Dean Reed
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Dean Cyril Reed  22 setembre 1938 Denver (Colorado) | ||
| Mort | 13 juny 1986 (47 anys) Zeuthen (Alemanya) | ||
| Causa de mort | suïcidi, ofegament | ||
| Sepultura | Boulder | ||
| Formació | Universitat de Colorado Wheat Ridge High School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actor, músic, actor de cinema, realitzador, director de cinema, escriptor, cantant, cantautor, guionista, compositor | ||
| Període | Segle XX | ||
| Activitat | 1958 - | ||
| Gènere | Pop i bard | ||
| Influències | |||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | Capitol Records Amiga Melódia Supraphon | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Renate Blume (1981–1986) | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | deanreed.de | ||
        | |||
Dean Reed (Denver, 22 de setembre de 1938 - Zeuthen, 13 de juny de 1986) va ser un actor, cantautor i activista social estatunidenc que va viure gran part de la seva vida adulta a Sud-amèrica i a la República Democràtica Alemanya.[1]
Anomenat l'Elvis Roig,[2] Reed va ser el cantant occidental més venut als països comunistes, les seves cançons sovint van encapçalar les llistes d'èxits, i milions dels seus discos es van vendre al Bloc de l'Est i a altres llocs, principalment sota el segell soviètic Melodiya. Mai no va renunciar a la seva ciutadania estatunidenca, tot i denunciar sovint la política exterior del govern dels Estats Units d'Amèrica, i va ser vist pels mitjans occidentals com una amenaça i com un artista revolucionari.[3]
Biografia
[modifica]Dean Reed va néixer a Denver el 22 de setembre de 1938.[4] El seu pare era professor de matemàtiques i d'història a l'institut, descrit com un anticomunista i partidari de Barry Goldwater,[5] mentre que la seva mare era mestressa de casa. Tenia dos germans grans, Dale i Vernon.[6] La família de Reed es va mudar moltes vegades durant la dècada del 1940, vivint en diverses ciutats de Califòrnia i Utah, abans de tornar a Colorado.
Es va graduar a l'institut Wheat Ridge el 1956, on va destacar en l'equip d'atletisme. Malgrat el desig del seu pare que s'inscrivís a una acadèmia militar, va estudiar meteorologia durant un parell d'anys a la Universitat de Colorado a Boulder i va fer diners en bars cantant rock and roll i música country.
Reed es va traslladar a Hollywood als 19 anys, va aconseguir alguns papers a la televisió i va fer classes d'interpretació amb Paton Price.[7] Price era pacifista i li va ensenyar que l'art havia de ser una manera de difondre les pròpies conviccions.
Després d'adonar-se que tenia talent com a músic, va gravar el senzill «Once Again» per a Imperial Records. El 1958 Reed va signar un contracte discogràfic amb Capitol Records. Capitol el va preparar per convertir-se en un ídol adolescent i va produir alguns senzills populars, com ara «Annabelle», «The Search», «No Wonder», «A Pair of Scissors», «I Kissed a Queen» i «Our Summer Romance». També va fer aparicions com a convidat en programes de televisió familiars com Bachelor Father.[8] El 1985 va explicar: «Hollywood era un lloc de por i explotació, un camp de prostitució, on molt poca gent podia mantenir la seva integritat. No estic preparat per a tornar i fer-hi anuncis de Coca-Cola per a guanyar-me la vida».
«The Search» va ser la seva única entrada a la Billboard Hot 100, al número 96. Tanmateix, «Our Summer Romance» va resultar ser molt popular a Sud-amèrica i el març de 1962 va començar una gira de quaranta dies per Brasil, Xile i Perú. Mentre era a Xile, va protestar contra les armes nuclears i la política exterior dels Estats Units, i va fer concerts gratuïts en barris pobres i a les presons. Després d'aprendre castellà, es va quedar a l'Argentina durant quatre anys.[9] A les actuacions en directe, l'acompanyava el grup Los Dominantes, una banda de rock de Lanús, formada per Juan Luis Bhe «Ricky» (teclat), Carlos Reale «Charly» (baix), Dardo Rivero (primera guitarra), Juan Chiarello (segona guitarra) i Jacinto Atencio (bateria). Reed va gravar nombrosos àlbums i pel·lícules, va fer gires i fins i tot va tenir els seus propis programes de televisió a Buenos Aires, com ara Sabados continuados, amb l'aparició d'Antonio Carrizo.
