Teoria
 |
«Teòric» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Teòricon». |
 |
No s'ha de confondre amb teorema. |
Una teoria és un tipus racional de pensament abstracte sobre un fenomen, o els resultats d'aquest pensament. El procés de pensament contemplatiu i racional s'associa sovint amb processos com l'estudi observacional o la investigació. Les teories poden ser científiques, pertànyer a una disciplina no científica o a cap disciplina. Depenent del context, les afirmacions d'una teoria poden incloure, per exemple, explicacions generalitzades sobre com funciona la natura. La paraula té les seves arrels en el grec antic, però en l'ús modern ha adquirit diversos significats relacionats.[1]
En la ciència moderna, el terme "teoria" fa referència a les teories científiques, un tipus d'explicació de la natura feta d'una manera coherent, seguint el mètode científic, i complint els criteris requerits per la ciència moderna. Aquest tipus de teories es descriuen de tal manera que les proves científiques haurien de poder proporcionar-hi suport empíric, o una contradicció empírica. Les teories científiques són la forma més fiable, rigorosa i completa de coneixement científic, en contrast amb els usos més comuns de la paraula "teoria" que impliquen que alguna cosa no està provada o especulativa (que en termes formals es caracteritza millor per la paraula hipòtesi). Les teories científiques es distingeixen de les hipòtesis, en que són conjectures individuals comprovables empíricament, i de les lleis científiques, que són relats descriptius de la manera com es comporta la natura com una regla i norma constant i invariable de les coses, nascuda de la causa primera o de les qualitats i condicions d'aquestes.[2]
Una teoria pot ser un coprus de coneixement, que pot o no estar associat a models explicatius particulars. Teoritzar és desenvolupar aquest corpus de coneixement.[3]
Fora de l'àmbit científic, la paraula teoria o "en teoria"[4] s'utilitza de vegades per referir-se a alguna cosa que el parlant no ha provat. En ciència, aquest mateix concepte es coneix com a hipòtesi, i la paraula "hipotèticament" s'utilitza tant dins com fora de la ciència. En el seu ús fora de la ciència, la paraula "teoria" es contrasta molt sovint amb "pràctica" (del grec praxis, πρᾶξις) un terme grec per a fer, que s'oposa a la teoria.[5][6] Un "exemple clàssic" de la distinció entre "teòric" i "pràctic" utilitza la disciplina de la medicina: la teoria mèdica implica intentar entendre les causes i la naturalesa de la salut i la malaltia, mentre que la part pràctica de la medicina intenta fer que les persones estiguin sanes. Aquestes dues coses estan relacionades però poden ser independents, perquè és possible investigar la salut i la malaltia sense curar pacients específics, per exemple.[7]
Característiques
[modifica]Les teories són eines analítiques per comprendre, explicar i fer prediccions sobre un tema determinat. Hi ha teories en molts i variats camps d'estudi, incloses les arts i les ciències. Una teoria formal és de naturalesa sintàctica i només té sentit quan se li dona un component semàntic aplicant-lo a algun contingut (per exemple, fets i relacions del món històric real a mesura que s'està desenvolupant). Les teories de diversos camps d'estudi s'expressen sovint en llenguatge natural, però es poden construir de tal manera que la seva forma general sigui idèntica a una teoria tal com s'expressa en el llenguatge formal de la lògica matemàtica. Les teories es poden expressar matemàticament, simbòlicament o en llenguatge comú, però generalment s'espera que segueixin els principis de pensament racional o lògica.
