Vés al contingut

21 de juliol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
<< Juliol 2026 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r2345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031
Tots els dies

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Naixements

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

[modifica]
Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

[modifica]
Santoral
[49]
  • Església Catòlica:[50]
  • Sants:
  • Beats: Oddino Barrotti, prevere (1400); a Eichstatt:
    • Stilla d'Abenberg, verge (1141).
  • : Romanus Bange, prevere i venerable (1941).
Església Armènia
Església Copta
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
  • Se celebren els corresponents al 3 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià). Corresponen als sants del 8 de juliol del calendari julià.
  • Sants:
    • Epictes i Astió d'Halmiris, màrtirs (290);
    • Nicòstrat i Antíoc, tribuns màrtirs;
    • Procopi d'Escitòpolis, màrtir (303);
    • Audas i Sabas, màrtirs;
    • Procopi d'Ustjug, foll en Crist (1303);
    • Teòfil de Macedònia, monjo (1548);
    • Demetri Basarbov de Bulgària (1685);
    • Procopi d'Usija (Vologda), foll en Crist (segle xvii);
    • Sinaxis dels sants de Dive'evo: Aleksanr, Marta, Elena; Anastasi de Constantinoble, màrtir (1748);
    • Aleksandr i Fiódor, preveres màrtirs (1918).
Església Ortodoxa Grega
Església Ortodoxa de Geòrgia
Esglésies luteranes
  • Ezequiel, profeta (Lutheran Church Missouri Synode);
  • John Eliot, evangelitzador dels indis (1690) (Evangelische Kirche im Deutschland)[49]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carrasco, Isabel «CRAC de la setmana: Carles Royo i Baiges. Director de la Unió Filharmònica d'Amposta». Diari Més Ebre, 18 DE DESEMBRE DE 2015, p. 10.
  2. ↑ «Cronologia del Metro de Barcelona». Andana Central. Associació d'amics del Metro de Barcelona. [Consulta: 26 març 2021].
  3. ↑ Fontana, Josep, 1931-2018,. Capitalisme i democràcia : 1756-1848 : com va començar aquest engany. ISBN 978-84-297-7773-4.
  4. ↑ Redler, Zachary./Redler, Zachary./The OREL Foundation. Retrieved 20 May 2013.
  5. ↑ «The Final Declarations of the Geneva Conference July 21, 1954». The Wars for Viet Nam. Vassar College. Arxivat de l'original el d'agost 7, 2011.
  6. ↑ «30 anys del transbordador espacial Atlantis». Telenotícies, 08-07-2011. [Consulta: 21 juliol 2011].
  7. ↑ «El transbordador Atlantis s'acomiada per sempre de l'Estació Espacial». Diari de Girona, 20 juliol 2011 [Consulta: 21 juliol 2011].
  8. ↑ «Brisbane elected Host City of Olympic Games and Paralympic Games 2032» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-08-30. [Consulta: 30 juliol 2021].
  9. ↑ «Dolors Piera». UGT, 25-02-2013. Arxivat de l'original el 2017-06-30. [Consulta: 6 desembre 2020].
  10. ↑ «Diccionari biogràfic de dones - Maria Lluïsa Serra». Associació Institut Joan Lluís Vives. [Consulta: 18 febrer 2021].
  11. ↑ Aznar Soler, Manuel; Sueiro Rodríguez, Victoria M. «La trayectoria poética de Bernardo Clariana». A: Bernardo Clariana. Poesía completa. València: Institució Alfons el Magnànim, 2005, p. 13-55. ISBN 8478224300.
  12. 1 2 Mateos-Vega, Mònica. «Murió Ana María Pecanins, relevante galerista y promotora de arte» (en castellà) p. 5. Periódico La Jornada, 09-12-2009. [Consulta: 24 maig 2020].
  13. ↑ «Entrevistas. Freixas Farré, Anna». Archivo oral de la Universidad de Córdoba, 19-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-19. [Consulta: 20 maig 2021].
  14. ↑ «Neus Llinares Lavirgen». La preferente. [Consulta: 30 maig 2022].
  15. ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
  16. ↑ Rebés, José María. «Elisa Volpini, una soprano internacional» (en castellà). Mundoclásico.com, 20-03-2020. [Consulta: 26 maig 2020].
  17. ↑ «Lovis Corinth | German painter» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  18. ↑ «Maria Cristina d'Àustria | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2023].
  19. ↑ «Louise Blanchard Bethune» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2021].
  20. ↑ «Simone Berriau». Find a Grave. [Consulta: juny 2026].
  21. ↑ «Ernest Hemingway | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
  22. ↑ «21 de juliol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  23. ↑ «Luz Pozo Garza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
  24. ↑ Hernández, Hortensia. «Juana Ginzo, la voz que a España entretenía». Heroínas. [Consulta: 26 maig 2020].
  25. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1992» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2020].
  26. ↑ «Janet Reno» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2023].
  27. ↑ Diccionario de Literatura del África subsahariana. Associació Cultural transLit, octubre de 2001, pàg. 133 i 134. Arxivat 2021-07-22 a Wayback Machine.
  28. ↑ «Marguerite Barankitse» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 27 maig 2021].
  29. ↑ De Aguilar, J. «Patricia Guerra: "La medalla de Barcelona 92 puso fin a mucha tensión"». Las Provincias. Diario de Las Palmas, 19-10-2008.
  30. ↑ «Grandes escritoras universales (XLVII)» (en espanyol europeu). escritores.org, 31-12-2019. [Consulta: 26 maig 2020].
  31. ↑ «Tatyana Lebedeva». SR Olympic Sports, 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 24 maig 2020].
  32. ↑ «Necrològiques». La Vanguardia, 26-07-1974, p. 26.
  33. ↑ «Pere Calders, 1912-1994. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 24 maig 2020].
  34. ↑ «Fons Narcís Jordi Aragó - Mercè Huerta». Ajuntament de Girona, 01-08-2015. Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 26 febrer 2021].
  35. ↑ 3CatInfo. «Mor als 103 anys Josep Vallverdú, creador del Rovelló i un dels escriptors més prolífics en català», 21-07-2026. [Consulta: 21 juliol 2026].
  36. ↑ «Manuel II Palaeologus» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  37. ↑ «Rembrandt. Chronology 1651-1669» (en anglès). Rembrandt myself.... [Consulta: 11 setembre 2021].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Charlotta Frölich». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. Diccionari biogràfic de dones sueces (SKBL). [Consulta: 24 maig 2020].
  39. ↑ «Robert Burns | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  40. ↑ «Kablik, Josephine; geb. Ettel» (en alemany). Institut für Neuzeit- und Zeitgeschichtsforschung. Österreichisches Biographisches Lexikon, 2003. [Consulta: 10 març 2020].
  41. ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006. ISBN 978-963-7326-39-4.
  42. 1 2 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
  43. ↑ Froggatt, Richard. «Alice Everett (1869 - 1949)» (en anglès). The Dictionary of Ulster Biography. [Consulta: 7 abril 2025].
  44. ↑ Blumberg, Naomi. «Germaine Richier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 maig 2020].
  45. ↑ «The Nobel Peace Prize 1960» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2020].
  46. ↑ «Victoria Kamhi, pianista» (en castellà). El País [Madrid], 21-07-1997. ISSN: 1134-6582.
  47. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2020].
  48. ↑ Pujol Russell, Sara. «Julia Uceda Valiente» (en castellà). RAH. Historia Hispánica. [Consulta: 7 setembre 2025].
  49. 1 2 «Kalender - 21. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  50. ↑ Santi, beati e testimoni.