El juliol de 1965 va anar a Europa per primera vegada, actuant davant del Consell Mundial de la Pau. Va viatjar sovint a Espanya i Itàlia, i el 1966 va fer una gira per la Unió Soviètica. De tornada a Buenos Aires, va enfrontant-se a les polítiques del govern dictatorial després del cop militar a l'Argentina de 1966 i va acabar essent deportat. De 1967 a 1969, Reed va viure a Roma, actuant en pel·lícules de spaghetti western com ara Adéu, Sabata (1970).
El 1970, una setmana abans de l'elecció del president xilè Salvador Allende, va ser arrestat per rentar una bandera dels Estats Units davant del consolat dels Estats Units a Santiago. Pablo Neruda el va ajudar a sortir de la presó. El 1971, va tornar a entrar a Xile, però va ser arrestat de nou durant 21 dies.[5] També el 1971, Reed va escriure una carta oberta a l'escriptor Alexander Soljenitsin, acusant-lo d'haver calumniat l'URSS.[10]
Vida al Bloc soviètic
[modifica]El 1973, Reed va optar per establir-se permanentment a l'Alemanya Oriental, on va continuar treballant. Al llarg dels anys: va participar en 20 pel·lícules, va produir 13 discos i va fer concerts en 32 països. La majoria de les seves cançons durant aquest període eren versions sense certificar d'èxits de Chuck Berry, Elvis Presley, The Beatles i altres.[11] El 1978 va dirigir i protagonitzar El cantor, una pel·lícula biogràfica sobre el seu amic Víctor Jara, el popular cantautor xilè assassinat pels militars després del cop d'estat de 1973.
Malgrat la seva oposició a moltes polítiques governamentals i econòmiques dels Estats Units, va professar l'amor per la seva terra fins al final de la seva vida, i les seves cançons sovint reflectien l'estima per la pàtria. Mai no va renunciar a la seva ciutadania estatunidenca i va continuar presentant declaracions d'impostos a l'Internal Revenue Service.
En una entrevista televisiva de 1986 al programa 60 Minuts de la CBS, va defensar la intervenció soviètica a l'Afganistan i la construcció del Mur de Berlín, i va comparar Ronald Reagan amb Joseph Stalin, fet que va enfurir alguns espectadors.[12] Després de l'entrevista, Reed va rebre hate maisl acusant-lo de ser un traïdor.[13]
Mort
[modifica]Sis setmanes després de la seva aparició al 60 Minuts, Reed va ser trobat mort al llac Zeuthener, a prop de casa seva, a Berlín Est. Tot i que oficialment es va considerar que es va ofegar accidentalment, els seus amics a Alemanya sospitaven que la seva mort havia estat un suïcidi i la seva família als Estats Units va afirmar que havia estat assassinat.
La nota de suïcidi de Reed va ser trobada més tard al dors d'un guió cinematogràfic al seu cotxe. En ella, Reed expressava el seu malestar per la relació que es desintegrava amb la seva tercera esposa, i es va disculpar amb Erich Honecker, secretari general del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, per si les seves accions podrien haver donat lloc a una mala imatge de la RDA. La nota va ser inclosa als arxius estatals com a informació classificada i es va fer pública després de la reunificació alemanya.[14]
El 2004, el canal de televisió Rússia 1 va emetre un documental sobre Dean Reed, titulat Кто Вы, мистер Рид? (Qui sou, senyor Reed?), especulant sobre les possibilitats que hagués estat un agent de la CIA, el KGB o l'Stasi, però sense presentar cap prova concreta que donés suport a aquestes teories.[15][16] Tanmateix, entre 1976 i 1978 va treballar per al departament internacional de l'Stasi, segons un llibre del 2005.[17]
Llegat
[modifica]La Universitat de Colorado a Boulder patrocina el premi de la Pau Dean Reed, un concurs anual d'assaigs que se celebra en la seva memòria.[18] La vida de Reed és el tema del documental American Rebel: The Dean Reed Story (1985).[19]
El 1991, Tom Hanks va adquirir una biografia de Reggie Nadelson, titulada Comrade Rockstar, que finalment va ser publicada als Estats Units per Walker & Company el 2006.[20] Nadelson s'havia inspirat per escriure el seu llibre després de veure l'emissió de 60 Minuts. Hanks tenia previst produir una pel·lícula sobre la vida de Reed i el 1993 es va estrenar Dean Reed: Glamour und Protest, el 2007 Der Rote Elvis[21] i Gringo Rojo (2016).[22][23][24]
El 2001, el cantautor anglès Steve Bush va publicar la cançó «Salome for Dean Reed» a l'àlbum Blossom Freak.[25] El gener de 2022, Sky UK va emetre un documental sobre la vida de Dean Reed al seu canal Sky Documentaries titulat Red Elvis, Cold War Cowboy.