La teoria es construeix a partir d'un conjunt d'oracions que es creu que són afirmacions vertaderes sobre el tema en qüestió. Tanmateix, la veritat de qualsevol d'aquestes afirmacions és sempre relativa a tota la teoria. Per tant, la mateixa afirmació pot ser certa respecte a una teoria, i no és certa respecte a una altra. Això és, en llenguatge corrent, on afirmacions com "És una persona terrible" no es poden jutjar com a vertaderes o falses sense fer referència a alguna interpretació de qui és "Ell" i, per tant, quina és una "persona terrible" sota la teoria.[8]
La forma de les teories s'estudia formalment en la lògica matemàtica, especialment en la teoria de models. Quan les teories s'estudien en matemàtiques, normalment s'expressen en algun llenguatge formal i els seus enunciats es tanquen sota l'aplicació de certs procediments anomenats regles d'inferència. Un cas especial d'això, una teoria axiomàtica, consisteix en axiomes (o esquemes d'axiomes) i regles d'inferència. Un teorema és una afirmació que es pot derivar d'aquests axiomes mitjançant l'aplicació d'aquestes regles d'inferència. Les teories utilitzades en aplicacions són abstraccions de fenòmens observats i els teoremes resultants proporcionen solucions a problemes del món real. Alguns exemples evidents inclouen l'aritmètica (conceptes abstractes de nombre), geometria (conceptes d'espai) i probabilitat (conceptes d'aleatorietat i probabilitat).
El Teorema d'incompletesa de Gödel mostra que cap teoria consistent i enumerable recursivament (és a dir, una teoria els teoremes de la qual formen un conjunt enumerable recursivament) en la qual es pugui expressar el concepte de nombres naturals, pot incloure totes les afirmacions vertaderes sobre ells.[9] Com a resultat, alguns dominis del coneixement no es poden formalitzar, amb precisió i completament, com a teories matemàtiques. (Aquí, formalitzar amb precisió i completament vol dir que totes les proposicions vertaderes —i només les proposicions vertaderes— són derivables dins del sistema matemàtic.) Aquesta limitació, però, de cap manera impedeix la construcció de teories matemàtiques que formalitzin grans cossos de coneixement científic.
Ús antic
[modifica]La paraula catalana teoria o l'anglesa theory deriva d'un terme tècnic de la filosofia de l'Antiga Grècia. Com a paraula d'ús quotidià, theoria (θεωρία) significava «mirar, observar, contemplar», però en contextos més tècnics va passar a designar les comprensions contemplatives o especulatives de les coses naturals, com les dels filòsofs naturals, en contraposició amb maneres més pràctiques de conèixer les coses, com les dels oradors o artesans hàbils.[10] Els anglòfons empren la paraula theory almenys des de la fi del segle XVI.[11] Els usos moderns de la paraula theory deriven de la definició original, però han adquirit nous matisos de significat, encara basats en la idea d'una teoria com a explicació reflexiva i racional de la naturalesa general de les coses.
Tot i que en grec té significats més quotidians, sembla que la paraula θεωρία va desenvolupar usos especials al començament de la història documentada de la llengua grega. En el llibre From Religion to Philosophy, Francis Cornford suggereix que els òrfics empraven la paraula theoria amb el sentit de «contemplació apassionada i empàtica».[12] Pitàgores va canviar-ne el sentit per «contemplació desapassionada de la veritat racional i immutable» del coneixement matemàtic, perquè considerava que aquesta activitat intel·lectual era el camí per arribar al pla més elevat de l'existència.[13] Pitàgores posava l'accent a dominar les emocions i els desigs corporals per ajudar l'intel·lecte a funcionar en el pla superior de la teoria. Així, fou Pitàgores qui va donar a la paraula teoria el significat específic que va conduir al concepte clàssic i modern d'una distinció entre teoria (com a pensament no implicat i neutral) i pràctica.[14]
La terminologia d'Aristòtil, com ja s'ha esmentat, contraposa la teoria a la praxi o pràctica, i aquest contrast perdura fins avui. Per a Aristòtil, tant la pràctica com la teoria impliquen pensament, però tenen objectius diferents. La contemplació teòrica considera coses que els éssers humans no mouen ni canvien, com la natura, de manera que no té cap finalitat humana més enllà d'ella mateixa i del coneixement que ajuda a crear. En canvi, la praxi implica pensament, però sempre orientat a accions desitjades, mitjançant les quals els éssers humans provoquen ells mateixos canvis o moviments per assolir els seus propis fins. Cap moviment humà que no impliqui una elecció i un pensament conscients no podria ser un exemple de praxi o acció.[15]
