Vés al contingut

Continuïtat uniforme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En anàlisi matemàtica una funció f(x) es diu que és uniformement contínua si petits canvis en el valor de x produeixen petits canvis en el valor de la funció (continuïtat) i la grandària dels canvis en f(x) depèn únicament de la grandària dels canvis en x però no del valor de x (uniforme).

Definició

[modifica]

Donats dos espais mètrics (X,dX) i (Y,dY), i M⊆X llavors una funció f:M→Y es diu uniformement contínua en M si per a qualsevol nombre real ε>0 existeix δ>0 tal que dX(x1,x2)<δ, implica que dY(f(x1),f(x2))<ε per a tot x1,x2∈M.

∀ε>0∃δ>0∀x1,x2∈ℝ:dX(x1,x2)<δ⟹dX(f(x1),f(x2))<ε


Una funció f:ℝ→ℝ és uniformement contínua en un interval A si per a tot ε>0 existeix algun δ>0 tal que per a tot x,y∈A es compleix que si |x−y|<δ, llavors |f(x)−f(y)|<ε.[1][2]

A diferència de la continuïtat, on el valor de δ depèn del punt x, en les funcions uniformement contínues, no.

Notem que el concepte de continuïtat uniforme fa referència sempre a un conjunt de punts. Que una funció sigui uniformement contínua en un conjunt o no depèn tant de la funció com del conjunt. La funció f(x)=ln⁡x no és uniformement contínua a (0,+∞), però sí que ho és a [1,10].

Exemples

[modifica]
  • La funció 1x amb x>0 és contínua però no uniformement contínua.
  • La funció x és uniformement contínua en l'interval [0,1].
  • Tot polinomi p:ℂ→ℝ de grau major o igual que u és uniformement continu en un interval tancat.

Resultats

[modifica]
  • De la definició es dedueix que tota funció uniformement contínua és contínua. El contrari (tota funció contínua és uniformement contínua) no és cert.

Exemple: Si x∈ℝ+ i f(x)=1x. f(x) és contínua i no és uniformement contínua. No obstant això, es verifica que:

"Si M és un espai mètric compacte i Y un espai mètric, llavors tota funció contínua f:M→Y és uniformement contínua. En particular, tota funció contínua sobre un interval tancat i fitat és uniformement contínua en aquest interval." (Teorema de Heine-Cantor)

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Spivak, Michael. Cálculo infinitesimal. 2a edició. Reverté, 1992. ISBN 84-7739-518-7.
  2. ↑ Perelló, Carles. Càlcul infinitesimal : amb mètodes numèrics i aplicacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. ISBN 84-7739-518-7.