Referències
[modifica]- ↑ Peña, Andrea. «"Gringo Rojo": el documental con la historia de Dean Reed en el Centro Arte Alameda» (en castellà), 11-03-2016. [Consulta: 8 juny 2026].
- ↑ Cecchini, Daniel. «Vida y muerte de Dean Reed, el “Elvis Rojo”» (en castellà), 17-10-2021. [Consulta: 8 juny 2026].
- ↑ Ivanjan E. A. Enciklopediya rossiysko-amerikanskih otnosheniy. XVIII-XX veka (in Russian). Moscow: Mezhdunarodnye otnosheniya, 2001. ISBN 5-7133-1045-0.
- ↑ Left star a stranger in his own land. The Guardian November 19, 1986
- 1 2 Ariana Harner Values in Conflict The Singing Marxist. Colorado Heritage, Winter 1999 editor of the Society's "Colorado History Now" newspaper
- ↑ Christiane Al-Janabi. Dean Reed, zur Person: Filmspiegel 7/1985.
- ↑ «DEFA». Defa-stiftung.de. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ Hollywood Rock, Marshall Crenshaw, HarperPerennial, 1994, page 63
- ↑ "Filmschauspieler international" edited by Diana Bohn und Norbert Diener, n.d.
- ↑ «Letter to Solzhenitsyn». Dean-reed.ru, 1971. Arxivat de l'original el December 31, 2017. [Consulta: 4 gener 2013].
- ↑ Tajuplná smrt "Rudého Elvise": Kdo byl a co chtěl Dean Reed, Reflex, 15. 6. 2011
- ↑ Damphouse, Julia «The Elvis of East Germany». Jacobin, 12-05-2017.
- ↑ Nadelson, Reggie. Comrade Rockstar (en anglès). Random House, 2010-10-31. ISBN 978-1-4090-0887-3.
- ↑ Furlong, Ray «Hanks to make film about 'Red Elvis'». , 09-09-2004.
- ↑ Кто Вы, мистер Рид? Телеканал Россия, 2004
- ↑ «Кто Вы, Мистер Рид? (Документальный фильм о Дине Риде).». YouTube, 04-07-2011. Arxivat de l'original el de març 8, 2021. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ Rock 'n' Roll Radical: The Life & Mysterious Death of Dean Reed (2005), by Chuck Laszewski, 261 pages, Publisher: Beaver's Pond Press, ISBN 1592981151
- ↑ University of Colorado, Conference on World Affairs, Dean Reed Peace Prize essay contest Arxivat May 29, 2010, a Wayback Machine., PDF file, downloaded March 5, 2010.
- ↑ Hetrick, Adam. «Thorell, Rossmer and Ghebremichael Join Czar of Rock and Roll Concert». Playbill, 01-04-2009. [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ Rock Around the Bloc, Thomas Mallon, The New York Times, July 9, 2006
- ↑ «theredelvis.com» (en alemany). Arxivat de l'original el 2025-12-24. [Consulta: 8 juny 2026].
- ↑ «Gringo rojo Miguel Ángel Vidaurre (director)». Zona de Obras, 17-03-2016. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ «"Gringo rojo": La vida singular de Dean Reed llega a las salas « Diario y Radio U Chile». Radio.uchile.cl. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ «Documental "Gringo Rojo": Una respuesta a medias de un mito». El Mostrador, 19-03-2016. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ «Salome (for Dean Reed) | STEVE BUSH | Bush and Fey». Stevebush.bandcamp.com. [Consulta: 4 maig 2022].
- Nascuts el 1938
- Morts el 1986
- Socialistes estatunidencs
- Alumnes de la Universitat de Colorado a Boulder
- Marxistes estatunidencs
- Persones de Denver
- Actors de Colorado
- Cantautors estatunidencs
- Morts a Brandenburg
- Artistes de Capitol Records
- Alumnes de la Universitat de Colorado
- Compositors de Colorado
- Polítics de Colorado
- Cantants de Colorado
- Compositors estatunidencs morts al segle XX
- Compositors estatunidencs nascuts al segle XX
- Actors estatunidencs morts al segle XX
- Actors estatunidencs nascuts al segle XX
- Polítics estatunidencs nascuts al segle XX
- Polítics estatunidencs morts al segle XX