Formalitat
[modifica]Les teories són eines analítiques per a la comprensió, l'explicació i la formulació de prediccions sobre un tema determinat. Hi ha teories en molts i diversos camps d'estudi, incloses les arts i les ciències. Una teoria formal és de naturalesa sintàctica i només adquireix significat quan se li proporciona un component semàntic mitjançant l'aplicació a algun contingut (per exemple, els fets i les relacions del món històric real a mesura que es desplega). Les teories dels diferents camps d'estudi sovint s'expressen en llenguatge natural, però es poden construir de manera que la seva forma general sigui idèntica a la d'una teoria expressada en el llenguatge formal de la lògica matemàtica. Les teories es poden expressar matemàticament, simbòlicament o en llenguatge comú, però generalment s'espera que segueixin els principis del pensament racional o de la lògica. En les ciències socials, una teoria nova ha d'explicar les relacions fonamentals entre les unitats o les etapes d'un procés, explorar un buit actual o un debat no resolt del camp i estendre les seves explicacions a hipòtesis comprovables i implicacions pràctiques que beneficiïn la societat.[16][17]
Una teoria es construeix a partir d'un conjunt de frases que es consideren enunciats veritables sobre el tema examinat. Tanmateix, la veritat de cadascun d'aquests enunciats sempre és relativa al conjunt de la teoria. Per tant, un mateix enunciat pot ser veritable respecte d'una teoria i no ser-ho respecte d'una altra. En el llenguatge ordinari, això es dona quan enunciats com «És una persona terrible» no es poden jutjar com a veritables o falsos sense recórrer a alguna interpretació de qui és aquesta persona i, de fet, de què és una «persona terrible» dins de la teoria.[18]
De vegades, dues teories tenen exactament el mateix poder explicatiu perquè fan les mateixes prediccions. Un parell de teories d'aquesta mena s'anomena indistingible o observacionalment equivalent, i l'elecció entre totes dues es redueix a la conveniència o a la preferència filosòfica.
La forma de les teories s'estudia formalment en lògica matemàtica, especialment en la teoria de models. Quan les teories s'estudien en matemàtiques, se solen expressar en algun llenguatge formal, i els seus enunciats són tancats sota l'aplicació de determinats procediments anomenats regles d'inferència. Un cas particular, una teoria axiomàtica, consta d'axiomes (o esquemes d'axiomes) i regles d'inferència. Un teorema és un enunciat que es pot derivar d'aquests axiomes aplicant-hi aquestes regles d'inferència. Les teories emprades en aplicacions són abstraccions de fenòmens observats, i els teoremes resultants proporcionen solucions a problemes del món real. En són exemples evidents l'aritmètica (que abstreu conceptes de nombre), la geometria (conceptes d'espai) i la probabilitat (conceptes d'atzar i versemblança).
El teorema d'incompletesa de Gödel mostra que cap teoria coherent i recursivament enumerable (és a dir, una teoria els teoremes de la qual formen un conjunt recursivament enumerable) en què es pugui expressar el concepte de nombres naturals no pot incloure tots els enunciats veritables sobre aquests nombres. En conseqüència, alguns dominis del coneixement no es poden formalitzar amb precisió i completament com a teories matemàtiques. (Aquí, formalitzar amb precisió i completament significa que totes les proposicions veritables, i només les veritables, es poden derivar dins del sistema matemàtic.) Aquesta limitació, però, no impedeix en cap cas construir teories matemàtiques que formalitzin grans corpus de coneixement científic.
Subdeterminació
[modifica]Una teoria està subdeterminada (també se'n diu indeterminació de les dades respecte de la teoria) si una teoria rival i incompatible és almenys igualment coherent amb l'evidència. La subdeterminació és un problema epistemològic sobre la relació de l'evidència amb les conclusions.
