Vés al contingut

Funció signe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques, la funció signe és la funció que assigna a cada nombre real el seu signe (+1, -1 o 0). És una funció definida a trossos, que obté el signe de qualsevol nombre real que es prengui com entrada. Es representa generalment mitjançant sgn⁡(x), i no s'ha de confondre amb la funció sinus sin⁡(x) o la funció sinus hiperbòlic sinh⁡(x) o sh(x).

Definicions

[modifica]
Funció signe representada en un pla cartesià.

La funció signe té com a domini de definició ℝ (el conjuint dels nombres reals) i com a imatge el conjunt {−1,0,1}.

sgn⁡:ℝ→{−1,0,1}x→y=sgn⁡(x)

A partir d'aquí, i per tal d'obtenir la funció signe, trobem entre les definicions possibles les següents.

Definició directa

[modifica]

La definició més usual és per trossos:[1]

sgn⁡(x):={1,si x>00,si x=0−1,si x<0

A partir de la funció valor absolut

[modifica]

Com a derivada

[modifica]

Sigui |x| la funció valor absolut sobre x (que recordem està definida sobre ℝ∖{0} i no pas sobre ℝ) i sigui d|x|dx la seva derivada. Aleshores podem definir

sgn⁡(x):={d|x|dx,si x≠00,si x=0

Com a quocient

[modifica]

Sigui |x| la funció valor absolut sobre x (que recordem està definida sobre ℝ∖{0} i no pas sobre ℝ). Aleshores podem definir[1]

sgn⁡(x):={x|x|,si x≠00,si x=0

A partir de la funció esglaó unitari

[modifica]

Sigui u(x) la funció esglaó de Heaviside o funció esglaó unitari (coneguda en anglès com Heaviside Step) que pren els valors

u(x)={1,si x>012,si x=00,si x<0

Aleshores, podem definir[1]

sgn⁡(x):=2u(x)−1

Amb claudàtors d'Iverson

[modifica]

Una definició senzilla de la funció signe a partir de claudàtors d'Iverson és sgn⁡(x):=[x>0]−[x<0].

A partir de les funcions de part entera i de valor absolut

[modifica]

Fent servir la funció de part entera de x, ⌊x⌋ i la funció valor absolut de x, |x|, podem definir

 sgn⁡(x)=⌊x|x|+1⌋−⌊−x|−x|+1⌋.

Propietats

[modifica]
La funció signe no és contínua a x = 0.
sgn⁡(−x)=−sgn⁡(x)∀x∈ℝ.
x=sgn⁡(x)⋅|x|∀x∈ℝ.
d|x|dx=sgn⁡(x)∀x≠0.
d sgn⁡(x)dx=2δ(x).
on δ(x) és l'esmentada funcìó delta de Dirac.
  • La funció signe és el límit de la següent successió de funcions
fk(x)=tanh⁡(kx)
on tanh⁡(x) és la funció tangent hiperbòlica de x. Per tant, podem expressar
limk→∞tanh⁡(kx)=sgn⁡(x).
Òbviament la convergència en aquest últim cas no és uniforme, és només puntual.
  • La funció f(x,ϵ)=xx2+ϵ2 tendeix a la funció signe de x quan ϵ tendeix a zero. És a dir:
limϵ→0f(x,ϵ)=xx2+ϵ2=sgn⁡(x)x∈ℝ.
  • La funicó signe és també el producte de l'arrel quadrada de tot nombre real diferent de zero per l'arrel quadrada del seu invers,[1] és a dir:
sgn⁡(x)=x⋅1x∀x≠0.

Generalitzacions a ℂ

[modifica]
Generalització de la funció signe a ℂ. A la imatge es pot apreciar que sgn⁡(z) coincideix amb el punt del cercle unitat del pla complex més proper a z.

La funció signe se sol generalitzar al conjunt dels nombres complexos com a:[1]

sgn⁡(x)={z|z|,si z≠00,si z=0

D'aquesta manera, per tot z≠0, el signe d'un nombre complex z és el punt del cercle unitat del pla complex més proper a z. Per tant, tenim que

sgn⁡(z)=eiarg⁡(z)∀z∈ℂ∖{0}

on arg⁡(z) és la funció argument complex.

La tria de sgn⁡(0)=0 en la generalització pels nombres complexos es basa fonamentalment en dotar la funció de coherència amb la seva versió sobre els nombres reals. De no fer-ho, Rich i Jeffrey proposen interpretar sgn⁡(0) com un punt no especificat del cercle unitat del pla complex.[3]

Una altra generalització de la funció signe a ℂ és la funció csgn⁡(z) per z∈ℂ que es defineix com:[4]

csgn⁡(z)={sgn⁡(Re(z))si Re(z)≠0,sgn⁡(Im(z))si Re(z)=0={1si Re(z)>0,−1si Re(z)<0,sgn⁡(Im(z))si Re(z)=0

on Re(z) és la part real de z i Im(z) és la part imaginària de z.

Amb aquesta definició tenim les següents propietats:

  • Coincidència amb la funció signe sobre els reals, és a dir:
csgn⁡(x)=sgn⁡(x)∀x∈ℝ
  • csgn⁡(z)=zz2=z2z∀z∈ℂ∖{0}.

Distribució signe

[modifica]

En el context de les funcions generalitzades o distribucions, es pot definir la distribució signe ε(x) tal que ε(x)2=1∀x∈ℝ, per tant també en x=0 (a diferència del que passa amb la funció signe, que pren valor sgn⁡(0)=0). La construcció d'aquesta funció signe generalitzada ε(x) permet la construcció d'una àlgebra de funcions generalitzades, però a costa de perdre la commutativitat. En particular, la funció sigma generalitzada ε(x) anticommuta amb la funció delta de Dirac:[5]

ε(x)δ(x)+δ(x)ε(x)=0 .

Una altra contrapartida és que ε(x) no pot avaluar-se en x=0 mentre que la funció signe sí, amb sgn⁡(0)=0.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 Weisstein, Eric W., «Funció signe» a MathWorld (en anglès).
  2. ↑ Bracewell, Ronald N. «The Sign Function, sgnx.». A: The Fourier Transform and Its Applications (en anglès). 3a edició. Nova York: McGraw-Hill, 1999, pàg. 61-62.
  3. ↑ Rich, A.; Jeffrey, D. «Function Evaluation on Branch Cuts» (en anglès). SIGSAM Bull., No. 116, 25-27, juny 1996.
  4. ↑ Maple V documentation (en anglès), 21 de maig de 1998.
  5. ↑ Shirokov, Yuri Mijailovich «Algebra of one-dimensional generalized functions» (en anglès). TMF, 39, 3, 1979, pàg. 471-477. DOI: 10.1007/BF01017992.

Vegeu també

[modifica]