Benjamin Bernheim
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 juny 1985  (41 anys)París | ||
| Formació | Conservatori de Música de Ginebra Conservatori de Lausana | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques i òpera | ||
| Ocupació | cantant d'òpera, músic, cantant | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Parents | Nicole Buloze, àvia | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
    | |||
Benjamin Bernheim (París, 9 de juny de 1985) és un tenor francès, especialitzat especialment en el repertori operístic romàntic i en l'òpera francesa. Ha actuat habitualment en teatres com l'Òpera de París, el Metropolitan Opera, la Wiener Staatsoper, la Staatsoper Unter den Linden, el Teatro alla Scala, la Royal Opera House de Londres i l'Opernhaus Zürich.[1] El seu repertori inclou papers com Faust, Werther, Hoffmann, Roméo, Des Grieux, Rodolfo, Alfredo, Lenski, Nemorino, Edgardo i el duc de Màntua.[2]
Formació i inicis
[modifica]Nascut a París el 1985 i criat a Ginebra, començà de petit els estudis de violí i piano. Als deu anys ingressà al cor infantil del Conservatori de Ginebra i entrà en contacte directe amb l'òpera participant en produccions de Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni i Pagliacci de Ruggero Leoncavallo.[3]
El 2003 inicià els estudis superiors de cant al Conservatori de Lausana, on fou alumne de Gary Magby.[1] També participà en classes magistrals amb Jaume Aragall i el 2007 assistí a l'Accademia Verdiana de Carlo Bergonzi a Busseto.[4]
El 2008 ingressà a l'International Opera Studio de l'Opernhaus Zürich i el 2010 passà a formar part de la companyia estable del teatre.[3] Durant aquesta etapa començà a assumir papers secundaris i posteriorment protagonistes, fet que li permeté desenvolupar progressivament el repertori de tenor líric que esdevindria el centre de la seva carrera.
Carrera operística
[modifica]La projecció internacional de Bernheim s'accelerà durant la dècada del 2010. El 2012 debutà al Festival de Salzburg com Spakos a Cléopâtre de Jules Massenet i també hi interpretà Agenore a Il re pastore de Wolfgang Amadeus Mozart.[1] El 2015 debutà com Rodolfo a La bohème de Giacomo Puccini a l'Opernhaus Zürich, un dels papers que posteriorment interpretaria també a la Royal Opera House, la Wiener Staatsoper, la Staatsoper Unter den Linden i l'Òpera de París.[1]
El 2016 debutà al Teatro alla Scala de Milà com el Cantant Italià de Der Rosenkavalier de Richard Strauss, a la Deutsche Oper Berlin com Lenski d'Ievgueni Oneguin de Piotr Ilitx Txaikovski i a l'Òpera de París com Flamand de Capriccio.[1] L'any següent assumí per primera vegada Alfredo a La traviata de Giuseppe Verdi, Rodolfo a la Royal Opera House i el paper protagonista de Faust de Charles Gounod.[1]
El 2018 debutà a la Staatsoper Unter den Linden com Alfredo, a la Lyric Opera of Chicago com Faust i a la Wiener Staatsoper com Nemorino a L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.[3] El 2019 incorporà al repertori Des Grieux de Manon de Massenet i el duc de Màntua de Rigoletto de Verdi.[1]
Posteriorment ha interpretat el paper protagonista de Les contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach, Werther de Werther de Massenet, Edgardo a Lucia di Lammermoor de Donizetti, Roméo a Roméo et Juliette de Gounod i Ruggero a La rondine de Puccini.[3]
Ha actuat en aquests papers en teatres com el Metropolitan Opera, la Wiener Staatsoper, l'Òpera de París, la Deutsche Oper Berlin, la Staatsoper Unter den Linden, l'Opernhaus Zürich, el Teatro alla Scala, la Royal Opera House, la Semperoper de Dresden, l'Hamburgische Staatsoper, l'Opéra National de Bordeaux i el Théâtre des Champs-Élysées.[1][2]
Repertori francès
[modifica]El repertori francès ocupa un lloc central en la carrera de Bernheim. Entre els seus papers més representatius hi ha Faust de Charles Gounod, Roméo de Roméo et Juliette, Werther i Des Grieux de Jules Massenet i Hoffmann de Les contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach.[1]
La seva activitat concertística i discogràfica s'ha estès també a la mélodie francesa, amb obres d'Hector Berlioz, Ernest Chausson, Henri Duparc i altres compositors francesos dels segles XIX i XX.[3] Aquesta especialització ha estat un dels trets més característics de la seva trajectòria, combinada amb el repertori líric italià de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini i Gaetano Donizetti.
