Llista de físics

Un físic és un científic especialitzat en física.

Llista de físics destacats:

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

Aleksei Abrikóssov (1928–2017), F. rus-estatunidenc, P. Nobel 2003 «per contribucions pioneres a la teoria dels superconductors i els superfluids».
Isamu Akasaki (1929–2021), enginyer i F. japonès, P. Nobel 2014 «per la invenció de díodes emissors de llum blava eficients, que ha permès disposar de fonts de llum blanca brillants i de baix consum energètic».
Jorés Alfiórov (1930–2019), F. rus, P. Nobel 2000 «per la seva tasca fonamental en les tecnologies de la informació i la comunicació, [especialment] pel desenvolupament d'heteroestructures de semiconductors utilitzades en l'optoelectrònica i l'electrònica d'alta velocitat».
Franz Aepinus (1724–1802), matemàtic i físic alemany, important en electricitat i magnetisme.
Pierre Agostini (1941–), F. francès, P. Nobel 2023 «per mètodes experimentals que generen polsos de llum d'attosegons per a l'estudi de la dinàmica electrònica en la matèria».
Isamu Akasaki (1929–2021), enginyer i F. japonès, P. Nobel 2014 «per la invenció de díodes emissors de llum blava eficients, que ha permès disposar de fonts de llum blanca brillants i de baix consum energètic».
Hannes Alfvén (1908–1995), astrònom i F. suec, P. Nobel 1970 «pels treballs i descobriments fonamentals en magnetohidrodinàmica, amb aplicacions fructíferes en diversos àmbits de la física del plasma».
Luis Alvarez (1911–1988), F. estatunidenc, P. Nobel 1968 «per les seves contribucions decisives a la física de partícules elementals, en particular el descobriment d'un gran nombre d'estats de ressonància, fet possible gràcies al seu desenvolupament de la tècnica d'utilitzar la cambra de bombolles d'hidrogen i l'anàlisi de dades».
Hiroshi Amano (1929–2021), enginyer i F. japonès, P. Nobel 2014 «per la invenció de díodes emissors de llum blava eficients, que ha permès disposar de fonts de llum blanca brillants i de baix consum energètic».
André-Marie Ampère (1775–1836), F. i matemàtic francès, un dels fundadors de l'electromagnetisme clàssic.
Carl D. Anderson (1905–1991), F. estatunidenc, P. Nobel 1936 «pel seu descobriment del positró».
Philip W. Anderson (1923–2020), F. estatunidenc, P. Nobel 1977 «pels seus estudis teòrics fonamentals sobre l'estructura electrònica de sistemes magnètics i desordenats».
Anders Ångström (1814-1874), F. suec, un dels fundadors de l'espectroscòpia.
Edward Victor Appleton (1892–1965), F. anglès, P. Nobel 1947 «per les seves investigacions sobre la física de l'atmosfera superior, especialment pel descobriment de l'anomenada capa d'Appleton».
Francesc Aragó (1786–1853), F., matemàtic i polític rossellonès, va contribuir a establir la naturalesa ondulatòria de la llum.
Arquimedes (c. 287 – 212 aEC), F. i matemàtic grec, un dels primers a aplicar les matemàtiques als fenòmens físics, treballant en estàtica i hidroestàtica.
Aristòtil (384–322 aEC), filòsof i erudit grec, va tenir moltes idees sobre física errònies però molt influents durant molt de temps.
Arthur Ashkin, F. estatunidenc (1922–2020), P. Nobel 2018 «per invencions revolucionàries en el camp de la física del làser, [especialment] per les pinces òptiques i la seva aplicació a sistemes biològics».
Alain Aspect, F. francès (1947–), P. Nobel 2022 «per experiments amb fotons entrellaçats, l'establiment de la violació de les desigualtats de Bell i el fet de ser pioners en la ciència de la informació quàntica».

B

John Bardeen (1908–1991), F. estatunidenc, P. Nobel 1956 «per les seves investigacions sobre els semiconductors i el seu descobriment de l'efecte transistor» i 1972 «per la seva teoria de la superconductivitat desenvolupada conjuntament, anomenada habitualment teoria BCS».
Barry C. Barish (1936–), F. estatunidenc, P. Nobel 2017 «per contribucions decisives al detector LIGO i a l'observació d'ones gravitacionals».
Charles Barkla (1877–1944), F. anglès, P. Nobel 1917 «pel seu descobriment de la radiació Röntgen característica dels elements».
Nikolai Bàssov (1922–2001), F. rus, P. Nobel 1964 «per la tasca fonamental en el camp de l'electrònica quàntica, que ha conduït a la construcció d'oscil·ladors i amplificadors basats en el principi màser-làser».
Henri Becquerel (1852–1908), F. francès, P. Nobel 1903 «en reconeixement dels serveis extraordinaris que ha prestat amb el descobriment de la radioactivitat espontània».
J. Georg Bednorz (1950–), F. alemany, P. Nobel 1987 «pel seu important avenç en el descobriment de la superconductivitat en materials ceràmics».
Daniel Bernoulli (1700–1782), F. i matemàtic suís, pioner en mecànica dels fluids.
Hans Bethe (1906–2005), F. alemany-estatunidenc, P. Nobel 1967 «per les seves contribucions a la teoria de les reaccions nuclears, especialment pels seus descobriments sobre la producció d'energia a les estrelles».
Gerd Binnig (1947–), F. alemany, P. Nobel 1986 «pel seu disseny del microscopi de túnel de rastreig».
Jean-Baptiste Biot (1774–1862), F. francès, Llei de Biot-Savart.
Joseph Black (1728–1799), F. i químic escocès. Recerca sobre calor.
Patrick Blackett (1897–1974), F. anglès, P. Nobel 1948 «pel desenvolupament del mètode de la cambra de boira de Wilson i pels descobriments que hi va fer en els camps de la física nuclear i la radiació còsmica».
Felix Bloch (1905–1983), F. suís-estatunidenc, P. Nobel 1952 «pel desenvolupament de nous mètodes per a mesures de precisió de ressonància magnètica nuclear i els descobriments relacionats amb aquests».
Nicolaas Bloembergen (1920–2017), F. neerlandès-estatunidenc, P. Nobel 1981 «per la seva contribució al desenvolupament de l'espectroscòpia làser».
Aage Bohr (1922–2009), F. danès, P. Nobel 1975 «pel descobriment de la connexió entre el moviment col·lectiu i el moviment de les partícules en els nuclis atòmics i pel desenvolupament de la teoria de l'estructura del nucli atòmic basada en aquesta connexió».
Niels Bohr (1885–1962), F. danès, P. Nobel 1922 «pels seus serveis en la investigació de l'estructura dels àtoms i de la radiació que n'emana».
Ludwig Boltzmann (1844–1906), matemàtic i F. teòric austríac, pioner de la mecànica estadística.
Max Born (1882–1970), matemàtic i F. alemany, P. Nobel 1954 «per la seva recerca fonamental en mecànica quàntica, especialment per la seva interpretació estadística de la funció d'ona».
Satyendra Nath Bose (1894–1974), F. teòric indi, treball sobre mecànica quàntica, estadística de Bose–Einstein.
Walther Bothe (1891–1957), F., matemàtic i químic alemany, P. Nobel 1954 «pel mètode de coincidència i els descobriments realitzats amb aquest».
Willard S. Boyle (1924–2011), F. canadenc-estatunidenc, P. Nobel 2009 «per la invenció d'un circuit semiconductor d'imatge: el sensor CCD».
William Henry Bragg (1862–1942), F. anglès, P. Nobel 1915 «pels seus serveis en l'anàlisi de l'estructura cristal·lina mitjançant raigs X».
William Lawrence Bragg (1890–1971), F. anglès, P. Nobel 1915 «pels seus serveis en l'anàlisi de l'estructura cristal·lina mitjançant raigs X».
Walter Brattain (1902–1987), F. estatunidenc, P. Nobel 1956 «per les seves investigacions sobre els semiconductors i el seu descobriment de l'efecte transistor».
K. Ferdinand Braun (1850–1918), F. i inventor alemany, P. Nobel 1909 «en reconeixement de les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils».
David Brewster (1781–1868), científic anglès, treball experimental en òptica física.
Percy W. Bridgman (1882–1961), F. estatunidenc, P. Nobel 1946 «per la invenció d'un aparell per produir pressions extremadament elevades i pels descobriments que hi va fer en el camp de la física de les altes pressions».
Bertram N. Brockhouse (1918–2003), F. canadenc, P. Nobel 1994 «per les contribucions pioneres al desenvolupament de tècniques de dispersió de neutrons per a l'estudi de la matèria condensada, [especialment] pel desenvolupament de la tècnica de difracció de neutrons».
Louis-Victor de Broglie (1892–1987), F. francès, P. Nobel 1929 «pel seu descobriment de la naturalesa ondulatòria dels electrons».

