Emma Bonino
.svg){kind=logo}
Emma Bonino (Bra, 9 de març de 1948 - Roma, 11 de setembre de 2026)[1][2] fou una política italiana, membre del Parlament italià com a senadora per Roma entre el 2008 i el 2013, i de nou entre el 2018 i el 2022. També va ser ministra d'Afers Exteriors del 2013 al 2014. Va participar en la política comunitària com a membre del Parlament Europeu, i comissària europea de Salut i Protecció dels Consumidors a la Comissió Santer (1995-1999). Fou ministra de Política Europea i Comerç Internacional durant el govern de Romano Prodi del 2006 al 2008, i ministra d'Afers Exteriors en el govern d'Enrico Letta del 2013 al 2014.
Bonino va ser una membre destacada dels Radicals Italians, un partit polític que es descriu a si mateix com a "liberale, liberista i llibertari", on liberista denota liberalisme econòmic, i llibertario una forma de liberalisme cultural relacionat amb qüestions morals, amb alguna connexió ideològica amb el llibertarisme històric d'esquerres.
Com a legisladora en la política italiana i activista de polítiques reformistes, va ser escollida sis vegades com a diputada i dues vegades com a senadora. Fou la líder de Més Europa, un partit liberal i federalista europeu que va néixer el desembre de 2017, abans de les eleccions generals italianes de 2018.
Joventut
[modifica]Nascuda prop de Cuneo, cursà estudis primaris a la seva ciutat natal; va llicenciar-se en llengües i literatura moderna a la Universitat Bocconi de Milà; realitzà una tesi sobre l'autobiografia de Malcolm X.[3]
Política italiana
[modifica]La seva entrada a la política estaria condicionada per la seva experiència personal. El 1974, quan l'avortament encara era il·legal a Itàlia, es va sotmetre a una interrupció voluntària de l'embaràs en una clínica clandestina de Florència. En tornar a casa decidí que cap altra dona havia de tornar a passar per aquella experiència i va convertir el cas personal en una acció política.[4]
El 1975 fundà el Centre d'Informació sobre l'esterilització i l'avortament i promogué un referèndum per la legalització de l'avortament a l'estat italià: fou arrestada per primer cop per desobediència civil.[5] i el seu cas va adquirir gran repercussió internacional.
Itàlia va aprovar el 1978 la llei que va legalitzar l'avortament durant les primeres setmanes d'embaràs. La norma va ser ratificada en un referèndum celebrat el 1981, quan els votants van rebutjar la seva derogació.
La lluita per l'avortament va sumar-se a les mobilitzacions del Partit Radical en defensa del divorci, la secularització de l'Estat i la reducció de la influència de l'Església catòlica sobre la legislació civil italiana.[4]
També el 1978, el president de la República en el càrrec, Giovanni Leone, es va veure obligat a dimitir per sospites serioses de corrupció. Emma Bonino va ser una de les principals col·laboradores d'aquesta campanya, però amb motiu del noranta aniversari de Leone, el 1998, Bonino va voler conèixer-lo personalment per lliurar-li una carta de disculpa per les acusacions fetes anteriorment.[6]
Dècada dels '80
[modifica].jpg)
L'any següent el Partit Radical es presentà per primer cop a les eleccions, i Bonino fou escollida membre de la Cambra de Representants italiana. Una condició que seria repetida en sis legislatures més: 1979, 1983, 1987, 1992, 1994 i 2006.
El 1986 fou una de les promotores principals del referèndum contra l'energia nuclear que va permetre abandonar el programa civil nuclear a Itàlia.[7]
Dècada dels '90
[modifica]A les eleccions regionals del Piemont de 1990, es va presentar de nou al consell regional, aquesta vegada a la Llista Antiprohibicionista de Drogues a la circumscripció de Torí, i va ser elegida amb 4.451 vots. Aquell mateix any, va ser elegida al consell municipal de Bra amb el Partit Radical.
