Vés al contingut

Operació ternària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Intuïtivament, una operació ternària és aquella operació matemàtica, definida per un operador que necessita tres operands o arguments als quals associa un resultat.[1][2]

Formalment, donats quatre conjunts A, B, C i D, una operació ternària és una aplicació que assigna a cada terna de valors a de A, b de B i c de C un únic valor d de D,[3] que podem representar com:

⊥:A×B×C⟶D(a,b,c)⟼⊥(a,b,c)

Per exemple, donat l'espai euclidià tridimensional sobre ℝ, podem assignar una distància d a cada punt de coordenades (x,y,z) si definim l'operació ternària D:

D:ℝ×ℝ×ℝ→ℝ(x,y,z)→D(x,y,z)=d

amb què assignem a cada terna de valors (x,y,z) un valor d que és la distància a l'origen de coordenades del sistema, i que en aquest cas ve donada per l'expressió:

d=(x2+y2+z2)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fàbrega Canudas, Josep. Matemática discreta. Ediciones UPC, S.L., 2001, p. 205-206. ISBN 978-84-8301-456-1.
  2. ↑ Sigler, L. Algebra. Editorial Reverté SA, 1981, p. 42. ISBN 978-84-291-5129-9.
  3. ↑ Frontera Marqués, Bartolomé. Introducción al calculo y el álgebra, tomo 3: Álgebra. Editorial Reverté SA, 1977, p. 51-52. ISBN 84-291-5119-2.

Vegeu també

[modifica]