Beige Book
| Tipus | informe  |
|---|---|
| Estat | Estats Units |
| Llengua original | anglès |
| Epònim | beix |
| Tema | condicions econòmiques |
| Publicació | 1970 |
| Autor | Sistema de la Reserva Federal |
| Text complet | (català) |
El Beige Book (Llibre Beix), anomenat més formalment Resum de Comentaris sobre les Condicions Econòmiques Actuals (Summary of Commentary on Current Economic Conditions), és un informe publicat per la Junta de la Reserva Federal dels Estats Units vuit vegades a l'any.[1] L'informe es publica abans de les reunions del Comitè Federal de Mercat Obert.[2] Cada informe és una recopilació d' informació anecdòtica sobre les condicions econòmiques actuals per part de cada Banc de la Reserva Federal en el seu districte, obtinguda a partir de directors de Bancs i Sucursals i entrevistes amb contactes clau de negocis, economistes, experts de mercat i altres fonts.[3] Se l'anomena Beige Book (Llibre Beix) perquè la seva coberta és de color beix.
Història
[modifica]El Beige Book (en aquell moment anomenat Redbook - Llibre Vermell) va ser recollit per primera vegada sota la direcció d'Arthur F. Burns el 1970, buscant formalitzar el procés de recollida de coneixements qualitatius dels diversos districtes sota la Reserva Federal.[4]
El Redbook es va fer públic el 1983 a petició del delegat de la Cambra de Representants dels EUA Walter E. Fauntroy.[4] Per tal de minimitzar l'aparença de la seva importància en les deliberacions de l'FOMC, la Fed va canviar el seu color de vermell a Marró Clar (més tard seria identificat com Beix i anomenat com a tal)[4][5] i va començar a emetre'l dues setmanes abans de les reunions de l'FOMC.[5] Es va tenir una cura addicional per assegurar que el document fos anònim pel que fa a les fonts de les opinions qualitatives dins del text.[4]
Tot i que hi havia una preocupació inicial sobre que el llibre esdevingués objecte d'una sobreinterpretació, el document en si no va ser gaire notat fins després del crac borsari de 1987, on seria mencionat més freqüentment en publicacions financeres i de notícies com The Wall Street Journal, The New York Times, i The Washington Post.[4]
Des d'aleshores s'ha fet una menció consistent del Beige Book en publicacions financeres públiques, identificant-lo com a predictiu i influent en el mercat per naturalesa, cosa que ha estat seguida per la consideració acadèmica d'aquests temes. A partir del 2017, la forma i l'estructura del Beige Book s'han canviat per fomentar més uniformitat i comparabilitat entre els informes de districtes individuals.[6]
El NPR podcast d'economia The Indicator atorga premis anomenats "The Beigies" per reconèixer l'entrada més ben escrita o convincent de cada edició del llibre.[7]
Estudi del Beige Book
[modifica]Tot i que mai va ser la intenció amb la publicació inicial del Beige Book que fos predictiu, diversos acadèmics han investigat les seves forces predictives o influents en el mercat.[4][8][9][10] Això es complica encara més pel fet que el llenguatge dins dels districtes individuals varia en naturalesa amb la forma en què identifica el mercat actual, a part de les avaluacions subjectives identificades.[11] Altres temes de recerca impliquen avaluar l'eficàcia amb què el Beige Book reflecteix els canvis reals en el clima financer d'un districte determinat.[12] Les opinions actuals són que, tot i que el llibre beix pot pronosticar en petita mesura, les seves previsions estan influenciades principalment per diversos altres factors, com ara el calendari d'emissió irregular del text i la naturalesa econòmica més àmpliament variable de cada districte individual.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Beige Book» (en anglès). www.federalreserve.gov. [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ Melinda Peer. «Beige Book Notes Small Steps». TheStreet, 12-01-2011. [Consulta: 24 març 2016].
- ↑ «Beige Book. Summary of Commentary on Current Economic Conditions by Federal Reserve District». Board of Governors of the Federal Reserve System. [Consulta: 8 març 2024].
- 1 2 3 4 5 6 Rolnick, Arthur; Runkle, David «The Federal Reserve's Beige Book: A Better Mirror than Crystal Ball». The Region, 01-03-1999. Arxivat de novembre 18, 2019, a Wayback Machine.
- 1 2 Hennerich, Heather. «How the Federal Reserve's Beige Book Gives Color to Data». Federal Reserve Bank of St. Louis, 01-06-2022. [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ «The Fed - Frequently Asked Questions» (en anglès). Board of Governors of the Federal Reserve System.
- ↑ Smith, Robert; Wong, Wailin; Bridges, Corey; Concannon, Kate. «The Beigie Awards: Manufacturing takes center stage». NPR, 19-09-2023. [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ Balke, Nathan; Yücel, Mine «Evaluating the Eleventh District's Beige Book». Economic and Financial Review, vol. Fourth Quarter 2000, 2000, p. 1–10.
- ↑ Zavodny, Madeline; Ginther, Donna K. «Does the Beige Book Move Financial Markets?». Southern Economic Journal, vol. 72, 1, 2005, p. 138–151. DOI: 10.2307/20062098. JSTOR: 20062098.
- ↑ Balke, Nathan S.; Fulmer, Michael; Zhang, Ren «Incorporating the Beige Book into a Quantitative Index of Economic Activity» (en anglès). Journal of Forecasting, vol. 36, 5, 01-08-2017, p. 497–514. DOI: 10.1002/for.2450. ISSN: 1099-131X.
- 1 2 Armesto, Michelle T.; Hernández-Murillo, Rubén; Owyang, Michael T.; Piger, Jeremy «Measuring the Information Content of the Beige Book: A Mixed Data Sampling Approach» (en anglès). Journal of Money, Credit and Banking, vol. 41, 1, 01-02-2009, p. 35–55. DOI: 10.1111/j.1538-4616.2008.00186.x. ISSN: 1538-4616.
- ↑ Brave, Scott; Walstrum, Thomas; Berman, Jacob «The Chicago Fed Survey of Business Conditions: Quantifying the Seventh District's Beige Book Report». Economic Perspectives, vol. 39, 3, 2015, p. 77–89. ISSN: 0164-0682.