Una teoria que no té evidències que li donin suport s'anomena generalment, i amb més propietat, hipòtesi.[19]
Reducció i eliminació interteòriques
[modifica]Si una teoria nova explica i prediu un fenomen millor que una teoria antiga (és a dir, si té més poder explicatiu), estem justificats a creure que la teoria més nova descriu la realitat més correctament. Això s'anomena reducció interteòrica, perquè els termes de la teoria antiga es poden reduir als de la teoria nova. Per exemple, les interpretacions històriques del so, la llum i la calor s'han reduït, respectivament, a compressions i rarefaccions d'ones, ones electromagnètiques i energia cinètica molecular. Aquests termes, que s'identifiquen entre si, s'anomenen identitats interteòriques. Quan una teoria antiga i una de nova són paral·leles d'aquesta manera, es pot concloure que la nova descriu la mateixa realitat, però d'una manera més completa.
Quan una teoria nova fa servir termes nous que no es poden reduir als d'una teoria anterior, sinó que els substitueixen perquè representen incorrectament la realitat, el procés s'anomena eliminació interteòrica. Per exemple, la teoria científica obsoleta que explicava la transferència de calor com el moviment del fluid calòric fou eliminada quan una teoria de la calor com a energia la va substituir. De la mateixa manera, la teoria segons la qual el flogist és una substància alliberada pels materials en cremar-se i rovellar-se fou eliminada amb la nova comprensió de la reactivitat de l'oxigen.
En contrast amb els teoremes
[modifica]Les teories són diferents dels teoremes. Un teorema es deriva deductivament d'axiomes (supòsits bàsics) d'acord amb un sistema formal de regles, de vegades com un fi en si mateix i de vegades com un primer pas per comprovar-lo o aplicar-lo en una situació concreta; es diu que els teoremes són veritables en el sentit que les seves conclusions són conseqüències lògiques dels axiomes. Les teories són abstractes i conceptuals, i les observacions del món els donen suport o les qüestionen. Són «provisionalment rigoroses», és a dir, es proposen com a veritables i s'espera que se sotmetin a un examen acurat que tingui en compte la possibilitat d'inferències defectuoses o observacions incorrectes. De vegades, les teories són incorrectes, en el sentit que un conjunt explícit d'observacions contradiu alguna objecció o aplicació fonamental de la teoria, però més sovint es corregeixen per adaptar-les a observacions noves, bé restringint la classe de fenòmens a què s'apliquen, bé modificant-ne les afirmacions. Un exemple del primer cas és la restricció de la mecànica clàssica als fenòmens amb escales de longitud macroscòpiques i velocitats de les partícules molt inferiors a la velocitat de la llum.
Mètode científic
[modifica]D'acord amb el mètode científic, una teoria ha de poder ser comprovada per l'experimentació o l'observació. Si els fets prevists per una teoria no poden ser verificats, o apareixen nous fets no prevists en una teoria, seguint sempre els principis del mètode científic, s'ha de canviar la teoria, canviant alguns dels seus postulats o proposicions, o afegint-ne de nous.
S'utilitza el terme conjectura per a referir-se a una suposició que no està suportada per cap observació, o experiment. En canvi, una hipòtesi té el suport dels experiments, o de l'observació.[20]
Una teoria vàlida es distingeix pel fet que té una lògica interna, és a dir, un teorema no contradiu els altres teoremes, de manera que tot el conjunt és coherent segons les regles de la lògica. A més, les teories vàlides solen permetre de fer prediccions sobre fenòmens físics en un àmbit científic determinat. En general, se solen preferir les teories que són més simples i elegants des d'un punt de vista matemàtic (vegeu: el principi de la navalla d'Occam), i les que es poden aplicar a un ventall de fenòmens més ampli.