El novembre de 1990, mentre denunciava la llei nord-americana que exigia una recepta mèdica per a la venda de xeringues, va ser arrestada a Nova York mentre distribuïa xeringues estèrils.[8]
El maig de 1991, va ser la primera signant d'una moció que, després de ser aprovada per la Cambra de Diputats, comprometia el govern a prevenir la proliferació d'armes no convencionals, en particular mines antipersones.[9]
A les eleccions generals italianes de 1992, va ser reelegida a la Cambra de Diputats a la Llista Pannella a la circumscripció de Roma-Viterbo-Latina-Frosinone amb 3.240 vots.
El 1993, va promoure i liderar la campanya política per a l'establiment del tribunal pels crims de l'antiga Iugoslàvia. Aquell mateix any, es va reunir amb el secretari general de les Nacions Unides, Boutros Boutros-Ghali, per lliurar formalment una crida, signada per 25.000 persones a tot el món, demanant l'establiment del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, el qual jugaria un paper polític i diplomàtic crucial.[10]
El mateix 1993, va ser una de les fundadores de l'organització no governamental (ONG) Non c'è pace senza giustizia. Aquesta organització tenia com a objectiu donar suport a la tasca del Tribunal de Iugoslàvia i promoure la creació d'un Tribunal Penal Internacional permanent, competent per investigar i jutjar "crims contra la humanitat, crims de guerra i genocidi" a tot el món.[11]
També el 1993, es va reunir amb el dalai-lama i va oferir una roda de premsa conjunta per a llançar una mobilització pels drets i la llibertat del poble tibetà i per la democràcia a la Xina. Aquell mateix any, va esdevenir secretària del Partit Radical Transnacional.[12]
El 1994 fou designada pel govern italià cap de la delegació nacional de l'Assemblea General de les Nacions Unides per parlar sobre la Moratòria sobre la Pena de mort.[13]
El 1997. Bonino va viatjar a l'Afganistan per informar sobre la situació de les dones sota el primer règim talibà. Durant la visita va ser detinguda breument juntament amb altres membres de la seva delegació, Bonino va intensificar la seva campanya contra l'exclusió de les dones afganeses i va criticar la manca de resposta internacional davant l'opressió dels seus drets.[4]
Dècada dels 2000
[modifica]Després d'una dècada en què convergeix amb posicions properes a la Casa de les Llibertats de Silvio Berlusconi, es va presentar a les eleccions generals del 2006 amb la llista Rosa nel Pugno, un nou partit nascut de la unió dels Radicals Italians i els Socialistes Democràtics Italians liderats per Enrico Boselli.[14]
El nou partit va rebre un decebedor 2,6% dels vots, un percentatge molt inferior a l'electorat combinat dels dos partits, però prou per a elegir divuit parlamentaris, inclosa la mateixa Emma Bonino, que tornaria al Parlament italià després de dotze anys per la circumscripció de Vènet 2.[15]
A les eleccions locals de Roma del 2006, Emma Bonino es va presentar com a principal candidata del partit Rosa nel Pugno, part de la coalició que donava suport a la candidatura de l'alcalde titular Walter Veltroni i tot i rebre 1.674 vots no va ser elegida.
El 17 de maig de 2006 Bonino fou nomenada ministra de Política Europea i Comerç Internacional en el govern de Romano Prodi, guanyador de les eleccions generals de 2006 davant Silvio Berlusconi.[16]
Ocupà la vicepresidència del senat italià de maig del 2008 a març de 2013. A les eleccions que se'n seguiren, es presentà en la llista Amnistia Giustizia Libertà, però no fou reelegida senadora.[17] Tanmateix, l'abril de 2013 entrà en el govern de concentració d'Enrico Letta com a ministra d'Afers Exteriors.[18]
Política europea
[modifica]El 1979 fou escollida membre del Parlament Europeu, i posteriorment fou reelegida el 1984 i 1999. Des de l'acta de diputada europea va iniciar els seus treballs en favor de les dones i dels més desafavorits, i també contra els governs autoritaris.
