Dansa folklòrica

La dansa folklòrica, dansa tradicional o dansa popular és una dansa pròpia de la cultura popular d'un país o d'una comunitat de persones,^[1] creada i ballada pel poble,^[2] i que s'han anat transmetent de generació en generació.

Els termes «ètnic» i «tradicional» s’utilitzen quan es vol posar èmfasi en les arrels culturals de la dansa. En aquest sentit, gairebé totes les danses populars són ètniques. Tot i que algunes danses, com la polca, traspassen les fronteres ètniques i fins i tot el límit entre la dansa popular i el ball de saló, les diferències ètniques sovint són prou importants per esmentar-les.^[3]

La dansa tradicional té una sèrie de característiques:

• La música que l'acompanya és tradicional.
• L'executen persones sense (o amb poca) preparació professional.
• Es balla en activitats socials.
• No està dissenyada per ser representada en un escenari, tot i que algunes es poden arranjar amb aquest fi.
• L'execució està basada més en la tradició rebuda que en la innovació, tot i que les tradicions folklòriques varien amb el temps.
• Els nous dansaires aprenen la dansa observant els vells, o rebent-ne l'ajuda.
• De vegades els ballarins vesteixen indumentària tradicional.

Als Països Catalans els tipus més coneguts són la jota i la sardana; un altre tipus és les danses ballades pels esbarts dansaires.

Amb el temps algunes danses tradicionals s'han perdut, altres s'han conservat. El problema major de les danses populars és que pel fet de ser-ho rarament se'ls ha donat prou importància com per a documentar-les per escrit, com ocorre també de vegades amb la recepta d'un plat popular (com l'allioli), la melodia d'una cançó (com el Caga tió) o el text d'una obra de teatre (per exemple, Els Pastorets). A Catalunya existeix des de 1950 l'Obra del Ballet Popular per a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i intentar així evitar que amb el temps es perdi.

La majoria de danses tradicionals tenen finalitat festiva. Moltes acompanyen o acompanyaven en origen tasques feixugues, quotidianes o puntuals, o moments socials o personals importats, com la verema o un casament. Algunes tenen origen guerrer i d'altres origen religiós, ritual, màgic o místic, aquestes darreres poden ser usades perquè els ballarins quedin en trance.

A Europa abunden les danses tradicionals populars, moltes d'elles han estat integrades a la dansa clàssica, sovint d'una manera més refinada o estilitzada, en especial a l'anomenada dansa de caràcter, dins del clàssic. És el cas de la tarantel·la i de la polca, per exemple. A la península Ibèrica, algunes, com el bolero, van passar pel tamís del clàssic a l'escola bolera. La dansa clàssica espanyola inclou l'escola bolera, a més de flamenc refinat o estilitzat, a la dansa clàssica. Aquestes danses tradicionals, tant si han estat incloses a danses acadèmiques com si no, es ballen també en manifestacions culturals populars diverses.

Alguns exemples de danses tradicionals europees són el kalamatianos (Grècia), la muiñeira (Galícia), les danses basques, la gavota (Bretanya), la sevillana (Andalusia), etc. A Occitània els balls i danses tradicionals són molt abundants i a més, en els darrers anys, hi ha cada cop més associacions i moviments que es dediquen a difondre'ls i a recuperar els que estaven gairebé oblidats. Alguns exemples de danses tradicionals occitanes són la borrèia (ballada de nord a sud d'Occitània, a tot el centre), les farandolas i rigodons a la costa mediterrània i els congòs i rondèus a l'atlàntica.

A Barcelona, a la plaça del Rei, cada setmana es troben ballarins de diferents nacionalitats per a mostrar i intercanviar les danses tradicionals que coneixen dels seus respectius països, com l'scotish, el fandango, etc.

Danses tradicionals dels Països Catalans

[modifica]

Article principal: Dansa tradicional dels Països Catalans

Als Països Catalans, el repertori de danses tradicionals inclou balls de parelles, danses col·lectives, balls cerimonials i representacions amb elements teatrals. Una mateixa denominació pot correspondre a variants locals amb funcions i coreografies diferents.^[4]

Les taules següents agrupen els balls segons el seu àmbit territorial. Les danses presents en diversos territoris es recullen conjuntament; la localitat indicada identifica la variant descrita i no implica que el ball sigui exclusiu d’aquell indret.

