Dolichos
 Dolichos lablab  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Faboideae |
| Gènere | Dolichos L., 1753 Dolichos |
.svg){kind=icon}
Dolichos és un gènere de plantes angiospermes de la família de les fabàcies (Fabaceae). Són plantes nadiues de les zones tropicals d'Àfrica i d'Àsia.[1]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies o arbusts, enfiladissos o postrats. Les fulles tenen estípules i poden ser simples o compostes amb tres folíols. Les flors són papilionàcies, poden ser solitàries o formar inflorescències axil·lars, poden ser de color blanquinós a propra o a groc. El fruit és un llegum aplanat, recte o arquejat.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[3][4]
Etimologia
[modifica]El nom deriva del grec dolikhos i vol dir "llarg".[5]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Dolichos es reconeixen les 67 espècies següents:[1]
- Dolichos aciphyllus R.Wilczek
- Dolichos angustissimus E.Mey.
- Dolichos antunesii Harms
- Dolichos argyros R.Wilczek
- Dolichos axilliflorus Verdc.
- Dolichos bianoensis R.Wilczek
- Dolichos brevidentatus Mackinder
- Dolichos cardiophyllus Harms
- Dolichos complanatus De Wild.
- Dolichos compressus R.Wilczek
- Dolichos corymbosus R.Wilczek
- Dolichos decumbens Thunb.
- Dolichos dinklagei Harms
- Dolichos dongaluta Welw. ex Baker
- Dolichos elatus Welw. ex Baker
- Dolichos falciformis E.Mey.
- Dolichos fangitsa R.Vig.
- Dolichos filifoliolus Verdc.
- Dolichos fragrans Kerr
- Dolichos glabratus R.Wilczek
- Dolichos glabrescens R.Wilczek
- Dolichos grandistipulatus Harms
- Dolichos gululu De Wild.
- Dolichos hastiformis E.Mey.
- Dolichos homblei De Wild.
- Dolichos ichthyophone Verdc.
- Dolichos junghuhnianus Benth.
- Dolichos junodii (Harms) Verdc.
- Dolichos karaviaensis R.Wilczek
- Dolichos kasetsartianus Meeboonya, Ngerns. & Balslev
- Dolichos katali De Wild.
- Dolichos kilimandscharicus Taub.
- Dolichos kongkandae Meeboonya, Ngerns. & Balslev
- Dolichos linearifolius I.M.Johnst.
- Dolichos linearis E.Mey.
- Dolichos longipes Buchw. ex Harms
- Dolichos lualabensis R.Wilczek
- Dolichos luticola Verdc.
- Dolichos magnificus Verdc.
- Dolichos mendoncae Torre
- Dolichos minutiflorus R.Vig.
- Dolichos nimbaensis Schnell
- Dolichos oliveri Schweinf.
- Dolichos peglerae L.Bolus
- Dolichos petiolatus R.Wilczek
- Dolichos pratensis (E.Mey.) Taub.
- Dolichos pseudocajanus Welw. ex Baker
- Dolichos pseudocomplanatus R.Wilczek
- Dolichos pseudodebilis Harms
- Dolichos quarrei R.Wilczek
- Dolichos reptans Verdc.
- Dolichos schweinfurthii Taub.
- Dolichos sericeus E.Mey.
- Dolichos sericophyllus R.Wilczek
- Dolichos serpens De Wild.
- Dolichos simplicifolius Hook.f.
- Dolichos splendens Welw. ex Baker
- Dolichos staintonii H.Ohashi & Tateishi
- Dolichos subcapitatus R.Wilczek
- Dolichos tenuicaulis (Baker) Craib
- Dolichos thorelii Gagnep.
- Dolichos tonkouiensis Portères
- Dolichos trilobus L.
- Dolichos trinervatus Baker
- Dolichos ungoniensis Harms
- Dolichos xiphophyllus Baker
- Dolichos zovuanyi R.Wilczek
Referències
[modifica]- 1 2 «Dolichos L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 maig 2026].
- ↑ «Flora of China. vol. 10, Fabaceae. Dolichos» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ «Dolichos L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 maig 2026].
- ↑ Linné, 1753, p. 725.
- ↑ Bayton, 2020, p. 115.
Bibliografia
[modifica]- Bayton, Ross. The Gardener's Botanical An Encyclopedia of Latin Plant (en anglès). Princeton University Press, 2020. ISBN 978-0-691-20017-0.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.