Entre 1980 i 1981 va promoure diverses campanyes pels drets civils dels ciutadans de l'Europa de l'Est, i també per la instauració d'una Cort Penal Internacional (avui dia establerta a la Haia). El 1981 va fundar l'associació Food and Disarmament International, de la qual és secretària general des de 1985, i amb la qual pretén donar a conèixer el problema de la fam al món.[19]
El gener de 1987 es va manifestar a Varsòvia contra la dictadura del general Wojciech Jaruzelski i a favor de Solidarność, i va ser arrestada i expulsada de Polònia.[20]
A les eleccions generals de 1994, va ser elegida al Parlament Europeu amb el 39,50% dels vots a la circumscripció uninominal de Pàdua-Selvazzano Dentro, amb el suport de la coalició de centredreta, superant Guido Petter dels progressistes (27,53%), Elisabetta Gardini del Pacte per Itàlia (20,63%) i Franco Perlasca de l'Alleanza Nazionale (12,33%). Després de les eleccions, es va unir al grup parlamentari de Forza Itàlia.[21]
Comissària europea
[modifica]
El 1995 Bonino fou nomenada comissària europea de Salut, Protecció al Consumidor pel primer govern Berlusconi i se li van assignar les carteres de comissària europea d'Assumptes Pesquers i Marítims i de l'Oficina europea d'ajuda humanitària, sota la Comissió presidida per Jacques Santer.[22]
El 26 de gener d'aquell any, quaranta hores després de prendre possessió del càrrec, viatjà fins a Sarajevo i Mostar per denunciar la impotència de la Unió Europea, i el desinterès de l'ONU sobre el conflicte dels Balcans tancant els ulls davant la neteja ètnica que s'hi estava desenvolupant. Durant l'anomenada Guerra del Fletan, Bonino va defensar la flota pesquera comunitària, acusant les autoritats canadenques d'actuar en contra del dret internacional.[4]
El 1996 denuncià l'abandonament de Ruanda per part de la comunitat internacional davant el genocidi ruandès comès per les ètnies tutsi i hutu.[23]
Bonino, com a responsable d'ajuda humanitària de la Comissió Europea, viatjà a zones en conflicte el 1998: A Somàlia: denunciant el règim dels senyors de la guerra; a Sudan; Kurdistan, ofegat per les sancions imposades al règim de Saddam Hussein; l'Afganistan, on denuncià el règim dels talibans per les seves restriccions a la població, i contra la mutilació genital femenina a països com Mali;[24] a Guinea-Bissau, on medià entre govern i guerrilla; a banda del viatge a Sierra Leone.
El 15 de març de 1999 dimití del càrrec, igual que la resta de la Comissió de Jacques Santer, per l'acusació de frau i malversació de fons sobre la comissària Édith Cresson; restant, però, en el seu càrrec fins al novembre en la interina Comissió Marín.