Matemàtiques
[modifica]En matemàtica, es considera que és un conjunt de proposicions relacionades lògicament. En lògica matemàtica, una teoria és un conjunt d'axiomes i tots els teoremes que se'n poden derivar. El teorema d'incompletesa de Gödel diu que cap teoria consistent, amb un nombre finit d'axiomes, no pot contenir totes les proposicions vertaderes. D'una teoria T es diu que és decidible si existeix un algorisme que determina si qualsevol proposició donada és o no un teorema de T. Per exemple, la teoria de grups abelians és decidible, mentre que la teoria de conjunts és indecidible.
Referències
[modifica]- ↑ McMurray, Foster «Preface to an Autonomous Discipline of Education». Educational Theory, vol. 5, 3, 7-1955, p. 129–140. DOI: 10.1111/j.1741-5446.1955.tb01131.x.
- ↑ National Academy of Sciences, Institute of Medicine. Science, evolution, and creationism. Washington, D.C.: National Academies Press, 2008, p. 11. ISBN 978-0309105866.
- ↑ Thomas, Gary. Education and theory : strangers in paradigms. Maidenhead: Open Univ. Press, 2007. ISBN 9780335211791.
- ↑ What is a Theory?. American Museum of Natural History.
- ↑ «Teoría - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Teoria - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ David J Pfeiffer. Scientific Theory vs Law. Science Journal (on medium.com). 30 January 2017
- ↑ Curry, Haskell, Foundations of Mathematical Logic
- ↑ Kleene, S. C. «Recursive predicates and quantifiers». Transactions of the American Mathematical Society, 53, 1, 01-01-1943, p. 41–41. DOI: 10.1090/S0002-9947-1943-0007371-8. ISSN: 1088-6850.
- ↑ La paraula theoria apareix en la filosofia grega, per exemple en la de Plató. És un enunciat de com i per què es relacionen determinats fets. Està relacionada amb els mots θεωρός, «espectador», θέα (thea), «vista», i ὁρᾶν (horan), «veure»; literalment, «mirar un espectacle». Vegeu, per exemple, les entrades de diccionari del lloc web Perseus.
- ↑ «theory» (en anglès). Online Etymology Dictionary. [Consulta: 18 juliol 2008].
- ↑ Cornford, Francis Macdonald. From religion to philosophy: a study in the origins of western speculation (en anglès). Princeton University Press, 8 novembre 1991, p. 198. ISBN 978-0-691-02076-1.
- ↑ Cornford, Francis M. From Religion to Philosophy: a study in the origins of western speculation (en anglès). Princeton: Princeton University Press, 1991, p. 200. ISBN 0-691-02076-0.
- ↑ Russell, Bertrand. History of Western Philosophy (en anglès), 1945.
- ↑ L'A Greek-English Lexicon (LSJ) cita com a exemples dos passatges d'Aristòtil, tots dos de la Metafísica i relacionats amb la definició de les ciències naturals: 11.1064a17, «és clar que la ciència natural (φυσικὴν ἐπιστήμην) no ha de ser ni pràctica (πρακτικὴν) ni productiva (ποιητικὴν), sinó especulativa (θεωρητικὴν)»; i 6.1025b25, «Així doncs, si tota activitat intel·lectual [διάνοια] és pràctica, productiva o especulativa (θεωρητική), la física (φυσικὴ) serà una ciència especulativa [θεωρητική]». Per tant, Aristòtil establia en realitat una distinció triple entre allò pràctic, allò teòric i allò productiu o tècnic, és a dir, entre fer, contemplar i produir. Tots tres tipus impliquen pensament, però es distingeixen per allò que fa que els objectes del pensament es moguin o canviïn.
- ↑ Dubin, Robert. Theory Building (en anglès). Nova York: Free Press, 1969.
- ↑ Arend, Richard J. On Theory: Brain-Mind Teleology and the Failure in the Success of the Human Use of Science (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2019.
- ↑ Curry, Haskell, Foundations of Mathematical Logic.
- ↑ «This is the Difference Between a Hypothesis and a Theory» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 8 abril 2024].
- ↑ «Teoría - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 29 agost 2024].
