Crim
 |
Per a altres significats, vegeu «Crim (desambiguació)». |
Un crim és, en sentit general, una acció considerada especialment greu i contrària a la llei o a les normes morals d'una societat. És una "violació greu de la llei moral" que, en dret, constitueix una infracció punible de caràcter greu.[1]
En dret penal, però, el terme no té un significat tècnic universal. Alguns ordenaments, com el francès, empren crim per designar una categoria concreta de les infraccions més greus, mentre que d'altres, com l'espanyol, utilitzen jurídicament el terme delicte. Per aquest motiu, en català general crim s'aplica sobretot a delictes considerats molt greus, especialment els violents, però no equival necessàriament a una categoria jurídica determinada.[2]
La criminologia estudia el crim i la delinqüència com a fenòmens jurídics, socials i humans, així com les causes i circumstàncies de la conducta delictiva, les víctimes, les formes de control social i les respostes de les institucions.
Etimologia
[modifica]El mot català crim prové del llatí crīmen, -ĭnis, que tenia, entre altres sentits, els d'"acusació", "càrrec" i "crim". El mot està documentat en català des de l'edat mitjana; el Diccionari català-valencià-balear en recull exemples del segle XIV, entre altres, en textos jurídics, en el Curial e Güelfa i en obres d'Ausiàs March.[3]
Històricament, la consideració d'una conducta com a criminal ha variat segons les èpoques i les societats. Actes que han estat penalitzats en determinats contextos han deixat de ser-ho posteriorment, mentre que altres conductes han estat incorporades al dret penal com a conseqüència de canvis socials, polítics o tecnològics. Per aquest motiu, bona part de la criminologia contemporània considera que la categoria de crim té també una dimensió de construcció social: depèn de normes i institucions que determinen quines conductes són prohibides i sancionades en cada context.[4]
Concepte jurídic
[modifica]
El concepte jurídic de crim està relacionat amb el principi de legalitat penal, segons el qual ningú no pot ser castigat per una conducta que no estigui prèviament definida com a infracció per la llei. Això diferencia el crim o delicte en sentit jurídic d'altres comportaments socialment reprovables o perjudicials que no constitueixen necessàriament una infracció penal. En els sistemes penals contemporanis, una infracció pot consistir tant en una acció com, en determinats casos, en una omissió. També se sol distingir entre conductes intencionades o doloses i conductes comeses per imprudència, tot i que les condicions concretes de responsabilitat depenen de cada ordenament. A l'Estat espanyol, per exemple, l'article 10 del Codi penal estableix que són delictes les accions i omissions doloses o imprudents castigades per la llei. L'article 13 els classifica en delictes greus, menys greus i lleus segons la pena prevista.[5]
No tota vulneració d'una norma jurídica és, per tant, un delicte. Els incompliments contractuals, moltes infraccions administratives i altres vulneracions poden generar conseqüències civils o administratives sense comportar responsabilitat penal. En alguns ordenaments la responsabilitat penal tampoc no queda limitada a les persones físiques. El Codi penal espanyol, per exemple, preveu en determinats supòsits la responsabilitat penal de les persones jurídiques, d'acord amb les condicions establertes a l'article 31 bis.[5]
Els territoris dels Països Catalans estan sotmesos a ordenaments penals diferents i, en conseqüència, el significat jurídic exacte de crim varia segons el territori.