El juny d'aquell mateix any es presentà novament a les eleccions europees amb la seva pròpia formació, Lista Bonino: aconseguí el 8,5% dels vots italians i 7 eurodiputats. El 2004 la Lista Bonino s'afilià a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.[25]
El 2017 va participar en la creació de +Europa, formació liberal, laica i europeista que defensava més integració comunitària davant els moviments nacionalistes i euroescèptics.[4]
Defunció
[modifica]El maig de 2015 Bonino comunicava que havia superat el càncer de pulmó i que estava en tractament de radioteràpia preventiva.[26] Uns dies més tard afegiria que estava millor, encara que no estava curada i que el camí era encara llarg.[27]
El 7 de setembre de 2026 va ser Ingressada a cures intensives després de patir una crisi respiratòria, morint el dia 11 del mateix mes a Roma.[28]
Reconeixements
[modifica]- 1996 – Personalitat Europea de l'Any per part de la revista catòlica francesa "La vie"
- 1997 – Comunicadora europea de l'any per part de la revista anglesa "PR Week"
- 1998 – Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional (1998), juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de les dones.[29]
- 1999 - Premi Europeu de Comunicació i Relacions Públiques Jordi Xifra Heras (1999), de l'Escola Superior de Relacions Públiques de la Universitat de Girona.[30]
- 1999 – Premi Nord-Sud del Consell d'Europa [31]
- 2002 – Premi Gonfalone d'Argento de la Toscana per la seva actitat de promoció dels drets humans al món i contra la pena de mort
- 2003 – Premi President de la Republica per la seva promoció dels drets humans i civils al món
- 2003 – Premi Campione per l'integrazione
- 2004 – Open Society Prize
- 2004 – Prix Femmes d'Europe per l'Italia
- 2005 – Premi Galileo 2000 per la seva contribució a la pau internacional
- 2011 – Gay Village Award al polític hetersexual més estimat [32]
- 2013 – Premi Amèrica de la Fondazione Italia USA
- 2015 – Fred Cuny Award for the Prevention of Deadly conflict dell'International Crisis Group[33]
- 2016 – Premi Art.3 della Associazione Art.3
- 2023 – Premi Cavaliere d'Oro per la lluita contra la discrimiació i defensa dels drets humans[34]
Referències
[modifica]- ↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2000, p. 103. ISBN 978-1-003-42177-1.
- ↑ «Bonino, Emma» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 13 setembre 2026].
- ↑ Mele, Paola Lo. «Farewell to Emma Bonino, a life on the front lines for rights: the fight for abortion, the protection of migrants, and Europeanism.» (en anglès). La Sicilia, 11-09-2026. [Consulta: 11 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 «Muere Emma Bonino, la dirigente que llevó la lucha por los derechos civiles de la clandestinidad al Gobierno italiano y la Comisión Europea» (en castellà). Demócrata, 11-09-2026. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Papi, Paolo. «Bonino e Pannella: c'eravamo tanto amati» (en italià). Panorama, 30-07-2015. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Pannella, Emma Bonino e Marco. «La lettera di scuse di Emma Bonino e Marco Pannella all'ex presidente della Repubblica Leone» (en italià). Corriere della Sera, 11-09-2026. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Bonfreschi, Lucia «The Green is the New Red? A Libertarian Challenge: The Radicals and the Friends of the Earth Italy, 1976–1983» (en anglès). European History Quarterly. SAGE Publications Ltd, 52, 3, 01-07-2022, p. 373–400. DOI: 10.1177/02656914221103158. ISSN: 0265-6914.
- ↑ Ghisleni, Paolo. «Addio a Emma Bonino, leader radicale: portò anche a Bergamo impegno e battaglie civili» (en italià). Bergamo News, 11-09-2026. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Noce, Tiziana «Per una storia dei movimenti pacifisti nell’Italia repubblicana: esperienze e pratiche di donne cattoliche». DEP. DEPORTATE, ESULI, PROFUGHE ., 2021, p. 139-157..
- ↑ Venturi, Bernardo. «Africa and Italy’s Relations After the Cold War». A: Africa and the World: Bilateral and Multilateral International Diplomacy. Cham: Springer International Publishing, 2018, p. 169–188. DOI 10.1007/978-3-319-62590-4_8. ISBN 978-3-319-62590-4.
- ↑ «Non c'è Pace Senza Giustizia ETS». lobbyfacts.eu. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Radaelli, Claudio M; Samuele Dossi. «Four Funerals and a Party?.». Radical.es, 2011.
- ↑ Marchetti, Raffaele. «Civil society–government synergy in Italian foreign policy». A: Government–NGO Relationships in Africa, Asia, Europe and MENA (en anglès). Routledge India, 2018-04-27. DOI 10.4324/9781351117500. ISBN 978-1-351-11750-0.
- ↑ Santarpia, Valentina. «Emma Bonino, dalle battaglie radicali alla lotta contro il tumore» (en italià). Corriere della Sera, 14-11-2016. [Consulta: 12 setembre 2026].
