110 d'Hèrcules
110 d'Hèrcules (110 Herculis) és un estel de magnitud aparent +4,20 enquadrat a la constel·lació d'Hèrcules.[1] Es troba a 62 anys llum de distància del sistema solar.
Característiques físiques
[modifica]110 d'Hèrcules és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F6V, encara que també ha estat catalogat com a F5.5IV-V, la qual cosa indica que podria estar finalitzant ja la fusió del seu hidrogen nuclear.[1] Té una temperatura efectiva de 6376 ± 39 K i una lluminositat igual a 6,3 vegades la lluminositat solar. El seu radi equival a poc més del doble del radi solar[2] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 14,1 km/s.[3]
110 d'Hèrcules no presenta excés en la radiació infraroja emesa ni a 24 μm ni a 70 μm, per la qual cosa no sembla estar embolcallada en un disc circumestel·lar de pols i enderrocs.[4] Tampoc mostra signes d'activitat cromosfèrica.[3] Com el Sol, la seva cinemàtica correspon a la d'un estel del disc fi.[5] Amb una massa un 42 % major que la del Sol, la seva edat més probable és de 2600 ± 100 milions d'anys.[2]
Composició elemental
[modifica]110 d'Hèrcules evidència un contingut metàl·lic inferior al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe/H] = -0,17.[2] En general, els nivells d'altres elements segueixen la mateixa pauta, a excepció de lantani, samari, europi i bari; aquest últim metall és un 66 % més abundant que en el Sol ([Ba/H] = +0,22).[6]
Finalment, assenyalar que la seva abundància relativa de liti és major que la del Sol (A(Li) = 1,75 enfront del valor solar 0,92).[7]
Referències
[modifica]- 1 2 110 Her -- Variable Star (SIMBAD)
- 1 2 3 Boyajian, Tabetha S.; McAlister, Harold A.; van Belle, Gerard; Gies, Douglas R.; ten Brummelaar, Theo A.; von Braun, Kaspar; Farrington, Chris; Goldfinger, P. J.; O'Brien, David; Parks, J. Robert; Richardson, Noel D.; Ridgway, Stephen; Schaefer, Gail; Sturmann, Laszlo; Sturmann, Judit; Touhami, Yamina; Turner, Nils H.; White, Russel «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars». The Astrophysical Journal. id. 101.
- 1 2 Martínez-Arnáiz, R.; Maldonado, J.; Montes, D.; Eiroa, C.; Montesinos, B. «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity. An estimation of the radial velocity jitter». Astronomy and Astrophysics. A79.
- ↑ Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters. pp. L73-L77.
- ↑ Soubiran, C.; Girard, P. «Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk». Astronomy and Astrophysics. p. 139-151.
- ↑ Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics. p. 1121-1135.
- ↑ Takeda, Yoichi; Kawanomoto, Satoshi «Lithium Abundances of F-, G-, and K-Type Stars: Profile-Fitting Analysis of the Li I 6708 Doublet». Publications of the Astronomical Society of Japan. p. 45-63.