C

Sadi Carnot (1796–1832), F. francès, fundador de la termodinàmica.
Henry Cavendish (1731–1810), F. anglès, treball important en gravitació i electroestàtica.
James Chadwick (1891–1974), F. anglès, P. Nobel 1935 «pel descobriment del neutró».
Owen Chamberlain (1920–2006), F. estatunidenc, P. Nobel 1959 «pel seu descobriment de l'antiprotó».
Subrahmanyan Chandrasekhar (1910–1995), astrofísic indi-estatunidenc, P. Nobel 1983 «pels seus estudis teòrics dels processos físics importants per a l'estructura i l'evolució de les estrelles».
Georges Charpak (1924–2010), F. francès, P. Nobel 1992 «per la seva invenció i desenvolupament de detectors de partícules, en particular la cambra proporcional multifil».
Ernst Chladni (1756–1827), F. alemany, «pare de l'acústica».
Steven Chu (1948–), F. estatunidenc, P. Nobel 1997 «pel desenvolupament de mètodes per refredar i atrapar àtoms amb llum làser».
Benoît Clapeyron (1799–1864), F. francès, un dels fundadors de la termodinàmica, llei dels gasos ideals.
John Clarke (1942–), F. anglès, P. Nobel 2025 «pel descobriment de l'efecte túnel quàntic macroscòpic i la quantització de l'energia en un circuit elèctric».
John Clauser (1942–), F. estatunidenc, P. Nobel 2022 «per experiments amb fotons entrellaçats, l'establiment de la violació de les desigualtats de Bell i el fet de ser pioners en la ciència de la informació quàntica».
Rudolf Clausius (1822–1888), F. i matemàtic alemany, un dels fundadors de la termodinàmica.
John Cockcroft (1897–1967), F. anglès, P. Nobel 1951 «pel seu treball pioner sobre la transmutació de nuclis atòmics mitjançant partícules atòmiques accelerades artificialment».
Claude Cohen-Tannoudji (1933–), F. francès, P. Nobel 1997 «pel desenvolupament de mètodes per refredar i atrapar àtoms amb llum làser».
Arthur Compton (1892–1962), F. estatunidenc, P. Nobel 1927 «pel seu descobriment de l'efecte que duu el seu nom».
Leon Cooper (1930–2024), F. estatunidenc, P. Nobel 1972 «per la seva teoria de la superconductivitat desenvolupada conjuntament, anomenada habitualment teoria BCS».
Gaspard Gustave de Coriolis (1792–1843), F. francès, efecte de Coriolis.
Eric Cornell (1961–), F. estatunidenc, P. Nobel 2001 «per l'obtenció de la condensació de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins i pels primers estudis fonamentals de les propietats dels condensats».
Charles de Coulomb (1736–1806), F. francès, descobridor de la llei de Coulomb, recerca important sobre fricció.
James Cronin, F. estatunidenc (1931–2016), P. Nobel 1980 «pel descobriment de violacions dels principis fonamentals de simetria en la desintegració dels mesons K neutres».
William Crookes (1832–1919), F. anglès, inventor del tub de Crookes i el radiòmetre, descobridor del plasma.
Marie Curie (1867–1934), F. polonesa-francesa, P. Nobel Física 1903 «en reconeixement dels serveis extraordinaris que han prestat amb les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberts pel professor Henri Becquerel» i Química 1911 «en reconeixement dels seus serveis al progrés de la química mitjançant el descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i els compostos d'aquest element extraordinari».
Pierre Curie (1859–1906), F. francès, P. Nobel 1903 «en reconeixement dels serveis extraordinaris que han prestat amb les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberts pel professor Henri Becquerel».

