Càtode
El càtode és un elèctrode en un dispositiu elèctric que pot ser el positiu o el negatiu d'un dispositiu electroquímic on hi ha un procés de reducció.
La paraula càtode prové del grec κάθοδος (kathodos: camí de descens) i va ser utilitzada per primera vegada el 1834 per William Whewell, després de consultar els treballs de Faraday.
Dona càrregues negatives (anions) i en rep de positives (cations) en els dispositius que tenen a l'interior un medi no-metàl·lic (com un gas, per exemple)
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l'interior del dispositiu, i, per això, és l'elèctrode negatiu.
En canvi, l'ànode és l'elèctrode positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors.
En un díode el càtode és el terminal negatiu.
L'ànode és l'elèctrode en el qual el corrent elèctric flueix en l'altre sentit (cap al dispositiu).
Enllaços externs
[modifica]- The Cathode Ray Tube site Arxivat 2010-04-15 a Wayback Machine.
- How to define anode and cathode Arxivat 2006-03-28 a Wayback Machine.