- ↑ «Emma Bonino, gli scatti di una vita della storica leader radicale» (en italià). Rainews, 11-09-2026. [Consulta: 12 setembre 2026].
- ↑ Ballester, José María. «El progresismo más agresivo» (en castellà). El Debate, 11-09-2026. [Consulta: 12 setembre 2026].
- ↑ «Elezioni regionali 2013 - Assemblea della Lista Amnistia Giustizia Libertà» (en italià). radioradicale.it. [Consulta: 12 setembre 2026].
- ↑ De Michele, Stefania. «Muere Emma Bonino, figura clave del radicalismo italiano» (en castellà). Euronews, 11-09-2026. [Consulta: 12 setembre 2026].
- ↑ «Emma Bonino, the historic radical leader, has died at 78.» (en anglès). La Milano, 11-09-2026. [Consulta: 14 setembre 2026].
- ↑ «Emma Bonino ha settant’anni» (en italià). Post, 09-03-2018. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ «La Camera dei Deputati: ATTIVITA' SVOLTA NELLA XII LEGISLATURA (15 aprile 1994 - 8 maggio 1996)». legislature.camera.it. [Consulta: 13 setembre 2026].
- ↑ Hernández-Morales, Aitor. «Emma Bonino, Italy’s activist commissioner, dies at 78» (en anglès britànic). Politico.eu, 11-09-2026. [Consulta: 14 setembre 2026].
- ↑ Centro de Investigación para la Paz (Madrid) ·. Guerras Periféricas, Derechos Humanos y Prevención de Conflictos: Anuario CIP 1998 (en castellà). Icaria Editorial, 1998-07, p. 137. ISBN 978-84-7426-369-5.
- ↑ «"La ablación sólo busca el control de las mujeres"» (en castellà). Publico, 16-11-2010. [Consulta: 14 setembre 2026].
- ↑ «La Lista Bonino per le elezioni europee del 13 giugno 1999 (Piazza Ippolito Nievo)» (en italià). Radio Radicale, 30-05-1999. [Consulta: 14 setembre 2026].
- ↑ Sardá, Helena. «Emma Bonino anuncia que tiene cáncer de pulmón» (en castellà). El Periodico, 12-01-2015. [Consulta: 14 setembre 2026].
- ↑ «Emma Bonino: «Sto meglio, ma non sono guarita. Il percorso è ancora lungo»» (en italià). video.corriere.it, 24-05-2015. [Consulta: 14 setembre 2026].
- ↑ Arachi, Alessandra. «Muere Emma Bonino, ex ministra italiana y ex comisaria europea, a los 78 años» (en castellà). El Mundo, 11-09-2026. [Consulta: 14 setembre 2026].
- ↑ Gilbert, Mark F.; Nilsson, Robert K. The A to Z of Modern Italy. Rowman & Littlefield, abril de 2010, p. 67–68. ISBN 978-0-8108-7210-3.
- ↑ «Emma Bonino rep a Girona el premi de comunicacio 'Jordi Xifra i Heras'». VilaWeb, 16-11-1999 [Consulta: 7 octubre 2017].
- ↑ «The North South Prize of Lisbon». Arxivat de l'original el 2008-06-01. [Consulta: 13 setembre 2026].
- ↑ «Emma Bonino, la vita privata: età, marito, malattia, dove vive, chi sono le figlie adottive» (en italià). Libero Magazine, 11-09-2026. [Consulta: 13 setembre 2026].
- ↑ «Premio internazionale a Emma Bonino - Nord America - Ansa.it» (en italià). ansa.it, 26-10-2015. [Consulta: 13 setembre 2026].
- ↑ «Cavaliere d'Oro a Pier Silvio Berlusconi. Tra i nomi scelti anche Barack Obama e Ales Bialiatski». foxnews24.it, 17-08-2023. [Consulta: 13 setembre 2026].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina Personal d'Emma Bonino Arxivat 2009-02-21 a Wayback Machine. (italià).