La pràctica i la difusió d’aquestes danses també es desenvolupen en esbarts dansaires i en aplecs, com l’Aplec de les Danses dels Pobles de la Mariola i l’Aplec de Danses de la Vall d'Albaida, que reuneixen agrupacions de diverses poblacions.^[5][6]

Entitats com l’Obra del Ballet Popular i l’Esbart Català de Dansaires contribueixen a la conservació i la difusió d’aquest repertori.^[7][8] Ambdues han estat guardonades amb la Creu de Sant Jordi.^[9][10]

Danses compartides per diversos territoris

[modifica]

Ball	Localitat o àmbit	Imatge	Descripció breu
Sardana	Catalunya, Catalunya del Nord i Andorra	Assaig de sardana	Dansa en rotllana, amb els balladors agafats de les mans, que alterna passos curts i llargs al so de la cobla.[11]
Ball de bastons	Diversos territoris dels Països Catalans	Bastoners d’Igualada	Conjunt de danses col·lectives en què els balladors piquen els bastons seguint el ritme de la música. Té nombroses variants locals.[12]
Ball de cercolets	Catalunya i País Valencià	Arquets d’Algemesí	Dansa amb arcs ornamentats que els balladors utilitzen per fer figures. Al País Valencià hi ha variants conegudes com a danses d’arquets.[13][14]
Ball cerdà	Nord de Catalunya i Catalunya del Nord; entre altres, la Seu d’Urgell i Sant Llorenç de Cerdans	Dansaires del ball cerdà, 1930	Ball de parelles amb passatges de lluïment individual i evolucions conjuntes. A la Seu d’Urgell acaba amb una corranda.[4][15]
Corranda	Catalunya, Catalunya del Nord i Andorra	—	Ball viu, sovint de cloenda d’una altra dansa. Les variants pirinenques també reben denominacions com correnta.[16]
Jota	Terres de l’Ebre, País Valencià i Illes Balears, entre altres territoris	—	Gènere de ball de parelles amb nombroses variants locals. Combina passatges instrumentals amb cobles cantades i diverses evolucions coreogràfiques.[17][18][19]
Bolero	País Valencià i Mallorca	—	Ball de parelles amb variants valencianes i mallorquines. En les valencianes es combinen elements del fandango i de les seguidilles.[18][19]
Ball d'en Serrallonga	Catalunya i Catalunya del Nord	Serrallonga a Vilanova i la Geltrú	Ball parlat sobre el bandoler Serrallonga i la seva colla, que combina teatre, música i dansa. Se’n conserven diverses versions locals.[20]
Tatatí	—	—

Catalunya

[modifica]

