7 de maig
| << | Maig 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs. Queden 238 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1714, Manresa (el Bages): el coronel Antoni Desvalls i de Vergós comanda la batalla de Manresa en la qual els austriacistes derroten els borbònics a la Guerra dels catalans.
- 2009, Lleida, Segrià: La Universitat de Lleida investeix doctor honoris causa Joan Solà i Cortassa.
- Resta del món
- 558, Constantinoble: l'edifici de Santa Sofia s'esbuca. Justinià I immediatament ordena la reconstrucció del temple.
- 1520, Neubrandenburg: els ducs de Mecklenburg, els germans Albert VII i Enric V conclouen el Contracte de Neubrandenburg, per a dividir de facto les seves competències territorials
- 1824: Ludwig Van Beethoven, completament sord, dirigeix l'estrena de la seva Novena Simfonia a Viena.
- 1875 - Sant Petersburg (Imperi Rus): Signatura del Tractat de Sant Petersburg (樺太・千島交換条約, Karafuto-Chishima Kōkan Jōyaku) (rus:Петербургский договор), entre l'Imperi del Japó i l'Imperi de Rússia.[1]
- 1918, Bucarest, Regne de Romania: se signa el Tractat de Bucarest entre Romania i l'imperi Alemany.[2]
- 1937, Espanya: La Legió Còndor del Tercer Reich, equipada amb biplans Heinkel He 51, arriba per donar suport a les forces del bàndol Nacional en la Guerra Civil espanyola.
- 1940 - Segona Guerra Mundial: Comença el debat sobre Noruega a la Cambra dels Comuns britànica i, tres dies després, el primer ministre Neville Chamberlain és substituït per Winston Churchill.
- 1942 - Segona Guerra Mundial: durant la batalla del mar del Corall, els avions de l'Armada dels Estats Units ataquen i enfonsen el portaavions lleuger de l'Armada Imperial Japonesa Shōhō; la batalla marca la primera vegada en la història naval que dues flotes enemigues lluiten sense contacte visual entre bucs en guerra.
- 1945, Reims, França: Alemanya signa la rendició incondicional, que entrarà en vigor l'endemà. La Segona Guerra Mundial acaba a Europa.
- 1998: Apple Computer dona a conèixer l'iMac.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1833 - Perpinyà, Rosselló, Catalunya Nord: Édouard Rolland, diputat de Pirineus Orientals a l'Assemblea Nacional francesa (m. 1919).
- 1886 - Sorbas, Almeria: Carmen García de Castro, mestra de la II República, directora de l'Escola Normal de València, depurada (m.1969).[3]
- 1919 - Barcelona: Maur Maria Boix i Selva, Monjo de Montserrat, director de la revista Serra d'Or i responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. (m. 2000).[4]
- 1926 - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Civil i Desveus, assiriòleg català (m. 2019).[5]
- 1938:
- Barcelona: Pepita Ferrer i Lucas, jugadora i monitora d'escacs, la primera Mestre Internacional Femení de l'estat (m. 1993).[6]
- L'Alfàs del Pi, La Marina Baixa: Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista valencià.[7]
- 1944 - Barcelona: Francesc Granell i Trias, economista i advocat català (m. 2022).
- 1948 - Verges, Baix Empordà: Lluís Llach i Grande, cantautor català.[8]
- 1951 - Carlet, Ribera Alta: Bernat Sòria Escoms, metge i científic valencià, ministre de Sanitat d'Espanya entre 2007 i 2009.[9]
- 1957 - Barcelona: Laura Simó, cantant relacionada amb el món del jazz.
- 1959 - Castellar del Vallès: Gisela Pou, guionista de televisió i escriptora catalana de literatura infantil i juvenil i novel·la per a públic adult.[10]
- Resta del món
- 1711, Edimburg, Escòcia: David Hume, filòsof escocès considerat el més important dels empiristes britànics (m. 1776).[11]
- 1748, Montalban, Occitània, França: Marie Gouzon, coneguda com a Olympe de Gouges, escriptora, defensora dels drets de les dones (m. 1793).[12]
- 1833, Hamburg, Alemanya: Johannes Brahms, compositor alemany (m. 1897).[13]
- 1837, Kernen im Remstal: Karl Mauch, geòleg i explorador alemany que va explorar el sud del continent africà (m. 1875).[14]
- 1840, Vótkinsk, Imperi Rus: Piotr Ilitx Txaikovski, compositor de música romàntica rus (m. 1893).[15]
- 1861, Calcuta, Raj britànic: Rabindranath Tagore, escriptor, músic, pintor i filòsof indi, Premi Nobel de Literatura el 1913 (m. 1941).[16][17]
- 1867, Kobiele-Wielkie, Polònia: Wladyslaw Reymont, novel·lista polonès, Premi Nobel de Literatura de 1924 (m. 1925).[18]
- 1876, Sant Petersburg: Sandra Droucker, pianista russa (m. 1944).
