Valère Novarina

Valère Novarina

Biografia
Naixement	(mul) Jean Valère Novarina 4 maig 1942 Chêne-Bougeries (Suïssa)
Mort	16 gener 2026 (83 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Activitat
Camp de treball	Dramatic game (en) , arts visuals i activitat literària
Ocupació	fotògraf, artista visual, realitzador, escriptor, artista, director de teatre, assagista, actor de cinema, dramaturg, pintor, dramaturg
Ocupador	France Culture
Família
Fills	Virgile Novarina
Pare	Maurice Novarina
Premis
(2025, 15 gener 2025)  Oficial de la Legió d'Honor (2020)  gran premi de literatura Paul Morand (2011)  prix de la meilleure création d'une pièce en langue française du Syndicat de la critique (fr) (2011)  Premi de literatura francòfona Jean Arp (2007)  Gram Premi de Teatre de l'Acadèmia Francesa (2003)  premi Marguerite Duras (21 març 1995)  comanador de les Arts i les Lletres
Lloc web	novarina.com

Valère Novarina (Chêne-Bougeries, 4 de maig de 1942 - Neuilly-sur-Seine, 16 de gener de 2026)^[1] va ser un escriptor, dramaturg, director, pintor i fotògraf francès-suís que va néixer als afores de Ginebra.^[2]

La seva mare Manon Trolliet va ser actriu i el seu pare Maurice Novarina, arquitecte. Ell va passar la seva infància i adolescència a Thonon, en la part francesa del llac Léman/Ginebra.^[2]

Va estudiar filosofia i filologia a la Sorbona de París, enfocant els seus estudis a Dante Alighieri i Antonin Artaud, el teòric del teatre. En aquests anys va conèixer Roger Blin, Marcel Maréchal, Jean-Noël i Vuarnet. Volia convertir-se en actor, però va deixar-ho córrer i llavors va començar a escriure.^[2]

Paral·lelament al seu vessant d'escriptor, va desenvolupar una activitat gràfica i pictòrica: dissenys de personatges i pintures de paisatges i d'escenografia, quan començava a produir obres dramàtiques.^[3]

La seva primera obra teatral, L'Atelier Volant, va ser dirigida per Jean-Pierre Sarrazac el 1974. Marcel Marechal li va encarregar una adaptació lliure de les dues obres de William Shakespeare sobre Henry IV. D'aquest encàrrec neix Falstaff, que van presentar al Teatre Nacional de Marsella el 1976. La seva obra inclou teatre utòpic, novel·les-diàleg, monòlegs de diverses veus, poesies escèniques i obres “teorètiques”, que exploren el cos de l'actor o l'espai i la paraula i la intersecció d'aquests conceptes. Carta als actors és un exemple de la darrera categoria. Difícil d'assolir i d'actuar, el llenguatge hi apareix com una figura de la matèria.^[2]

Les seves obres han estat traduïdes a l'alemany, a l'anglès, al català, a l'espanyol, a l'italià, al portuguès, al rus, al romanès i al suec. N'ha dirigit unes quantes de les seves obres: La Drama de la via,Vous qui habitez le temps, Je suis, La Chair de l'homme, Le Jardin de reconnaissance, L'Origine rouge, La Scène, L'Espace furieux, L'Acte Inconnu. Va pintar grans telons per a cada un d'aquests espectacles.^[2]