Cesare Rubini

Cesare Rubini

Biografia
Naixement	2 novembre 1923 Trieste (Itàlia)
Mort	8 febrer 2011 (87 anys) Milà (Itàlia)
Causa de mort	pneumònia
Activitat
Ocupació	jugador de bàsquet, entrenador de bàsquet, jugador de waterpolo
Activitat	1948 - 1957
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	basquetbol (1957–1973) waterpolo
Trajectòria   Equip 1948–1957 Olimpia Milano   Entrenador 1957–1973 Olimpia Milano
Participà en
1953	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1953
19 juliol 1952	Jocs Olímpics d'Estiu de 1952
1951	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1951
29 juliol 1948	Jocs Olímpics d'Estiu de 1948
1947	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1947
1946	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1946
Premis
Saló de la Fama de la FIBA  Basketball Hall of Fame

Medaller
Representa: Itàlia
Waterpolo
Jocs Olímpics
	Londres 1948	Waterpolo masculí
	Hèlsinki 1952	Waterpolo masculí
Campionat d'Europa de waterpolo
	Mònaco 1947	Waterpolo masculí
	Torí 1954	Waterpolo masculí
Bàsquet
Campionat d'Europa de bàsquet
	Suïssa 1946	Bàsquet masculí

Cesare Rubini (Trieste, 2 de novembre de 1923 - Milà, 8 de febrer de 2011) va ser un destacat jugador de waterpolo i de bàsquet italià. És l'únic esportista que ha estat inclòs en dos salons de la fama d'esports diferents.^[1][2]

Com a waterpolista el 1948 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Londres, on va guanyar la medalla d'or en la competició de waterpolo. Quatre anys més tard, als Jocs de Hèlsinki va guanyar la medalla de bronze en la mateixa competició. El 1956, a Melbourne, disputà els seus tercers, i darrers Jocs Olímpics, on fou quart en la competició de waterpolo.^[3] En el seu palmarès també destaquen dues medalles en el Campionat d'Europa de waterpolo, d'or el 1947^[4] i de bronze el 1954, així com la medalla d'or als Jocs del Mediterrani de 1955. Va jugar 84 partits internacionals amb Itàlia, 42 d'ells com a capità. A nivell de clubs va jugar al Canottieri Olona (fins al 1948), el Rari Nantes Napoli (1949-51) i el Rari Nantes Camogli (1952-56). Va guanyar sis lligues italianes, el 1947, 1949, 1950, 1952, 1953 i 1955.^[3] El 2000 va ser inclòs a l'International Swimming Hall of Fame.^[5]

Com a jugador de bàsquet va jugar tota la seva carrera a l'Olimpia Milano, amb qui va guanyar cinc lligues italianes, de 1950 al 1954.^[3] Va ser internacional 39 vegades i va guanyar la medalla de plata al Campionat d'Europa de 1946.^[3] Una vegada retirat va exercir com a entrenador de bàsquet de l'Olimpia Milano del 1957 al 1973, en què va guanyar deu lligues italianes, la Copa d'Europa de 1966 i la Recopa d'Europa de 1971 i 1972.^[3] Posteriorment va entrenar la selecció nacional italiana del 1975 al 1991, amb qui va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1980 i la medalla d'or al Campionat d'Europa de 1983, la de plata el 1991 i la de bronze el 1985.^[3] El 1994 va ser inclòs al Basketball Hall of Fame.^[6]