- 1882, Anvers, Flandes, Bèlgica: Willem Elsschot, escriptor i empresari (m. 1960).[19]
- 1892, Kumrovec, Croàcia: Josip Broz, Tito, polític iugoslau (m. 1980).[1]
- 1896, Bayswater, Anglaterra: Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (m. 1992).[20]
- 1919, Junin (Argentina): María Eva Duarte de Perón, més coneguda com a Evita, Primera Dama de l'Argentina i segona esposa del president Juan Domingo Perón (m. 1952).[1]
- 1923, Michigan City, Indiana: Anne Baxter, actriu nord-americana guanyadora de l'premi Oscar (m. 1985).[21]
- 1924, Londres: Marjorie Boulton, escriptora i poetessa britànica en anglès i en esperanto (m. 2017).[22]
- 1927,
- Estocolm (Suècia): Elisabeth Söderström, soprano i directora d'òpera sueca (m. 2009).[23]
- Colònia: Ruth Prawer Jhabvala, novel·lista i guionista britànica d'origen alemany, guanyadora dels premis Bafta i Oscar (m. 2013).[24]
- 1937, Pulacayo, Bolívia: Domitila Chúngara, líder obrera i feminista boliviana (m. 2012).[25]
- 1939, Mont-real, Canadà: Sidney Altman, físic nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Química de l'any 1989.[26]
- 1940, Eastbourne: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (m. 1992).[27]
- 1946, Sant Sebastià: Ana Miranda de Lage, política basca; ha estat diputada al Parlament Basc, senadora i diputada europea.
- 1956, Chatam, Anglaterra: Anne Dudley, compositora de música pop i per al cinema, guanyadora d'un Oscar per The Full Monty.[28]
- 1960, Madrid: Almudena Grandes, escriptora espanyola.[29]
- 1966, Ashdod, Israel: Dafna Dekel, cantant israeliana.[30]
- 1968, Steubenville, Ohio, EUA: Traci Lords, actriu pornogràfica estatunidenca.
- 1971, Clichy, França: Thomas Piketty, economista francès, autor del Capital del segle xxi.[31]
- 1981, Vitòria, Àlaba: Lorena Guréndez García, gimnasta rítmica basca, guanyadora d'una medalla olímpica.
- 1983, Sofia, Bulgària: Dimitr Rànguelov, futbolista búlgar.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1315 - Catània, Sicília: Isabel de Sabran, infanta de Mallorca; casada amb l'infant Ferran, va ser mare de Jaume III de Mallorca (n. 1297).[32]
- 1929 - Barcelona: Lluís Graner i Arrufí, fou un pintor realista català (n. 1863).[33]
- 1967 - Barcelona: Pietat Fornesa i Alviñà, pintora catalana (n. 1915).[34]
- 2000 - Barcelona: Avel·lí Artís-Gener «Tísner», escriptor, escenògraf, pintor i dibuixant català (n. 1912).[35]
- 2002 - Girona: Xavier Montsalvatge i Bassols, compositor i crític musical català (n. 1912).[36]
- 2008 - Barcelona: Mercè Sala i Schnorkowski, economista i política catalana, militant del PSC-PSOE (n. 1943).[37]
- 2010 - Ontinyent: Empar Granell, mestra valenciana, activista de l'ensenyament laic i en valencià/català (n. 1945).[38]
- 2024 - Joan Rigol i Roig, polític català, president del Parlament de Catalunya (n. 1943).[39]
- 2026 - Maria Grossmann, filòloga i sociolingüista de ciutadania italiana, que va dedicar part de la seva recerca a la llengua catalana (n. 1946).[40]
- Resta del món
- 1581, Innsbruck, Arxiducat d'Àustria: Alexander Utendal, compositor flamenc.