Andorra
[modifica]
Al Principat d'Andorra, el Codi penal aprovat el 2005 defineix com a delictes o contravencions penals les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei. Les infraccions es classifiquen en delictes majors, delictes menors i contravencions penals.[6]
El Consell General va aprovar el 2026 un nou Codi penal, la Llei 18/2026, del 15 de juliol, que manté aquesta classificació general entre delictes majors, delictes menors i contravencions penals. La llei fou publicada l'agost del 2026 i estableix l'entrada en vigor quatre mesos després de la publicació, el 13 de desembre de 2026.[7]
Catalunya del Nord
[modifica]A la Catalunya del Nord, integrada a l'Estat francès, crime sí que és una categoria jurídica específica. L'article 111-1 del Codi penal francès divideix les infraccions, segons la gravetat, en contraventions, délits i crimes.[8]
Els crimes constitueixen la categoria més greu i comprenen, entre altres, conductes com l'assassinat o la violació. Són jutjats principalment per les cours d'assises o, segons els casos previstos per la legislació francesa, per les cours criminelles.[9]
L'Alguer
[modifica]A l'Alguer, sotmès a l'ordenament italià, el Codi penal utilitza reato com a concepte general d'infracció penal. L'article 39 distingeix els reati en dues grans categories: delitti i contravvenzioni. Crimine no constitueix, doncs, una tercera categoria jurídica equivalent al crime francès.[10][11]
Altres
[modifica]A Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent s'aplica, com a la resta de l'Estat espanyol, el Codi penal espanyol. Aquest ordenament no estableix crim com una categoria diferenciada, sinó que empra el concepte jurídic de delicte. Els delictes es divideixen en greus, menys greus i lleus d'acord amb la pena prevista.[5]
La reforma del Codi penal de 2015 va eliminar l'antiga categoria de les faltes. Una part de les conductes que fins aleshores constituïen faltes es van convertir en delictes lleus, mentre que d'altres es van despenalitzar i van passar als àmbits administratiu o civil.[12]
En català jurídic, per tant, delicte és habitualment el terme tècnic, mentre que crim es conserva sobretot en la llengua general per referir-se a infraccions especialment greus i en expressions consolidades com crim de guerra, crim contra la humanitat o crim d'agressió.
Criminologia
[modifica]La criminologia no es limita a determinar si una conducta encaixa en una norma penal. Estudia també la distribució de la delinqüència, les seves causes, les circumstàncies socials en què es produeix, els mecanismes de control social, la resposta policial i judicial, la victimització i els efectes de les polítiques penals.
La definició legal de crim és necessària per determinar la responsabilitat penal, però els estudis criminològics poden analitzar també fenòmens perjudicials que no sempre coincideixen exactament amb les categories dels codis penals. Això inclou, entre altres àmbits, la delinqüència de coll blanc, la criminalitat organitzada, la violència interpersonal, la criminalitat ambiental i les noves formes de ciberdelinqüència.
Una part de la teoria criminològica posa èmfasi en el fet que la criminalització és un procés social: la determinació de quines conductes mereixen una resposta penal pot variar segons el moment històric, el territori i les decisions polítiques i legislatives. Aquesta perspectiva no implica negar l'existència material dels actes perjudicials, sinó distingir-los de la seva qualificació jurídica com a crims.[4]
Dret internacional
[modifica]_in_The_Hague.jpg)
En el dret penal internacional, el mot crim té un ús específic per a determinades vulneracions especialment greus del dret internacional.
L'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, adoptat el 1998 i en vigor des del 2002, atribueix a la Cort competència sobre quatre grans categories: el genocidi, els crims contra la humanitat, els crims de guerra i el crim d'agressió.[13]
A diferència dels delictes ordinaris regulats principalment pels ordenaments estatals, aquestes categories responen a conductes considerades d'especial transcendència per al conjunt de la comunitat internacional. L'Estatut de Roma defineix, entre altres qüestions, les conductes que poden constituir genocidi, els requisits perquè determinats actes siguin considerats crims contra la humanitat i les infraccions greus de les lleis i els costums de la guerra.[14]
True crime
[modifica]
La narració de crims reals ha format part durant segles de la premsa, la literatura i, posteriorment, de la ràdio, el cinema, la televisió i els formats digitals. En les darreres dècades s'ha consolidat internacionalment el terme anglès true crime per designar un gènere de no-ficció que reconstrueix i narra casos criminals reals, molt sovint homicidis, desaparicions i altres delictes violents.[15]
El gènere es manifesta en llibres, documentals, sèries, pòdcasts i altres formats. A diferència de la ficció criminal, parteix de persones i esdeveniments reals, encara que pot incorporar recursos narratius, reconstruccions dramàtiques i estructures pròpies de la ficció per explicar els fets.[16]