D

Gustaf Dalén (1869–1937), F. i enginyer suec, P. Nobel 1912 «per la seva invenció de reguladors automàtics per ser utilitzats conjuntament amb acumuladors de gas per la il·luminació de fars i boies».
Raymond Davis Jr. (1914–2006), F. estatunidenc, P. Nobel 2002 «per contribucions pioneres a l'astrofísica, en particular per la detecció de neutrins còsmics».
Clinton Davisson (1881–1958), F. estatunidenc, P. Nobel 1937 «pel seu descobriment experimental de la difracció d'electrons per cristalls».
Hans G. Dehmelt (1922–2017), F. alemany-estatunidenc, P. Nobel 1989 «pel desenvolupament de la tècnica de la trampa iònica».
Michel H. Devoret (1953–), F. francès-estatunidenc, P. Nobel 2025 «pel descobriment de l'efecte túnel quàntic macroscòpic i la quantització de l'energia en un circuit elèctric».
Paul Dirac (1902–1984), enginyer, matemàtic i físic teòric britanico-suís, P. Nobel 1933 «pel descobriment de noves formes productives de teoria atòmica».
Christian Doppler (1803–1853), F. austríac, efecte Doppler.
Paul Drude (1863–1906), F. alemany, model de Drude de la conducció elèctrica.
Pierre Louis Dulong (1785–1838), F. francès, estudi de la calor, llei de Dulong i Petit.

E

Albert Einstein (1879–1955), F. teòric nascut a Alemanya, teoria de la relativitat, contribucions importants a la teoria quàntica., P. Nobel 1921 «pels seus serveis a la física teòrica, i especialment pel seu descobriment de la llei de l'efecte fotoelèctric».
François Englert (1932–2026), F. belga, P. Nobel 2013 «pel descobriment teòric d'un mecanisme que contribueix a la nostra comprensió de l'origen de la massa de les partícules subatòmiques, i que recentment ha estat confirmat mitjançant el descobriment de la partícula fonamental predita, per part dels experiments ATLAS i CMS al Gran Col·lisionador d'Hadrons del CERN».
Loránd Eötvös (1848–1919), F. hongarès, treballs sobre gravetat i tensió superficial, invenció del pèndol de torsió.
Leo Esaki (1925–), F. japonès, P. Nobel 1973 «pels seus descobriments experimentals relatius als fenòmens d'efecte túnel en semiconductors i superconductors, respectivament».

F

Gabriel Fahrenheit (1686–1736), F. alemany, invenció del termòmetre de mercuri, escala Fahrenheit de temperatura.
Michael Faraday (1791–1867), F. anglès, treball molt important en electromagnetisme.
Enrico Fermi (1901–1954), F. italià-estatunidenc, P. Nobel 1938 «per les seves demostracions de l'existència de nous elements radioactius produïts per irradiació amb neutrons, i pel seu descobriment relacionat de reaccions nuclears provocades per neutrons lents».
Albert Fert (1938–), F. francès, P. Nobel 2007 «pel descobriment de la Magnetoresistència Gegant».
Richard Feynman (1918–1988), F. estatunidenc, P. Nobel 1965 «pel seu treball fonamental en electrodinàmica quàntica, amb conseqüències de gran abast per a la física de les partícules elementals».
Val Fitch (1923–2015), F. estatunidenc, P. Nobel 1980 «pel descobriment de violacions dels principis fonamentals de simetria en la desintegració dels mesons K neutres».
Hippolyte Fizeau (1819–1896), F. francès, recerca sobre la llum.
Léon Foucault (1819–1868), F. francès, pèndol de Foucault.
Joseph Fourier (1768–1830), F. francès, sèries de Fourier i la seva aplicació a conducció tèrmica (llei de Fourier) i vibracions.
William A. Fowler (1911–1995), F. estatunidenc, P. Nobel 1983 «pels seus estudis teòrics i experimentals de les reaccions nuclears importants en la formació dels elements químics de l'univers».
James Franck (1882–1964), F. i químic alemany, P. Nobel 1925 «pel seu descobriment de les lleis que regeixen l'impacte d'un electró sobre un àtom».
Ilià Frank (1908–1990), F. soviètic, P. Nobel 1958 «pel descobriment i la interpretació de l'efecte Txerenkov».
Benjamin Franklin (1706–1790), polímata estatunidenc, estudis sobre electricitat i invenció del parallamps.
Joseph von Fraunhofer (1787–1826), F. alemany, recerca sobre la llum (línies de Fraunhofer), invenció de lens i instruments òptics.
Augustin Fresnel (1788–1827), F. francès, treball important en òptica, lent de Fresnel.
Jerome I. Friedman (1930–), F. estatunidenc, P. Nobel 1990 «per les seves investigacions pioneres sobre la dispersió inelàstica profunda d'electrons per protons i neutrons lligats, que han estat d'una importància essencial per al desenvolupament del model de quarks en la física de partícules».

G

Dennis Gabor (1900–1979), F. hongarès, P. Nobel 1971 «per la seva invenció i desenvolupament del mètode hologràfic».
Galileo Galilei (1564–1642), científic italià, «pare» de: física clàssica, mètode científic, ciència moderna.
George Gamow (1904–1968), F. soviètic-estatunidenc, física nuclear i astrofísica.
Carl Friedrich Gauss (1777–1855), F. i matemàtic alemany, treball en electromagnetisme.
Andre Geim (1958–), F. rus-neerlandès, P. Nobel 2010 «per experiments pioners sobre el material bidimensional grafè».
Murray Gell-Mann (1929–2019), F. estatunidenc, P. Nobel 1969 «per les seves contribucions i descobriments relatius a la classificació de les partícules elementals i les seves interaccions».
Reinhard Genzel (1955–), astrofísic alemany, P. Nobel 2020 «pel descobriment d'un objecte compacte supermassiu al centre de la nostra galàxia».
Pierre-Gilles de Gennes (1932–2007), F. francès, P. Nobel 1991 «per haver descobert que els mètodes desenvolupats per estudiar els fenòmens d'ordenació en sistemes simples es poden generalitzar a formes de matèria més complexes, en particular als cristalls líquids i als polímers».
Andrea M. Ghez (1955–), F. estatunidenca, P. Nobel 2020 «pel descobriment d'un objecte compacte supermassiu al centre de la nostra galàxia».
Riccardo Giacconi (1931–2018), F. italià-estatunidenc, P. Nobel 2002 «per contribucions pioneres a l'astrofísica, que han conduït al descobriment de fonts còsmiques de raigs X».
Ivar Giaever (1929–2025), F. noruec-estatunidenc, P. Nobel 1973 «pels seus descobriments experimentals relatius als fenòmens d'efecte túnel en semiconductors i superconductors, respectivament».
William Gilbert (1544–1603), F. anglès, electricitat i magnetisme.
Vitali L. Ginsburg (1916–2009), F. rus, P. Nobel 2003 «per contribucions pioneres a la teoria dels superconductors i els superfluids».
Donald A. Glaser (1926–2013), F. i neurobiòleg estatunidenc, P. Nobel 1960 «per la invenció de la cambra de bombolles».
Sheldon Glashow (1932–), F. estatunidenc, P. Nobel 1979 «per les seves contribucions a la teoria de la interacció unificada feble i electromagnètica entre partícules elementals, incloent-hi, entre d'altres, la predicció del corrent neutre feble».
Roy J. Glauber (1925–2018), F. estatunidenc, P. Nobel 2005 «per la seva contribució a la teoria quàntica de la coherència òptica».
Maria Goeppert-Mayer (1906–1972), F. alemanya-estatunidenca-estatunidenc, P. Nobel 1963 «pels seus descobriments sobre l'estructura de capes nuclears».
David J. Gross (1941–), F. estatunidenc, P. Nobel 2004 «pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta».
Peter Grünberg (1939–2018), F. alemany, P. Nobel 2007 «pel descobriment de la Magnetoresistència Gegant».
Charles Édouard Guillaume (1861–1931), F. suís, P. Nobel 1920 «en reconeixement al servei que ha prestat a les mesures de precisió en física amb el descobriment d'anomalies en els aliatges d'acer i níquel».