- Informació d'Emma Bonino al Parlament Europeu (castellà).
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1998 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. (castellà).
| Precedida per: Christiane Scrivener |
Comissària Europea de Salut i Protecció al Consumidor 1995 - 1999 |
Succeïda per: David Byrne |
| Precedida per: Ioannis Paleokrassas |
Comissària Europea d'Assumptes Pesquers i Marítims 1995 - 1999 |
Succeïda per: Franz Fischler |
| Precedida per: Giorgio La Malfa |
Ministra de Política Europea i Comerç Internacional 2006 - 2008 |
Succeïda per: Andrea Ronchi |
1981: José López Portillo · 1982: Enrique V. Iglesias · 1983: Belisario Betancur · 1984: Grup de Contadora · 1985: Raúl Alfonsín · 1986: Universitat de Salamanca i Coïmbra · 1987: Javier Pérez de Cuéllar · 1988: Óscar Arias · 1989: Jacques Delors i Mikhaïl Gorbatxov · 1990: Hans-Dietrich Genscher · 1991: ACNUR · 1992: Nelson Mandela i Frederik de Klerk · 1993: Cascos Blaus a Iugoslàvia · 1994: Iàssir Arafat i Yitshaq Rabín · 1995: Mário Soares · 1996: Helmut Kohl · 1997: Guatemala i Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca · 1998: Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas · 1999: Pedro Duque, John Glenn, Chiaki Mukai i Valeri Poliakov · 2000: Fernando Henrique Cardoso · 2001: Estació Espacial Internacional · 2002: Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida · 2003: Luiz Inácio Lula da Silva · 2004: Programa Erasmus · 2005: Simone Veil · 2006: Fundació Bill i Melinda Gates · 2007: Al Gore · 2008: Ifakara Health Research and Development Centre, Malaria Research and Training Centre, Kintampo Health Research Centre i Centre d'Investigació en Salut de Manhiça · 2009: Organització Mundial de la Salut · 2010: The Transplantation Society i Organització Nacional de Trasplantaments · 2011: Bill Drayton · 2012: Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja · 2013: Institut Max Planck · 2014: Programa Fulbright · 2015: Viquipèdia · 2016:Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic · 2017: Hispanic Society of America |
Salma Abu Libdeh · Madawi Al-Rasheed · Nadia Al-Sakkaf · Sreymom Ang · Anna Arrowsmith · Joyce Aoko Aruga · Moe Thuzar Aung · Rehana Azib · Firuza Aliyeva · Zainab Hawa Bangura · Michaela Bergman · Claire Bertschinger · Íngrid Betancourt · Cherie Blair · Emma Bonino · Yvonne Brewster · Gurinder Chadha · Nervana Mahmmoud · Irina Chakraborty · Shadi Sadr · Chipo Chung · Helen Clark · Diane Coyle · Caroline Criado Perez · Jody Day · Es Devlin · Klara Dobrev · Efua Dorkenoo · Sigridur Maria Egilsdottir · Marwa El-Daly · Bushra El-Turk · Obiageli Ezekwesili · Caroline Farrow · Anne Stella Fomumbod · Teresa Forcades i Vila · Razan Ghazzawi · Rebecca Gomperts · Tanni Grey-Thompson · Parveen Hassan · Barbara Hewson · Anis Hidayah · Deborah Hopkins · Rose Hudson-Wilkin · Bettany Hughes · Rubana Huq · Leyla Hussein · Heather Jackson · Shelina Zahara Janmohammed · Laura Janner-Klausner · Aowen Jin · Andy Kawa · Themina Kazi · Jude Kelly · Fereshteh Khosroujerdy · Azadeh Kian · Kanya King · Fawzia Koofi · Dina Korzun · Martha Lane-Fox · Paris Lees · Ann Leslie · Sian Lindley · Pontso Mafethe · Brooke Magnanti · