Verònica austríaca
Veronica austriaca  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica austriaca L., 1759 Veronica austriaca |
.svg){kind=icon}
La verònica austríaca (Veronica austriaca, sinònim: V. teucrium) és una planta amb flors que pertany al gènere Verònica dins la família Plantaginaceae, encara que tradicionalment havia estat considerada una escrofulariàcia.[1] Aquesta espècie pot ser que visqui als Països Catalans, però també pot ser que no...
Descripció
[modifica]Dels tres taxons que conté V.austriaca en sentit ampli i que podem trobar descrits a la Flora dels Països Catalans, cap d'ells correspondria a la verònica austríaca de Linné en sentit estricte.
És una planta herbàcia perenne amb diverses tiges. Fa fins a 40 cm d'alt i produeix raïms de flors blaves amb el calze de 5 segments amb el superior molt més curt que els altres. Se'n cultiven en jardineria diverses varietats.[2]
Dintre de les veròniques amb raïms axil·lars (no terminals) i les fulles oposades dentades i sèssils, als PPCC en tenim tres (si admetem verònica austríaca com espècie ampla): V.austriaca (i les seves subespècies), V.chamaedrys i V.urticifolia. Aquesta es diferencia de les altres dues per tenir les fulles relativament estretes que normalment no superen 1 cm d'amplada i són més o menys oblongues. Si disposem d'una lupa, podem mirar si té un cinquè sèpal molt més petit que els altres o només n'hi ha quatre.
Si considerem que les tres formes que viuen als PPCC són espècies diferents:
V.tenuifolia és una mata lignificada, reptant que viu en prats secs calcícoles interiors de la zona mediterrània, tant a Catalunya com al País Valencià. Torna a aparèixer a l'altre punta del Mediterrani, a Síria i el Líban. Te les fulles profundament dividides i de vegades costa veure la petita dent que representaria el cinquè sèpal.[2] Una subespècie fontqueri d'aquesta espècie és endèmica de les serres bètiques i es troba a la llista vermella d'espècies amenaçades de l'estat espanyol[3]
Veronica teucrium i Veronica orsiniana són herbes ramificada amb les tiges ascendents i poc lignificades i el calze amb cinc sèpals, que trobaríem en prats no tan secs, clarianes de bosc, normalment a l'estatge montà i submediterrani humit.[2]
V.teucrium és una herba ufanosa que pot arribar a un metre d'alt, amb fulles més grans (20-70-6x45 mm), ovades o oblongues i amb un raïm de 10-20cm de llarg. La trobaríem sobretot en ambients forestals frescos, en clarianes de boscos dels Pirineus i Prepirineus, arribant al Montseny i el Vallès.[2]
Veronica orsiniana es una herba menor, de com a molt 30 cm d'alt, amb fulles de (10)15-30x5-20 mm, lanceolades o oblongues, raïms més curts i el calze i el fruit pilós, que viu en prats ni molt secs ni molt humits, al Pirineu i Prepirineu i també a les muntanyes de les comarques tarragonines.[2]
V.orsiniana: raïms axil·lars, fulles oblongues, planta no molt alta.
V.teucrium: raïms axil·lars llargs
V.teucrium: planta més robusta amb fulles més grans.
Veronica austriaca ssp.austriaca a Polònia. No es troba als PPCC.
Taxonomia
[modifica]Si prenem aquest tàxon en el criteri sintètic que normalment fa servir la Flora dels Països Catalans, l'espècie V.austriaca es troba a gran part d'Europa, incloent Catalunya i el País Valencià, però manca a les Balears. Viu entre els 100 i els 2.400 m d'altitud. Floreix de maig a juliol.[2] Aquestes són les formes acceptades també segons el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.[4]
Ara bé, altres autors, amb un criteri més detallat, consideren que cal dividir aquest tàxon i donar categoria d'espècie a cadascuna de les varietats observades. En aquest cas, l'espècie anomenada V.austriaca és pròpia de l'Europa central i no arriba, ni de bon tros, a la península ibèrica.[5] Llavors, els tres taxons que la Flora dels Països Catalans descriu s'haurien d'anomenar:
- Veronica tenuifolia Asso correspondria a la ssp.tenuifolia de Bolòs i Vigo.
- Veronica teucrium (L.)D.A. Webb:[6] correspondria a la var.teucrium de Bolòs i Vigo.
- Veronica orsiniana Ten:[7][8] correspondria a la var.dubia de Bolòs i Vigo.
Flora Iberica, l'altre obra de referència per als botànics de la península Ibèrica, manté un tractament intermedi: Per un costat no contempla la presència de V.austriaca a la península ibèrica; però en canvi manté que no hi ha diferències prou significatives entre les varietats teucrium i dubia que justifiquin fer-ne cap divisió interna, i les inclouen totes dins de V.orsiniana.[7]
Referències
[modifica]- ↑ RHS encyclopedia of plants & flowers. United Kingdom: Dorling Kindersley, 2010, p. 744. ISBN 1405354232.
- 1 2 3 4 5 6 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III (pag.451). ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Veronica tenuifolia Asso subsp. fontqueri (Pau) M.M. Mart. Ort. & E. Rico» (en castellà). MITECO. [Consulta: 18 març 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia i Veronica austriaca L. subsp. teucrium». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «Veronica austriaca L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 18 març 2025].
- ↑ «Veronica teucrium L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 18 març 2025].
- 1 2 Martínez Ortega, María Montserrat; Sánchez Agudo, José Ángel. «Veronica» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 18 març 2025].
- ↑ «Veronica orsiniana» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 18 març 2025].
Enllaços externs
[modifica]