H

Duncan M. Haldane (1951–), F. anglès, P. Nobel 2016 «pels descobriments teòrics de les transicions de fase topològiques i les fases topològiques de la matèria».
Francis Halzen (1944–), F. belga-estatunidenc, P. Nobel 2026 «per contribucions decisives a l'Observatori de Neutrins IceCube i el descobriment de neutrins d'alta energia d'origen astrofísic».
Theodor W. Hänsch (1941–), F. alemany, P. Nobel 2005 «per les seves contribucions al desenvolupament de l'espectroscòpia de precisió basada en làsers, incloent-hi la tècnica de la pinta de freqüències òptiques».
Serge Haroche (1944–), F. francès, P. Nobel 2012 «per mètodes experimentals pioners que permeten mesurar i manipular sistemes quàntics individuals».
Ibn al-Haytham (965–1039), científic àrab, principis de l'òptica i la percepció visual.
Werner Heisenberg (1901–1976), F. alemany, P. Nobel 1932 «per la creació de la mecànica quàntica, l'aplicació de la qual ha conduït, entre altres coses, al descobriment de les formes al·lotròpiques de l'hidrogen».
Joseph Henry (1797–1878), F. estatunidenc, electromagnetisme.
Gustav Hertz (1887–1975), F. alemany, P. Nobel 1925 «pel seu descobriment de les lleis que regeixen l'impacte d'un electró sobre un àtom».
Heinrich Hertz (1857–1894), F. alemany, va provar l'existència de les ones electromagnètiques.
Victor F. Hess (1883–1964), F. austríac-estatunidenc, P. Nobel 1936 «pel seu descobriment de la radiació còsmica».
Antony Hewish (1924–2021), astrofísic anglès, P. Nobel 1974 «per la seva recerca pionera en radioastrofísica: Ryle, per les seves observacions i invencions —en particular, la tècnica de síntesi d'obertura—, i Hewish, pel seu paper decisiu en el descobriment dels púlsars».
Peter Higgs (1929–2024), F. anglès, P. Nobel 2013 «pel descobriment teòric d'un mecanisme que contribueix a la nostra comprensió de l'origen de la massa de les partícules subatòmiques, i que recentment ha estat confirmat mitjançant el descobriment de la partícula fonamental predita, per part dels experiments ATLAS i CMS al Gran Col·lisionador d'Hadrons del CERN».
Gustave-Adolphe Hirn (1815–1890), F. francès, termodinàmica.
Robert Hofstadter (1915–1990), F. estatunidenc, P. Nobel 1961 «pels seus estudis pioners sobre la dispersió d'electrons en nuclis atòmics i pels descobriments que va aconseguir així sobre l'estructura dels nucleons».
Gerardus 't Hooft (1946–) , F. neerlandès, P. Nobel 1999 «per elucidar l'estructura quàntica de les interaccions electrofebles en física».
Robert Hooke (1635–1703), científic anglès, treball important en molts camps de la física, llei de Hooke.
John J. Hopfield (1933–), F. estatunidenc, P. Nobel 2024 «per descobriments i invencions fonamentals que fan possible l'aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials».
John Hopkinson (1849–1898), F. i enginyer elèctric anglès, electricitat.
Russell A. Hulse (1950–), F. estatunidenc, P. Nobel 1993 «pel descobriment d'un nou tipus de púlsar, un descobriment que ha obert noves possibilitats per a l'estudi de la gravitació».
Christiaan Huygens (1629–1695), F. neerlandès, contribucions fonamentals a l'òptica i la mecànica.

I

Abram Ioffe (1880–1960), F. rus, física de l'estat sòlid i electromagnetisme, «pare de la física soviètica».
Ernst Ising (1900–1998), F. alemany, model Ising del ferromagnetisme.

J

J. Hans D. Jensen (1907–1973), F. alemany, P. Nobel 1963 «pels seus descobriments sobre l'estructura de capes nuclears».
Frédéric Joliot-Curie (1900–1958), F. francès, P. Nobel Química 1935 «en reconeixement de la seva síntesi de nous elements radioactius».
Irène Joliot-Curie (1897–1956), F. francesa, P. Nobel Química 1935 «en reconeixement de la seva síntesi de nous elements radioactius».
Brian D. Josephson (1940–), F. gal·lès, P. Nobel 1973 «per les seves prediccions teòriques sobre les propietats d'un supercorrent a través d'una barrera d'efecte túnel, en particular aquells fenòmens coneguts generalment com a efectes Josephson».
James P. Joule (1818–1889), F. anglès, termodinàmica i electromagnetisme, llei de Joule.

