Ramon de Meer i Kindelán

Ramon de Meer i Kindelán

Biografia
Naixement	(es) Ramón de Meer y Kindelán 11 gener 1787 Barcelona
Mort	5 novembre 1869 (82 anys) Madrid
Senador al Senat espanyol
15 agost 1845 – 1868
Diputat al Congrés dels Diputats
8 març 1845 – 17 desembre 1845 ← Francesc Perpinyà Sala i Sasala – Félix María de Messina Iglesias →
Capità general de Catalunya
12 desembre 1843 – gener 1845 ← José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán – Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
Capità general de Catalunya
14 març 1837 – 5 juny 1839 ← Francisco Serrano y Cuenca – Jerónimo Valdés de Noriega →
Virrei de Navarra
3 juliol 1835 – 22 juny 1836 ← Jerónimo Valdés de Noriega – Pedro Sarsfield y Waters →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Grau militar	general
Premis
(1838)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1836)  Creu Llorejada de Sant Ferran  Gentilhome de cambra amb exercici  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.

Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d'Espanya.^[1]

Durant la Primera Guerra Carlina lluità contra els carlins a Navarra. El 1837 fou nomenat capità general de Catalunya. Durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes, reorganitzant l'administració militar per fer una tropa més ofensiva. Desmembrà la milícia nacional i creà el Consell Superior de Catalunya i la Junta Central Administrativa, protegint l'activitat econòmica, considerant Catalunya com una unitat administrativa, en contra de l'opinió del govern, que s'esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies. Durant la guerra, va signar amb Antonio Urbiztondo el Conveni d'Elliot^[2] i dur a terme diverses campanyes victorioses contra els carlins: la batalla de Gra el 1837,^[3] la recuperació de Solsona el 1838 i d'Àger el 1839. A Cardona, una petita fortalesa construïda per a defensar el castell, porta el seu nom: la torre de Meer.

Però la repressió que va desfermar va arribar a un punt tan alt que les Corts van acabar destituint-lo i fou rellevat del seu càrrec el 1839, sent substituït per Jerónimo Valdés de Noriega. Tanmateix, tornà a ésser capità general de Catalunya entre el 1843 i el 1845.^[4] També fou diputat breument en 1845.^[5]

Fou nomenat primer comte de Gra, diputat i senador vitalici per la reina Isabel II d'Espanya.^[6]