Concert i recital
[modifica]A més de l'òpera, Bernheim ha desenvolupat una activitat regular en concert i recital. Ha actuat al Festival de Salzburg, el Wiener Konzerthaus, la Philharmonie Luxembourg, el Théâtre des Champs-Élysées, l'Opernhaus Zürich, el Festival de Verbier, l'Opéra National du Rhin, l'Oper Frankfurt i el Prinzregententheater de Munic.[1]
En repertori simfonicocoral ha interpretat el Rèquiem de Giuseppe Verdi, Elies de Felix Mendelssohn i la Messa di Gloria de Giacomo Puccini.[1]
El 2024 participà en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de París, on interpretà l'Hymne à Apollon, versió harmonitzada per Gabriel Fauré d'una melodia de l'antiga Grècia.[5] El desembre del mateix any participà també en els actes de reobertura de Notre-Dame de París.[1]
Activitat a Catalunya
[modifica]El 24 de juliol de 2021 Bernheim debutà al Festival Castell de Peralada, a l'església del Carme del castell de Peralada, en un recital amb el pianista David Zobel.[6] El programa estava centrat especialment en el repertori líric francès, amb música de compositors com Charles Gounod i Jules Massenet. El Festival presentà aquell recital com el seu debut a Espanya.[7]
Pocs mesos després debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona com a duc de Màntua a Rigoletto de Giuseppe Verdi, durant la temporada 2021-2022.[8] La producció, dirigida musicalment per Daniele Callegari i escènicament per Monique Wagemakers, representà el seu debut operístic al teatre barceloní.[8]
El 17 de juliol de 2026 tornà al Festival de Peralada per inaugurar la quarantena edició d'estiu del festival amb un recital compartit amb la soprano Ermonela Jaho i el pianista Marcos Madrigal, novament a l'església del Carme.[9]
Enregistraments
[modifica]Bernheim signà el 2018 un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon.[3] El 2019 publicà el seu primer àlbum en solitari, Benjamin Bernheim, amb àries de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Piotr Ilitx Txaikovski, Jules Massenet, Charles Gounod i altres compositors del seu repertori habitual.[10]
El mateix any participà en un enregistrament integral de Faust de Gounod en el paper protagonista, publicat pel Palazzetto Bru Zane.[1] El 2022 publicà Boulevard des Italiens, dedicat especialment a la relació entre els repertoris operístics francès i italià.[1]
El 2024 aparegué Douce France: Mélodies & Chansons, amb la pianista Carrie-Ann Matheson. El disc combina mélodies de Hector Berlioz, Ernest Chausson i Henri Duparc amb cançons de Jacques Brel, Joseph Kosma i Charles Trenet.[3]
Premis i reconeixements
[modifica]El 2020 fou distingit com a artista líric de l'any als Victoires de la musique classique i com a personalitat musical de l'any pel Syndicat professionnel de la critique de théâtre, musique et danse.[3] Aquell mateix any rebé l'Opus Klassik com a artista revelació de l'any pel seu primer àlbum per a Deutsche Grammophon, que també obtingué un Diapason d'Or i un Choc de Classica.[3]
El febrer de 2022 fou nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura francès.[3] El 2024 tornà a ser proclamat artista líric de l'any als Victoires de la musique classique i fou distingit com a millor cantant masculí als International Opera Awards.[1]
El 2025 rebé l'Opus Klassik com a cantant masculí de l'any pel disc Douce France: Mélodies & Chansons.[11]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 «Biography» (en anglès). Benjamin Bernheim. [Consulta: 18 octubre 2026].
- 1 2 «Benjamin Bernheim» (en anglès). Opéra national de Paris. [Consulta: 18 octubre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Benjamin Bernheim» (en anglès). Deutsche Grammophon. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «Benjamin Bernheim». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «Opera star Benjamin Bernheim delivers spine-tingling performance at Paris 2024 Olympics closing ceremony» (en anglès). Deutsche Grammophon. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «El savoir-faire de Bernheim» (en francès). Festival Castell de Peralada, 25-07-2021. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «Comença la setmana de la lírica» (en castellà). Festival Castell de Peralada. [Consulta: 18 octubre 2026].
- 1 2 «Rigoletto». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «Emocionant inauguració». Festival Perelada, 17-07-2026. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «Recordings» (en anglès). Benjamin Bernheim. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «OPUS KLASSIK 2025 – Universal Music’s Classical Artists Honoured in Major Categories» (en anglès). Deutsche Grammophon, 13-10-2025. [Consulta: 18 octubre 2026].