K

Takaaki Kajita (1959–), F. japonès, P. Nobel 2015 «pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins, que demostra que els neutrins tenen massa».
Charles K. Kao (1933–2018), F. nascut a Xina, P. Nobel 2009 «pels avenços pioners en la transmissió de llum a través de fibres per a la comunicació òptica».
Piotr Kapitsa (1894–1984), F. soviètic, P. Nobel 1978 «pels seus invents i descobriments fonamentals en l'àmbit de la física de baixes temperatures».
Alfred Kastler (1902–1984), F. francès, P. Nobel 1966 «pel descobriment i el desenvolupament de mètodes òptics per a l'estudi de les ressonàncies hertzianes en àtoms».
Henry W. Kendall (1926–1999), F. estatunidenc, P. Nobel 1990 «per les seves investigacions pioneres sobre la dispersió inelàstica profunda d'electrons per protons i neutrons lligats, que han estat d'una importància essencial per al desenvolupament del model de quarks en la física de partícules».
John Kerr (1824–1907), F. escocès, pioner en electroòptica, efecte Kerr.
Wolfgang Ketterle (1957–), F. alemany, P. Nobel 2001 «per l'obtenció de la condensació de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins i pels primers estudis fonamentals de les propietats dels condensats».
Gustav Kirchhoff (1824–1887), F. alemany, circuits elèctrics, espectroscòpia, radiació de cos negre.
Klaus von Klitzing (1943–), F. alemany, P. Nobel 1985 «pel descobriment de l'efecte Hall quantitzat».
Makoto Kobayashi (1944–), F. japonès, P. Nobel 2008 «pel descobriment de l'origen de la ruptura de la simetria que prediu l'existència d'almenys tres famílies de quarks a la natura».
Masatoshi Koshiba (1926–2020), F. japonès, P. Nobel 2002 «per contribucions pioneres a l'astrofísica, en particular per la detecció de neutrins còsmics».
J. Michael Kosterlitz (1943–), F. escocès, P. Nobel 2016 «pels descobriments teòrics de les transicions de fase topològiques i les fases topològiques de la matèria».
Ferenc Krausz (1962–), F. hongarès, P. Nobel 2023 «per mètodes experimentals que generen polsos de llum d'attosegons per a l'estudi de la dinàmica electrònica en la matèria».
Herbert Kroemer (1928–2024), F. alemany, P. Nobel 2000 «per la seva tasca fonamental en les tecnologies de la informació i la comunicació, [especialment] pel desenvolupament d'heteroestructures de semiconductors utilitzades en l'optoelectrònica i l'electrònica d'alta velocitat».
Polykarp Kusch (1911–1993), F. alemany-estatunidenc, P. Nobel 1955 «per la determinació precisa del moment magnètic de l'electró».

L

Joseph-Louis Lagrange (1736–1813), F. francès, mecànica lagrangiana.
Willis Lamb (1913–2008), F. estatunidenc, P. Nobel 1955 «pels seus descobriments sobre l'estructura fina de l'espectre de l'hidrogen».
Lev Landau (1908–1968), F. i matemàtic soviètic, P. Nobel 1962 «per les seves teories pioneres sobre la matèria condensada, especialment l'heli líquid».
Max von Laue (1879–1960), F. alemany, P. Nobel 1914 «pel seu descobriment de la difracció dels raigs X per cristalls».
Robert B. Laughlin (1950–), F. estatunidenc, P. Nobel 1998 «pel seu descobriment d'una nova forma de fluid quàntic amb excitacions de càrrega fraccionària».
Ernest Lawrence (1901–1958), F. estatunidenc, P. Nobel 1939 «per la invenció i el desenvolupament del ciclotró i pels resultats obtinguts amb aquest, especialment pel que fa als elements radioactius artificials».
Leon M. Lederman (1922–2018), F. estatunidenc, P. Nobel 1988 «pel mètode del feix de neutrins i la demostració de l'estructura de doblet dels leptons mitjançant el descobriment del neutrí muònic».
David M. Lee (1931–), F. estatunidenc, P. Nobel 1996 «pel seu descobriment de la superfluidesa en l'heli 3».
Tsung-Dao Lee (1926–2024), F. xinès-estatunidenc, P. Nobel 1957 «per la seva investigació penetrant de les anomenades lleis de paritat, que ha conduït a descobriments importants sobre les partícules elementals».
Anthony J. Leggett (1938–), F. anglès-estatunidenc, P. Nobel 2003 «per contribucions pioneres a la teoria dels superconductors i els superfluids».
Philipp Lenard (1862–1947), F. alemany, P. Nobel 1905 «pel seu treball sobre els raigs catòdics».
Anne L'Huillier] (1958–), F. francesa,, P. Nobel 2023 «per mètodes experimentals que generen polsos de llum d'attosegons per a l'estudi de la dinàmica electrònica en la matèria».
Gabriel Lippmann (1845–1921), F. francès, P. Nobel 1908 «pel seu mètode de reproducció fotogràfica de colors basat en el fenomen de la interferència».
Hendrik Lorentz (1853–1928), F. i matemàtic neerlandès, P. Nobel 1902 «en reconeixement del servei extraordinari que van prestar amb les seves investigacions sobre la influència del magnetisme en els fenòmens de radiació».

M

Ernst Mach (1838–1916), F. austríac, ones de xoc, va anticipar la teoria de la relativitat.
Syukuro Manabe (1931–), F., meteoròleg i climatòleg japonès-estatunidenc, P. Nobel 2021 «per contribucions pioneres a la nostra comprensió dels sistemes físics complexos, [especialment] per la modelització física del clima de la Terra, la quantificació de la variabilitat i la predicció fiable de l'escalfament global».
John M. Martinis (1958–), F. estatunidenc, P. Nobel 2025 «pel descobriment de l'efecte túnel quàntic macroscòpic i la quantització de l'energia en un circuit elèctric».
Toshihide Maskawa (1940–2021), F. japonès, P. Nobel 2008 «pel descobriment de l'origen de la ruptura de la simetria que prediu l'existència d'almenys tres famílies de quarks a la natura».
John C. Mather (1946–), F. estatunidenc, P. Nobel 2006 «pel seu descobriment de la forma del cos negre i l'anisotropia de la radiació còsmica de fons de microones».
James C. Maxwell (1831–1879), F. escocès, el més important del s. XIX, equacions de Maxwell de l'electromagnetisme, distribució de Maxwell-Boltzmann en mecànica estadística.
Arthur B. McDonald (1943–), F. canadenc, P. Nobel 2015 «pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins, que demostra que els neutrins tenen massa».
Simon van der Meer (1925–2011), F. neerlandès, P. Nobel 1984 «per les seves contribucions decisives al gran projecte, que va conduir al descobriment de les partícules de camp W i Z, comunicadores d'interacció feble».
Lise Meitner (1878–1968), F. austriaca-sueca, co-descobridora de la fissió nuclear.
Albert A. Michelson (1852–1931), F. estatunidenc, P. Nobel 1907 «pels seus instruments òptics de precisió i per les investigacions espectroscòpiques i metrològiques dutes a terme amb la seva ajuda».
Robert Millikan (1868–1953), F. estatunidenc, P. Nobel 1923 «pel seu treball sobre la càrrega elemental de l'electricitat i sobre l'efecte fotoelèctric».
Henry Moseley (1887–1915), F. anglès, Llei de Moseley, justificació física del nombre atòmic.
Rudolf Mößbauer (1929–2011), F. alemany, P. Nobel 1961 «per les seves investigacions sobre l'absorció per ressonància de la radiació gamma i pel descobriment, en aquest context, de l'efecte que porta el seu nom».
Nevill F. Mott (1905–1996), F. anglès, P. Nobel 1977 «pels seus estudis teòrics fonamentals sobre l'estructura electrònica de sistemes magnètics i desordenats».
Ben Roy Mottelson (1926–2022), F. estatunidenc-danès, P. Nobel 1975 «pel descobriment de la connexió entre el moviment col·lectiu i el moviment de les partícules en els nuclis atòmics i pel desenvolupament de la teoria de l'estructura del nucli atòmic basada en aquesta connexió».
Gérard Mourou (1944–), F. francès, P. Nobel 2018 «per invencions revolucionàries en el camp de la física del làser, [especialment] pel seu mètode de generació de polsos òptics d'alta intensitat ultracurts».
K. Alex Müller (1927–2023), F. suís, P. Nobel 1987 «pel seu important avenç en el descobriment de la superconductivitat en materials ceràmics».