- 1588, Florència: Plautilla Nelli, pintora renaixentista (n. 1524).[41]
- 1662, Bolonya: Lucrezia Orsina Vizzana, important compositora del Renaixement, cantant i organista (n. 1590).[42]
- 1718, París: Maria de Mòdena, reina d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda (n. 1658).[43]
- 1825, Viena, Àustria: Antonio Salieri, compositor i director d'orquestra italià (n. 1750).[44]
- 1932, París, França: Paul Doumer, matemàtic, advocat, 14è president de la República Francesa, 13è de la III República (n. 1857).[45]
- 1958, presó de Burgos, Espanya: Joan Comorera i Soler, polític català, primer secretari general del PSUC (n. 1894).[46]
- 1951, Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Warner Baxter, actor estatunidenc.
- 1995,
- Buenos Aires: María Luisa Bemberg, directora de cinema i guionista argentina (n. 1922).[47]
- Madrid: María Josefa Canellada, romanista, dialectòloga, folklorista i narradora espanyola (n. 1912).
- 2009, Bohars: Anna-Vari Arzur, activista cultural bretona (n. 1921).[48]
- 2011, Pedreña, Cantàbria: Severiano Ballesteros, golfista espanyol.
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Santa Domicil·la de Roma, verge i màrtir;
- Domicià d'Huy, bisbe;
- Sixt i Hou de Celrà, llegendaris màrtirs de Celrà; beates Gisela d'Hongria, reina i abadessa;
- beat Albert de Bèrgam, llaurador;
- beata Marie-Louise Trichet, fundadora de les Filles de la Saviesa;
- beata Rosa Venerini, fundadora de les Mestres Pies Venerini.
Referències
[modifica]- 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Treaty of Bucharest | Romanian history [1918]» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Agulló Díaz, Mª Carmen. Mestres valencianes republicanes: Les llums de la República. Universitat de València, 2020-04-21. ISBN 978-84-9134-586-2.
- ↑ «Maur Maria Boix i Selva | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Miquel Civil i Desveus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Biografia de Pepita Ferrer». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ Jaume Pérez Montaner a L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
- ↑ «Lluís Llach i Grande | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Bernat Sòria i Escoms | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Gisela Pou» (en castellà). Lecturalia. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «David Hume | Biography, Philosophy, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie Gouze dite Olympe de Gouges» (en francès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Johannes Brahms». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Karl Mauch | German explorer» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Robinson, W. Andrew. «Rabindranath Tagore» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1913» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1924» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfons de Ridder dit Willem Elsschot» (en francès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Kitty Godfree» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Anne Baxter (1923-1985) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Marjorie Boulton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «(Anna) Elisabeth Söderström | Swedish soprano» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Ruth Prawer Jhabvala» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «La democracia en Bolivia tiene nombre de mujer, el de Domitila Chungara» (en castellà). Mundo. SputnikNews, 02-09-2020. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1989» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Angela Carter». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Dudley, Anne» (en anglès). MundoBSO. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Almudena Grandes Hernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Dafna» (en castellà). Eurovision Spain. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Thomas Piketty | French economist» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Isabel de Sabran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Pintó Fàbregas, Roser «Pietat Fornesa i els principis d'Hokusai». El jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 9 juny 2015. Arxivat de l'original el 26 d'octubre 2020 [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Avel·lí Artís-Gener | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Xavier Montsalvatge i Bassols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Mercè Sala i Schnorkowski | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Empar Granell i Tormos | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 març 2025].
- ↑ 324cat. «Mor Joan Rigol, expresident del Parlament i d'Unió Democràtica de Catalunya», 07-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Notícies i actualitat». [Consulta: 28 maig 2026].
- ↑ Picardo, Andrea. «Plautilla Nelli, la primera pintora florentina» (en castellà). ABC Cultural. [Consulta: 1r abril 2023].
- ↑ «VIZZANI, Lucrezia» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ «Mary of Modena | queen of England» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «SALIERI, Antonio in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-01-28. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Doumer» (en francès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Joan Comorera i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «María Luisa Bemberg: pionera del cine argentino hecho por mujeres» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Langue bretonne. Anna Vari Arzur est décédée» (en francès). Le Télégramme, 08-05-2009. [Consulta: 18 febrer 2025].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 de maig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 de maig