Daniel Oren

Rebé des de la infantesa una formació musical que inclogué piano, violoncel, cant i harmonia. El 1968, quan tenia tretze anys, Leonard Bernstein el seleccionà per interpretar la part solista infantil dels seus Chichester Psalms en una emissió de la televisió israeliana. Aquesta experiència precedí la seva dedicació professional a la direcció d'orquestra, que estudià a Berlín. El 1975 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Direcció Herbert von Karajan, fet que impulsà la seva carrera internacional.^[3]

La seva consolidació professional tingué lloc principalment a Itàlia, on assumí responsabilitats musicals al Teatre de l'Òpera de Roma, el Teatre Verdi de Trieste, el Teatre San Carlo de Nàpols i el Teatre Carlo Felice de Gènova. Fou director musical del San Carlo durant el període 1984-1985 i de l'òpera genovesa entre el 1986 i el 1988. Aquests càrrecs refermaren la seva especialització en el teatre musical italià, particularment en les obres de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini i els compositors del verisme.^[1][4]

Ha dirigit al Metropolitan Opera de Nova York, el Royal Opera House de Londres, l'Òpera Estatal de Viena, el Teatre de La Scala de Milà, l'Òpera de París i el Teatro Colón de Buenos Aires, entre altres institucions. A París ha interpretat títols com La traviata, Tosca, La bohème, Andrea Chénier, d'Umberto Giordano, i Adriana Lecouvreur, de Francesco Cilea. Paral·lelament ha mantingut una activitat simfònica amb formacions com l'Orquestra Filharmònica de Berlín, l'Orquestra Filharmònica d'Israel i l'Orquestra de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília.^[5][1]

La seva relació amb l'Arena de Verona començà el 1984 amb Tosca, de Puccini, i es convertí en una de les col·laboracions més constants de la seva trajectòria. El 2019 fou nomenat director musical de l'Arena Opera Festival. El 2024, amb motiu d'una nova producció de La bohème, la institució celebrà els quaranta anys del seu debut i una trajectòria que aleshores s'apropava a les 550 representacions dirigides a l'amfiteatre.^[6][7]

També ha mantingut una vinculació continuada amb l'Òpera d'Israel, de la qual ha estat director musical i director llorejat. El 1994 dirigí Nabucco en la temporada inaugural de la nova seu de la companyia. Posteriorment participà en les produccions a l'aire lliure de Massada, amb obres com Nabucco, Aida, Carmen, La traviata i Tosca. El seu repertori amb aquesta institució també inclou Norma, La Juive, Luisa Miller i Don Carlo.^[8]

Oren ha assenyalat la importància del coneixement de la veu per a la direcció operística i la necessitat d'adaptar el treball musical a les característiques de cada cantant. En una entrevista del 2026 explicà que procura equilibrar la densitat orquestral amb la projecció vocal i que utilitza la seva pròpia veu per comunicar el fraseig als intèrprets. Entre els seus referents esmentà Tullio Serafin, Victor de Sabata, Antonino Votto, Thomas Schippers, Franco Capuana i Arturo Toscanini.^[9]