N

Yoichiro Nambu (1921–2015), F. japonès-estatunidenc, P. Nobel 2008 «pel descobriment del mecanisme de ruptura espontània de la simetria en física subatòmica».
Louis Néel (1904–2000), F. francès, P. Nobel 1970 «pels treballs i descobriments fonamentals sobre l'antiferromagnetisme i el ferrimagnetisme, que han conduït a aplicacions importants en la física de l'estat sòlid».
Isaac Newton (1642–1727), F. i matemàtic anglès, un dels físics més importants de tots els temps, va establir la mecànica clàssica, treball fonamental en òptica.
Konstantín Novossiólov (1974–), F. rusobritànic, P. Nobel 2010 «per experiments pioners sobre el material bidimensional grafè».

O

Georg Ohm (1789–1854), F. alemany, llei d'Ohm.
Heike Kamerlingh Onnes (1853–1926), F. neerlandès, P. Nobel 1913 «per les seves investigacions sobre les propietats de la matèria a baixes temperatures, que van conduir, entre altres coses, a l'obtenció d'heli líquid».
Hans Christian Ørsted (1777–1851), F. danès, experiment d'Ørsted.
Douglas D. Osheroff (1945–), F. estatunidenc, P. Nobel 1996 «pel seu descobriment de la superfluidesa en l'heli 3».

P

Giorgio Parisi (1948–), F. Itàlia, P. Nobel 2021 «per contribucions pioneres a la nostra comprensió dels sistemes físics complexos, [especialment] pel descobriment de la interacció entre el desordre i les fluctuacions en sistemes físics, des de l'escala atòmica fins a la planetària».
Blaise Pascal (1623–1662), polímata occità, mecànica de fluids, pressió, principi de Pascal.
Wolfgang Paul (1913–1993), F. alemany, P. Nobel 1989 «pel desenvolupament de la tècnica de la trampa iònica».
Wolfgang Pauli (1900–1958), F. austríac-suís-estatunidenc, P. Nobel 1945 «pel descobriment del principi d'exclusió, també anomenat principi de Pauli».
James Peebles (1935–), F. canadenc, P. Nobel 2019 «per les contribucions a la nostra comprensió de l'evolució de l'univers i del lloc de la Terra al cosmos, [especialment] per descobriments teòrics en cosmologia física».
Roger Penrose (1931–), F. i matemàtic anglès, P. Nobel 2020 «pel descobriment que la formació d'un forat negre és una predicció sòlida de la teoria general de la relativitat».
Arno Penzias (1933–2024), astrofísic estatunidenc, P. Nobel 1978 «pel seu descobriment de la radiació còsmica de fons de microones».
Martin L. Perl (1927–2014), F. estatunidenc, P. Nobel 1995 «per contribucions experimentals pioneres a la física dels leptons, [especialment] pel descobriment del leptó tau».
Saul Perlmutter (1959–), F. estatunidenc, P. Nobel 2011 «pel descobriment de l'expansió accelerada de l'univers mitjançant l'observació de supernoves llunyanes».
Jean Baptiste Perrin (1870–1942), F. i químic francès, P. Nobel 1926 «pel seu treball sobre l'estructura discontínua de la matèria, i especialment pel seu descobriment de l'equilibri de sedimentació».
William D. Phillips (1948–), F. estatunidenc, P. Nobel 1997 «pel desenvolupament de mètodes per refredar i atrapar àtoms amb llum làser».
Max Planck (1858–1947), F. alemany, P. Nobel 1918 «en reconeixement dels serveis que va prestar al progrés de la física amb el seu descobriment dels quanta d'energia».
David Politzer (1949–), F. estatunidenc, P. Nobel 2004 «pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta».
Cecil Powell (1903–1969), F. anglès, P. Nobel 1950 «pel seu desenvolupament del mètode fotogràfic d'estudi dels processos nuclears i pels seus descobriments sobre els mesons realitzats amb aquest mètode».
Aleksandr Prókhorov (1916–2002), F. soviètic, P. Nobel 1964 «per la tasca fonamental en el camp de l'electrònica quàntica, que ha conduït a la construcció d'oscil·ladors i amplificadors basats en el principi màser-làser».
Edward Mills Purcell (1912–1997), F. estatunidenc, P. Nobel 1952 «pel desenvolupament de nous mètodes per a mesures de precisió de ressonància magnètica nuclear i els descobriments relacionats amb aquests».

