Eduard II Farnese
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1666 Parma (Itàlia) |
| Mort | 6 setembre 1693 Parma (Itàlia) |
| Sepultura | Església de Santa Maria de la Steccata |
| Hereu natural | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Farnese |
| Cònjuge | Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg (1690–) |
| Fills | Isabel Farnese |
| Pares | Ranuccio II de Parma |
| Germans | Margarida Maria Farnese Francesc I de Parma Antoni I de Parma |
Eduard II Farnese, també conegut com a Eduard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 12 d'agost de 1666 al Palau Ducal de Colorno, a la ciutat de Colorno, població propera a la ciutat de Parma, sent el segon fill del duc Ranuccio II de Parma i la seva segona esposa Isabel d'Este.[1][2] Fou net per línia paterna de Eduard I de Parma i Margarida de Mèdici, i per línia materna de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou germà, per part de pare, dels ducs Francesc I i Antoni I de Parma.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà el 3 d'abril de 1690 "per poders" a Neuburg i el 17 de maig "en persona" a la ciutat de Parma amb Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, filla de Felip Guillem I del Palatinat i Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt.[3]
Dorotea Sofia era filla de Felip Guillem, elector palatí, i d'Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt.[4] Tres de les seves germanes grans eren, en aquell moment, l'emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic, la reina de Portugal i la reina d'Espanya .
D'aquesta unió nasqueren:
- Alexandre Ignasi Farnese (1691-1693)
- Isabel Farnese (1692-(1766), casada el 1714 amb el rei Felip V d'Espanya (1683-1746)
Isabel Farnese (25 d'octubre de 1692 - 11 de juliol de 1766) [5] es va casar amb el rei Felip V d'Espanya i va tenir descendència.
Mort
[modifica]La seva mort prematura el 6 de desembre de 1693 va comportar que mai arribés a regnar.[2] La seva esposa l'any 1695 es casà amb el seu germanastre Francesc I de Parma, el qual fou nomenat hereu en morir Ranuccio II.
Referències
[modifica]- ↑ Gamrath, 2007, p. 204.
- 1 2 «FARNESE, Odoardo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 7 març 2026].
- ↑ Samper, 2016, p. 67.
- ↑ Samper, 2016, p. 69.
- ↑ Samper, 2016, p. 67, 69.
Bibliografia
[modifica]- Gamrath, Helge. Farnese: Pomp, Power and Politics in Renaissance Italy. L'Erma di Bretschneider, 2007.
- Samper, Maria de los Angeles Perez. «A Queen between Three Worlds: Italy, Spain, and France». A: Early Modern Dynastic Marriages and Cultural Transfer. Routledge, 2016.