortificació de Santa Maria de Merlès (Berguedà), les restes de la qual són declarades bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció
[modifica]En resta només un gros pany de paret encarat a tramuntana, dalt d'un penyal a la riba esquerra de la riera de Merlès, sobre l'església de Santa Maria.[1][2] El mur té uns 6,80 m de llarg, 5 m d'alçada en el punt més alt i un gruix de 70 cm. És de filades força regulars, de carreus no gaire grossos i ben escantonats en dues filades, una externa i una altra interna. Els trencajunts són lligats amb un morter grisenc molt compacte, compost de sorra molt fina barrejada amb calç i grava. Al centre s'obre un finestral espitllerat.[2]
Història
[modifica]La primera notícia documental és del 893, a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès, on es llegeix «com les aigües vessen a la vall amb el castell de Merlès tal com en temps antic fou construït amb totes les viles i vilars que hi ha dins del seu terme». Això permet afirmar que el castell és anterior a la repoblació del comte Guifré el Pilós, si bé no es pot dilucidar si es va construir en el marc de la repoblació del comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Pietós (798) o bé si es tracta d'una construcció del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica.[2]
El seu terme comprenia els dos vessants de la vall de la riera de Merlès ie s corresponia amb l'actual municipi, exceptuant les antigues parròquies de Sant Amanç de Pedrós, que pertanyia en part al castell d'Oristà i al de Gaià, i la Sant Miquel de Terradelles, que pertanyia a aquest darrer. Però a mitjans del segle x, abans del 955, fou dividit pel mig de la riera, passant el marge esquerre al comtat d'Osona-Manresa, i el dret restava al de Berga. Aquesta dualitat de dominis perdurà fins a principis del segle xii, quan el comtat de Cerdanya s'incorporà al de Barcelona. [2][1]
La primera notícia d'aquest domini és el dot que el comte Ramon Borrell feu a la seva muller Ermessenda de Carcassona, que entre el 1018 i el 1023 l'empenyorà, juntament amb el castell de Lluçà i altres, al seu fill Berenguer Ramon I, com a garantia de la pau jurada. El 1107, aquests castells, amb altres del comtat d'Osona formaren part del dot de la filla de Ramon Berenguer III i de María Rodriguez, anomenada Ximena, però a la mort del comte de Besalú sense descendència, els castells i el comtat es reincorporaren al patrimoni dels comtes de Barcelona.[2]
El domini feudal del castell de Merlès formava part de la baronia de Lluçà. Així, els vicaris comtals es cognomenaren Lluçà, mentre que els castlans foren els Merlès. El primer membre conegut de la família Lluçà és Sunifred I, que el 988 feu el seu testament. Entre el 1063 i el 1076, Guisad II de Lluçà feu jurament de fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer I pels castells de Lluçà i de Merlès.[2]
Cap al 1256, Elisenda de Lluçà es casà amb Bernat de la Portella o Saoertella. Un segle més tard, abans del 1350, el patrimoni familiar passà per matrimoni a Pere de Fenollet, vescomte d’Illa. El 1369, Pere Galceran de Pinós comprà la baronia i la tornà a vendre a Ramon de Peguera. Tot i que el 1474 consta que la baronia de Lluçà fou incorporada a la corona, el 1579 fou adquirida per la família Pinós al rei, i després va ser venuda als Agulló, que el 1611 la van vendre al rei, incorporant-se definitivament a la corona.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Castell de Merlès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 Junyent i Maydeu, Francesc; Mazcuñán i Boix, Alexandre; Benet i Clarà, Alberteditor=Grup Enciclopèdia. «Castell de Merlès (Santa Maria de Merlès)». Catalunya Romànica.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de Merlès». Catalunya Medieval.