196 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 196 aC (cxcvi aC) |
| Islàmic | 843 aH – 842 aH |
| Xinès | 2501 – 2502 |
| Hebreu | 3565 – 3566 |
| Calendaris hindús | -140 – -139 (Vikram Samvat) 2906 – 2907 (Kali Yuga) |
| Persa | 817 BP – 816 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 55 |
| Ab urbe condita | 558 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC | |
| Anys | |
| 199 aC 198 aC 197 aC - 196 aC - 195 aC 194 aC 193 aC | |
El 196 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Purpureó i Marcel (o, més rarament, any 558 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «196 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antic Egipte
[modifica]- Pedra de Rosetta. Una pedra de granodiorita amb tres inscripcions: la superior en jeroglífics de l'antic Egipte, la central en escriptura demòtica egípcia i la inferior en grec antic, que donen informació d'un mateix decret de Ptolemeu V Epífanes. L'any 1822, Jean-François Champollion la va estudiar, i el 1823, Thomas Young, cosa que va permetre de llegir els jeroglífics. La descoberta va facilitar la traducció d'altres texts. La pedra es troba actualment al Museu Britànic de Londres.[2]
Antiga Grècia
[modifica]- Tit Quinti Flaminí rep els deu comissionats romans que arriben a Grècia per discutir els afers del país. Macedònia ha d'evacuar totes les ciutats gregues a Europa i Àsia que ocupa, i renunciar a les que havia ocupat abans. Corint és entregada a la Lliga Aquea i a l'estiu s'hi celebren els jocs ístmics on es proclama la llibertat i la independència de Grècia. Tessàlia es divideix en quatre estats Magnèsia, Perrèbia, Dolòpia i la Tessaliòtida. La Lliga Etòlia rep Ambràcia, la Fòcida, i la Lòcrida, i la Lliga Aquea una part del Peloponnès. També Atenes rep algunes possessions.[3][4]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Furi Purpureó i Marc Claudi Marcel.[5]
- Marcel vol fer la guerra contra el Regne de Macedònia que Tit Quinti Flaminí ja havia acabat, però es ratifica la pau i fa la guerra a la Gàl·lia Cisalpina. Sofreix una derrota inicial per part dels gals bois, però després venç als ínsubres, conquereix Comum i derrota parcialment a bois i lígurs. Al seu retorna Roma li concedeixen els honors del triomf.[6]
- Purpureó, amb el seu col·lega, derrota els bois. Durant el seu mandat dedica un temple a Júpiter.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Parkinson, R.B. (et al.). Cracking codes : the Rosetta stone and decipherment. Berkeley: University of California Press, 1999, p. 20, 23, 25, 28. ISBN 9780520222489.
- ↑ Sext Aureli Víctor. De viris illustribus urbis Romae, 47
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 16
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 24
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 25, 36
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 37
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 196 aC