Ball	Localitat o àmbit	Imatge	Descripció breu
Ball de gitanes	Vallès, Penedès i altres comarques	Ball de gitanes, 1916	La denominació inclou balls diferents: conjunts de danses de Carnaval, com els del Vallès, i balls de cintes al voltant d’un pal.[4]
Disfressada de Sant Vicenç dels Horts	Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)	Disfressada de 2004	Ball de Carnaval en què participen els membres de les comparses després de la rua.[21]
Bolangera	Diverses poblacions; entre altres, Riudoms, Moja i Castellbò	La bolangera al Park Güell, 1908	Dansa de ritme viu que combina una part en rotllana amb una altra de figures variables segons la versió.[22][23]
Dansa de Castellterçol	Castellterçol (Moianès)	La dansa el 1903	Dansa solemne de sis parelles, ballada durant la Festa Major, amb salutació i passeig de les autoritats.[24]
Ball del ciri de Castellterçol	Castellterçol (Moianès)	Ball del ciri, 1907	Dansa cerimonial que simbolitza el relleu dels administradors d’una confraria mitjançant l’intercanvi de ciris i almorratxes.[24]
Ballet de Déu	Catalunya	—	Ball cerimonial de grups de dues parelles, que tradicionalment es feia abans o després de missa en dies assenyalats.[25]
Ball de la bola	Sabadell (Vallès Occidental)	Ball de la bola, 2007	Dansa de la Festa Major de Sabadell, interpretada a la plaça de Sant Roc.[26]
Ball del ciri de Moià	Moià (Moianès)	—	Dansa vinculada a la festa de Sant Sebastià i a l’antic canvi d’administradors de la confraria.[27]
Ball de nans	Diverses poblacions; entre altres, Berga, Olot i les Planes d’Hostoles	Nans Vells de Berga	Balls de comparses de nans o capgrossos, amb músiques i coreografies pròpies de cada població.[28][29][30]
Ball de Dames i Vells	Tarragona (Tarragonès)	—	Ball parlat de carrer amb sàtira i crítica dels poders establerts, representat durant les festes de Santa Tecla.[31]
Ball del Cornut	Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)	—	Dansa del Dilluns de Pasqua, vinculada a la Festa de l’Arbre, protagonitzada per un personatge amb grans banyes i sis parelles.[32]
Ball de les cosses	Gósol (Berguedà)	Ball de les cosses, 2026	Dansa de parelles de la Festa Major que combina diferents parts, entre les quals hi ha el galop, el contrapàs i les corrandes.[33]
Ball dels figuetaires	Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)	Figuetaires de Vilafranca	Dansa de caràcter burlesc en què els balladors es fan ganyotes i gestos de mofa entre ells.[13]
Ball dels garrofins	Moià (Moianès)	Indumentària dels garrofins	Contrapàs interpretat per infants durant la festa de Sant Sebastià, a les places i a l’interior de l’església.[27]
Ball de galeres	Reus (Baix Camp)	Ball de galeres de Reus	Dansa que representa l’enfrontament de naus cristianes i turques, amb carcasses de vaixells penjades al cos dels balladors.[34]
Ball de cascavells	Bages, Garrotxa i altres comarques	—	Dansa vinculada a celebracions com les caramelles de Pasqua. Se’n coneixen variants locals, com les de Súria i Sant Mateu de Bages.[35][36]
Ball de la civada	Catalunya	—	Ball mimètic que representa, amb gestos, les feines del cicle de conreu i aprofitament del cereal.[15]
Ball de Sant Ferriol	Catalunya; entre altres, Senterada (Pallars Jussà)	—	Dansa de caràcter alegre i jocós, recollida en diverses poblacions i associada a festes i aplecs.[36]
Ball del rotlletí	Pallars Jussà; entre altres, Talarn	—	Ball de Carnaval de caràcter eliminatori: les parelles van sortint de la rotllana mentre es repeteix la cançó.[37]
Ball del Triai	Olot (Garrotxa)	—	Ball relacionat amb un aplec d’Olot, en què els canvis de parella afavorien la relació entre els joves.[38]
Indiot	Alt Urgell i Pallars, entre altres comarques	—	Ball de parelles disposades en filera, també conegut com a ball de mocadors o esquerrana-indiot en algunes versions.[8]
Ball de Tres Parts	Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)	—	Dansa de parelles formada per tres parts musicals i coreogràfiques diferenciades.[39]
Ball de collir castanyes	La Costa del Montseny (Vallès Oriental), en la versió dels collidors de castanyes	—	Ball de parelles al voltant d’una foguera que combina ball pla i corranda, interpretat per la Castanyada.[40]
Ball del Racó	Borredà (Berguedà)	—	Ball de Carnaval que es feia a les cases i les eres, amb participants disfressats; també s’ha recuperat per a la Festa Major.[41]
Galop de cortesia	Gurb (Osona), segons la versió recollida per l’Esbart Català de Dansaires	—	Ball de quatre parelles disposades en creu, de caràcter cerimoniós i executat amb punt saltat.[8]
Danses de Vilanova	Vilanova i la Geltrú (Garraf)	—	Conjunt de danses del repertori local, entre les quals destaca el ballet, de caràcter distingit.[42]
Moixiganga d'Olesa	Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)	—	Dansa que representa escenes de la Passió amb figures i quadres plàstics, interpretada per l’Esbart Olesà.[43]
Ball de prims	Reus (Baix Camp)	Ball de prims, 2014	Dansa antigament vinculada al Carnaval i al gremi del lli, incorporada al seguici de la Festa Major de Sant Pere.[44]
Xiriminimí	Empordà	—	Ball associat a les estones de descans de la verema: comença en dues fileres, que s’entrecreuen i formen una aspa.[38]
Ball del porró	Torelló i altres poblacions d’Osona	—	Ball-joc en què un ballador ha de mantenir un porró al cap mentre la seva parella porta una coca.[38]
Espunyolet	Berguedà, Ripollès i Osona	—	Dansa de parelles del repertori tradicional d’aquestes comarques, amb variants locals.[29]

País Valencià

[modifica]

Ball	Localitat o àmbit	Imatge	Descripció breu
Jota de Castelló	Castelló de la Plana (Plana Alta)	—	Jota del repertori de les agrupacions de dansa de Castelló, interpretada en celebracions com la serenata a la Mare de Déu del Lledó.[45]
Jota de quatre	Alcoià, Marina Alta i Vall d’Albaida	—	Tipus de jota ballada habitualment per quatre persones, amb canvis de lloc i figures en grup.[46]
U o malaguenya	País Valencià	—	Gènere de ball de parelles de la família del fandango, que rep també denominacions locals com l’u.[18]
Valencianes	Horta de València i àrees pròximes	—	Balls relacionats amb el cant d’estil i amb estructures de jota, com l’u i dos i l’u i dotze.[18]
Seguidilles	País Valencià	—	Gènere de ball tradicional de parelles amb diverses variants locals, també relacionat amb altres formes com el copeo.[18][46]
Fandango del nord	Comarques del nord del País Valencià	—	Ball que sovint segueix una jota i n’accelera el ritme, amb passos i mudances propis.[18]
Fandango de cobla partida	País Valencià	—	Modalitat de fandango diferenciada dins la classificació dels gèneres de ball tradicional valencià.[46]
Copeo	Àrea de la serra de Mariola	—	Modalitat local emparentada amb les seguidilles. El nom també apareix a Mallorca, on designa un ball diferent.[18][46]
Dansa de la Moma	València (Horta)	La Moma i els momos	Dansa al·legòrica del Corpus que escenifica el triomf de la virtut, representada per la Moma, sobre els set pecats capitals.[47]
Dansa dels nanos	València (Horta)	Nanos del Corpus de València	Dansa del Corpus interpretada per tres parelles de nanos, al so del tabalet i la dolçaina.[14]