R

Isidor Isaac Rabi (1898–1988), F. austríac-estatunidenc, P. Nobel 1944 «pel seu mètode de ressonància per enregistrar les propietats magnètiques dels nuclis atòmics».
James Rainwater (1917–1986), F. estatunidenc, P. Nobel 1975 «pel descobriment de la connexió entre el moviment col·lectiu i el moviment de les partícules en els nuclis atòmics i pel desenvolupament de la teoria de l'estructura del nucli atòmic basada en aquesta connexió».
Chandrasekhara Venkata Raman (1888–1970), F. indi, P. Nobel 1930 «pel seu treball sobre la dispersió de la llum i pel descobriment de l'efecte que duu el seu nom».
Norman F. Ramsey (1915–2011), F. estatunidenc, P. Nobel 1989 «per la invenció del mètode dels camps oscil·latoris separats i el seu ús en el màser d'hidrogen i altres rellotges atòmics».
Frederick Reines (1918–1998), F. estatunidenc, P. Nobel 1995 «per contribucions experimentals pioneres a la física dels leptons, [especialment] per la detecció del neutrí».
Owen Willans Richardson (1879–1959), F. anglès, P. Nobel 1928 «pel seu treball sobre el fenomen termoiònic i, especialment, pel descobriment de la llei que porta el seu nom».
Robert C. Richardson (1937–2013), F. estatunidenc, P. Nobel 1996 «pel seu descobriment de la superfluidesa en l'heli 3».
Burton Richter (1931–2018), F. estatunidenc, P. Nobel 1976 «pel seu treball pioner en el descobriment d'una partícula elemental pesant d'un nou tipus».
Adam G. Riess (1969–), F. estatunidenc, P. Nobel 2011 «pel descobriment de l'expansió accelerada de l'univers mitjançant l'observació de supernoves llunyanes».
Étienne-Gaspard Robert (1763–1837), F. belga
Heinrich Rohrer (1933–2013), F. suís, P. Nobel 1986 «pel seu disseny del microscopi de túnel de rastreig».
Wilhelm Röntgen (1845–1923), F. alemany, P. Nobel 1901 «en reconeixement dels serveis extraordinaris que ha prestat amb el descobriment dels notables raigs que posteriorment van rebre el seu nom».
Carlo Rubbia (1934–), F. italià, P. Nobel 1984 «per les seves contribucions decisives al gran projecte, que va conduir al descobriment de les partícules de camp W i Z, comunicadores d'interacció feble».
Ernst Ruska (1906–1988), F. alemany, P. Nobel 1986 «pel seu treball fonamental en òptica electrònica i pel disseny del primer microscopi electrònic».
Ernest Rutherford (1871–1937), F. britànic de Nova Zelanda, P. Nobel Química 1908 «per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives»
Martin Ryle (1918–1984), astrofísic anglès, P. Nobel 1974 «per la seva recerca pionera en radioastrofísica: Ryle, per les seves observacions i invencions —en particular, la tècnica de síntesi d'obertura—, i Hewish, pel seu paper decisiu en el descobriment dels púlsars».

S

Abdus Salam (1926–1996), F. pakistanès, P. Nobel 1979 «per les seves contribucions a la teoria de la interacció unificada feble i electromagnètica entre partícules elementals, incloent-hi, entre d'altres, la predicció del corrent neutre feble».
Arthur L. Schawlow (1921–1999), F. estatunidenc, P. Nobel 1981 «per la seva contribució al desenvolupament de l'espectroscòpia làser».
Brian P. Schmidt (1967–), F. austràlia-estatunidenc, P. Nobel 2011 «pel descobriment de l'expansió accelerada de l'univers mitjançant l'observació de supernoves llunyanes».
John Robert Schrieffer (1931–2019), F. estatunidenc, P. Nobel 1972 «per la seva teoria de la superconductivitat desenvolupada conjuntament, anomenada habitualment teoria BCS».
Erwin Schrödinger (1887–1961), F. austríac, P. Nobel 1933 «pel descobriment de noves formes productives de teoria atòmica».
Melvin Schwartz (1932–2006), F. estatunidenc, P. Nobel 1988 «pel mètode del feix de neutrins i la demostració de l'estructura de doblet dels leptons mitjançant el descobriment del neutrí muònic».
Julian Schwinger (1918–1994), F. estatunidenc, P. Nobel 1965 «pel seu treball fonamental en electrodinàmica quàntica, amb conseqüències de gran abast per a la física de les partícules elementals».
Emilio Segrè (1905–1989), F. italià-estatunidenc, P. Nobel 1959 «pel seu descobriment de l'antiprotó».
William Shockley (1910–1989), F. estatunidenc, P. Nobel 1956 «per les seves investigacions sobre els semiconductors i el seu descobriment de l'efecte transistor».
Clifford G. Shull (1915–2001), F. estatunidenc, P. Nobel 1994 «per les contribucions pioneres al desenvolupament de tècniques de dispersió de neutrons per a l'estudi de la matèria condensada, [especialment] pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons».
Kai Siegbahn (1918–2007), F. suec, P. Nobel 1981 «per la seva contribució al desenvolupament de l'espectroscòpia electrònica d'alta resolució».
Manne Siegbahn (1886–1978), F. suec, P. Nobel 1924 «pels seus descobriments i la seva recerca en el camp de l'espectroscòpia de raigs X».
George E. Smith (1930–2025), F. estatunidenc, P. Nobel 2009 «per la invenció d'un circuit semiconductor d'imatge: el sensor CCD».
George Smoot (1945–2025), F. estatunidenc, P. Nobel 2006 «pel seu descobriment de la forma del cos negre i l'anisotropia de la radiació còsmica de fons de microones».
Arnold Sommerfeld (1868–1951), F. alemany, pioner en avenços tant en física atòmica com quàntica.
Johannes Stark (1874–1957), F. alemany, P. Nobel 1919 «pel seu descobriment de l'efecte Doppler en els raigs canals i del desdoblament de les línies espectrals en camps elèctrics».
Jack Steinberger (1921–2020), F. alemany-estatunidenc, P. Nobel 1988 «pel mètode del feix de neutrins i la demostració de l'estructura de doblet dels leptons mitjançant el descobriment del neutrí muònic».
Otto Stern (1888–1969), F. alemany, P. Nobel 1943 «per la seva contribució al desenvolupament del mètode dels raigs moleculars i pel seu descobriment del moment magnètic del protó».
George Gabriel Stokes (1819–1903), F. irlandès, dinàmica de fluids, òptica.
Horst L. Störmer (1949–), F. alemany, P. Nobel 1998 «pel seu descobriment d'una nova forma de fluid quàntic amb excitacions de càrrega fraccionària».
Donna Strickland (1959–), F. canadenca, P. Nobel 2018 «per invencions revolucionàries en el camp de la física del làser, [especialment] pel seu mètode de generació de polsos òptics d'alta intensitat ultracurts».
John Strutt, Lord Rayleigh (1842–1919), F. anglès, P. Nobel 1904 «per les seves investigacions sobre les densitats dels gasos més importants i pel seu descobriment de l'argó en relació amb aquests estudis».

