112 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 112 aC (cxii aC) |
| Islàmic | 756 aH – 755 aH |
| Xinès | 2585 – 2586 |
| Hebreu | 3649 – 3650 |
| Calendaris hindús | -56 – -55 (Vikram Samvat) 2990 – 2991 (Kali Yuga) |
| Persa | 733 BP – 732 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 139 |
| Ab urbe condita | 642 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 140 aC 130 aC 120 aC - 110 aC - 100 aC 90 aC 80 aC | |
| Anys | |
| 115 aC 114 aC 113 aC - 112 aC - 111 aC 110 aC 109 aC | |
El 112 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pisó i Drus o també any 642 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «112 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Ibèria
[modifica]- Farnajom és proclamat rei d'Ibèria, succeint al seu pare Mirian I.[2]
República Romana
[modifica]- Luci Calpurni Pisó Cesoní i Marc Livi Drus són elegits cònsols de la República.
- Livi Drus obté Macedònia com a província i allà fa la guerra contra els escordiscs, als que va vèncer i va expulsar dels seus territoris a Tràcia cap a l'altre costat del Danubi. És el primer general romà que hi arriba.[3] És rebut amb honors perquè anteriorment, allà mateix, hi havia estat derrotat Cató Licinià. No obstant, els Fasti d'aquell any no s'han conservat, i no se sap si va obtenir un triomf.[4]
Àfrica
[modifica]- Marc Emili Escaure és enviat com a ambaixador a l'Àfrica. Jugurta, havia arrabassat a Adhèrbal la part del regne de Numídia que l'hi havien assignat els romans i es troba assetjat a Cirta.[5] Jugurta no aixeca el setge i quan conquereix la ciutat a final d'any mata Adhèrbal. A causa d'això Roma declara la guerra a Jugurta.[6]
Necrològiques
[modifica]- Cleòpatra IV, reina d'Egipte. Era filla de Ptolemeu VIII Evèrgetes II i de Cleòpatra III.[7]
- Adhèrbal de Numídia, mort a traïció per Jugurta a Cirta.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Thomson, Robert W. Rewriting Caucasian history : the medieval Armenian adaptation of the Georgian Chronicles : the original Georgian texts and the Armenian. Oxford: Oxford University Press, 1996, p. 42. ISBN 9780198263739.
- ↑ Mommsen, Theodor. The History of Rome (en anglès). vol.3. Charles Scribner and co., 1871, p. 216.
- ↑ Smith, William (ed.). «5. Drusus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ Biblioteca electrònica del NARPAN, El Iugurta català del segle xiv[Enllaç no actiu] Edició de Montserrat Lluch Juncosa
- ↑ Mommsen, Theodor. The History of Rome (en anglès). Nova York: Charles Scribner & Co., 1891, p. 95-96. OCLC 3691295.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 2
- ↑ Gai Sal·lusti Crisp. La guerra de Jugurta, V, 25