Illes Balears

[modifica]

Ball	Localitat o àmbit	Imatge	Descripció breu
Ball de bot	Mallorca	Balladors a Llucmajor	Denominació del conjunt de balls tradicionals mallorquins que inclou jotes, boleros i fandangos.[19]
Parado de Valldemossa	Valldemossa (Mallorca)	—	Versió lenta d’un bolero antic, tradicionalment ballada per un home i dues dones.[48]
Ball pagès	Eivissa i Formentera	Ball pagès a Eivissa	Conjunt de danses pitiüses en què es contraposen les passes curtes de la balladora i els salts del ballador, amb flaüta, tambor i castanyoles.[49]

Franja de Ponent

[modifica]

Ball	Localitat o àmbit	Imatge	Descripció breu
Ball dels Salvatges	Benavarri (Ribagorça)	Ball dels salvatges de Benavarri	Representació popular que combina teatre, música i dansa amb personatges de dames, cavallers i salvatges i passatges de crítica d’actualitat.[50]
Ball dels totxets	Camporrells (Llitera)	—	Dansa de la festa dels sants Abdó i Senén, vinculada a la tradició dels balls de bastons de la comarca.[23][20]

Les danses tradicionals orientals inclouen balls i danses tradicionals a pobles europeus, africans i asiàtics als quals hi ha o hi ha hagut una forta cultura àrab a nivell popular. Moltes d'aquestes estan avui recuperades al que es coneix com a dansa del ventre, tot i que no totes. Com ocorre a Europa, algunes d'aquestes danses s'han estilitzat per a ésser adaptades a la més sofisticada dansa del ventre (equivalent aquí, en certa manera, a la dansa clàssica occidental), aquestes mateixes i d'altres es ballen tal qual de manera espontània a festes majors i esdeveniments populars, algunes s'han recuperat a partir de testimonis i documentació gràfica i escrita, altres es ballen com a dansa folklòrica en espectacles professionals dirigits a un públic determinat, etc.

Les danses orientals inclouen, entre d'altres, la dansa de la safata o Raks al Senneya (Marroc), la dakka o dekka de Marraqueix, la dansa awash (a l'Atles marroquí), la dansa de la daga o tissint (Marroc), la dansa del gerro o Raqs al Juzur (Tunis), el ball de bastó egipci o Raks Al Asseya (popularment conegut com a saïdi), la dansa de la cassola de fang o guedra (dansa dels tuaregs), el tahtib (un altre ball oriental amb bastó), la dansa nupcial del canelobre (Egipte), la dansa egípcia de trance o zar, el fellahi (Egipte), la dansa gitana oriental (o de les ghawazee d'Egipte), el tanoura egipci i els dervixos turcs, la dansa de les culleres o Kasik Oyunu (Turquia), la dansa d'espasa i escut o Kilic Kalkan (Turquia), la dansa horon (Mar Negre), el dabke (el Líban, Palestina, Jordània, Síria), la dansa arda (Golf Pèrsic), la dansa de la túnica o Raks al Nasha’ar (Golf Pèrsic), la dansa harbilla, la dansa mated, la dansa ouais, etc.

Inclouen, per exemple, la dansa mohiniyattam, originària del sud de l'Índia.

A través de la difusió del rugbi a altres països del món s'hi ha fet conéixer internacionalment l'haka, una dansa tradicional guerrera maori que fan els esportistes neozelandesos devant dels seus contrincants abans del partit. El conjunt de danses tradicionals maoris es troben a la kapa haka, que a més de la citada haka n'inclou altres com la waiata-ā-ringa, tītī tōrea, poi, etc. Altres danses tradicionals d'Oceania són, per exemple, l'hula (Hawaii), cailao (Uvea), sipi tau (Tonga), etc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dansa folklòrica

• Esbart dansaire
• Teatre popular
• Música tradicional
• Indumentària tradicional