T

Ígor Tamm (1895–1971), F. soviètic, P. Nobel 1958 «pel descobriment i la interpretació de l'efecte Txerenkov».
Joseph H. Taylor (1941–), F. estatunidenc, P. Nobel 1993 «pel descobriment d'un nou tipus de púlsar, un descobriment que ha obert noves possibilitats per a l'estudi de la gravitació».
Richard E. Taylor (1929–2018), F. estatunidenc, P. Nobel 1990 «per les seves investigacions pioneres sobre la dispersió inelàstica profunda d'electrons per protons i neutrons lligats, que han estat d'una importància essencial per al desenvolupament del model de quarks en la física de partícules».
George Paget Thomson (1892–1975), F. anglès, P. Nobel 1937 «pel seu descobriment experimental de la difracció d'electrons per cristalls».
J. J. Thomson (1856–1940), F. anglès, P. Nobel 1906 «en reconeixement dels grans mèrits de les seves investigacions teòriques i experimentals sobre la conducció de l'electricitat pels gasos».
William Thomson, Lord Kelvin (1824–1907), F. britànic, electricitat, termodinàmica, determinació del zero absolut.
Kip S. Thorne (1940–), F. estatunidenc, P. Nobel 2017 «per contribucions decisives al detector LIGO i a l'observació d'ones gravitacionals».
David J. Thouless (1934–2019), F. escocès, P. Nobel 2016 «pels descobriments teòrics de les transicions de fase topològiques i les fases topològiques de la matèria».
Samuel C.C. Ting (1936–), F. estatunidenc, P. Nobel 1976 «pel seu treball pioner en el descobriment d'una partícula elemental pesant d'un nou tipus».
Sin-Itiro Tomonaga (1906–1979), F. japonès, P. Nobel 1965 «pel seu treball fonamental en electrodinàmica quàntica, amb conseqüències de gran abast per a la física de les partícules elementals».
Evangelista Torricelli (1608–1647), F. italià, inventor del baròmetre.
Charles H. Townes (1915–2015), F. estatunidenc, P. Nobel 1964 «per la tasca fonamental en el camp de l'electrònica quàntica, que ha conduït a la construcció d'oscil·ladors i amplificadors basats en el principi màser-làser».
Daniel C. Tsui (1939–), F. xinès-estatunidenc, P. Nobel 1998 «pel seu descobriment d'una nova forma de fluid quàntic amb excitacions de càrrega fraccionària».
Pàvel Txerenkov (1904–1990), F. soviètic, P. Nobel 1958 «pel descobriment i la interpretació de l'efecte Txerenkov».
John Tyndall (1820–1893), F. britànic, diamagnetisme, efecte d'hivernacle, Efecte Tyndall.

V

Martinus J.G. Veltman (1931–2021), F. neerlandès-estatunidenc, P. Nobel 1999 «per elucidar l'estructura quàntica de les interaccions electrofebles en física».
John H. Van Vleck (1899–1980), F. estatunidenc, P. Nobel 1977 «pels seus estudis teòrics fonamentals sobre l'estructura electrònica de sistemes magnètics i desordenats».

W

Johannes Diderik van der Waals (1837–1923), F. neerlandès, P. Nobel 1910 «pel seu treball sobre l'equació d'estat dels gasos i els líquids».
Ernest Walton (1903–1995), F. irlandès, P. Nobel 1951 «pel seu treball pioner sobre la transmutació de nuclis atòmics mitjançant partícules atòmiques accelerades artificialment».
Steven Weinberg (1933–2021), F. estatunidenc, P. Nobel 1979 «per les seves contribucions a la teoria de la interacció unificada feble i electromagnètica entre partícules elementals, incloent-hi, entre d'altres, la predicció del corrent neutre feble».
Rainer Weiss (1932–2025), F. estatunidenc, P. Nobel 2017 «per contribucions decisives al detector LIGO i a l'observació d'ones gravitacionals».
Carl Wieman (1951–), F. estatunidenc, P. Nobel 2001 «per l'obtenció de la condensació de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins i pels primers estudis fonamentals de les propietats dels condensats».
Wilhelm Wien (1864–1928), F. alemany, P. Nobel 1911 «pels seus descobriments sobre les lleis que regeixen la radiació de calor».
Eugene Wigner (1902–1993), F. i matemàtic hongarès-estatunidenc, P. Nobel 1963 «per les seves contribucions a la teoria del nucli atòmic i de les partícules elementals, particularment mitjançant el descobriment i l'aplicació de principis fonamentals de simetria».
Frank Wilczek (1951–), F. estatunidenc, P. Nobel 2004 «pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta».
C.T.R. Wilson (1869–1959), biòleg, F. i químic escocès, P. Nobel 1927 «pel seu mètode de fer visibles els camins de les partícules carregades elèctricament per condensació de vapor».
Kenneth G. Wilson (1936–2013), F. estatunidenc, P. Nobel 1982 «per la seva teoria dels fenòmens crítics en relació amb les transicions de fase».
Robert Woodrow Wilson (1936–), astrofísic estatunidenc, P. Nobel 1978 «pel seu descobriment de la radiació còsmica de fons de microones».
David J. Wineland (1944–), F. estatunidenc, P. Nobel 2012 «per mètodes experimentals pioners que permeten mesurar i manipular sistemes quàntics individuals».

Y

Chen Ning Yang (1922–2025), F. xinès-estatunidenc, P. Nobel 1957 «per la seva investigació penetrant de les anomenades lleis de paritat, que ha conduït a descobriments importants sobre les partícules elementals».
Thomas Young (1773–1829), polímata anglès, teoria ondulatòria de la llum, mòdul de Young, equació de Young-Laplace.
Hideki Yukawa (1907–1981), F. japonès, P. Nobel 1949 «per la seva predicció de l'existència dels mesons a partir de treballs teòrics sobre forces nuclears».

Z

Pieter Zeeman (1865–1943), F. neerlandès, P. Nobel 1902 «en reconeixement del servei extraordinari que van prestar amb les seves investigacions sobre la influència del magnetisme en els fenòmens de radiació».
Anton Zeilinger (1945–), F. quàntic austríac, P. Nobel 2022 «per experiments amb fotons entrellaçats, l'establiment de la violació de les desigualtats de Bell i el fet de ser pioners en la ciència de la informació quàntica».
Frits Zernike (1888–1960), F. neerlandès, P. Nobel 1953 «per la seva demostració del mètode de contrast de fase, especialment per la seva invenció del microscopi de contrast de fase».

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de físics