La popularització del true crime també ha generat un debat sobre els seus límits ètics. Entre les qüestions plantejades pels estudis acadèmics hi ha la possible espectacularització de la violència, el respecte a la intimitat i la dignitat de les víctimes i els seus familiars, la reproducció d'informacions inexactes, l'ús comercial del patiment i els efectes que una nova exposició mediàtica pot tenir sobre les persones relacionades amb els casos.[17]
També s'han assenyalat possibles conflictes entre la llibertat d'informació i drets com l'honor, la intimitat, la pròpia imatge o la reinserció de persones que ja han complert una condemna.[18]
A Catalunya, un dels principals exponents contemporanis del gènere és Crims, creat i presentat pel periodista Carles Porta. El programa va començar a Catalunya Ràdio el 8 de setembre de 2018 amb casos criminals reals i posteriorment es va convertir també en una producció televisiva de TV3.[19] El projecte ha desenvolupat continguts en ràdio, televisió, pòdcast, llibres i altres formats i ha contribuït a popularitzar en català la narració contemporània de crims reals.[20] El 2021 el programa radiofònic va rebre el Premi Ondas al millor programa de ràdio; el jurat en va destacar la recuperació de la narrativa radiofònica de la crònica negra amb criteris periodístics.[21]
L'impacte del gènere també ha estat objecte d'estudi acadèmic a Catalunya. Una recerca publicada el 2026 per investigadores de la Universitat Internacional de Catalunya va analitzar el tractament ètic i periodístic del true crime a partir, entre d'altres, del crim de la Guàrdia Urbana, ocorregut a Barcelona, i va estudiar qüestions com la presumpció d'innocència, la privacitat, l'espectacularització i la representació de víctimes i acusats.[22]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «crim». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «crim». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «crim». Diccionari català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 novembre 2026].
- 1 2 Burt, Callie H. «Irreducibly Social: Why Biocriminology's Ontoepistemology is Incompatible with the Social Reality of Crime» (en anglès). Theoretical Criminology, 27, 1, 2023, p. 85–104. DOI: 10.1177/13624806211073695.
- 1 2 3 «Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal» (en castellà). Boletín Oficial del Estado. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal». Portal Jurídic d'Andorra. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal». Portal Jurídic d'Andorra, 15-07-2026. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Titre Ier : De la loi pénale — Code pénal» (en francès). Légifrance. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Quelles sont les différences entre une contravention, un délit et un crime ?» (en francès). Service-Public.fr, 08-03-2024. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Codice Penale» (en italià). Normattiva. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Sentenze della Corte Europea dei Diritti dell'Uomo — disposizioni penali pertinenti» (en italià). Ministero della Giustizia. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 30-03-2015. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Rome Statute of the International Criminal Court» (en anglès). International Criminal Court. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ «Instrumento de Ratificación del Estatuto de Roma de la Corte Penal Internacional» (en castellà). Boletín Oficial del Estado. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ Matthes, Erich Hatala «The Ethics and Aesthetics of True Crime» (en anglès). The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 27-05-2026. DOI: 10.1093/jaac/kpag031.
- ↑ Cummins, Ian; King, Martin; Wattis, Louise. True Crime (en anglès). Cambridge University Press, 2026.
- ↑ Boling, Kelli S.; Slakoff, Danielle C. «“What an invasion, an immense invasion”: Examining the adverse effects of true crime media on co-victims» (en anglès). Crime, Media, Culture, 09-09-2025. DOI: 10.1177/17416590251371618.
- ↑ Garnica Corbacho, Manuel Jesús «The Legal Effects of the True Crime Phenomenon» (en anglès). Derecom. Derecho de la Comunicación y de Nuevas Tecnologías, 2025. DOI: 10.5209/dere.102709.
- ↑ «Carles Porta estrena «Crims» amb el «cas obert» de l'assassinat de la bibliotecària de Sentmenat». 3Cat, 07-09-2018. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ ««Crims», un fenomen d'èxit en tots els formats». 3Cat, 14-03-2023. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ ««Crims» guanya el premi Ondas al millor programa de ràdio». Col·legi de Periodistes de Catalunya, 22-10-2021. [Consulta: 2 novembre 2026].
- ↑ Fitó-Carreras, Maria; Roca-Trenchs, Núria «Tratamiento ético-periodístico del true crime en la prensa española: los casos Guardia Urbana y Nemo» (en castellà). Vivat Academia, 159, 2026, p. 1–25. DOI: 10.15178/va.2026.159.e1662.
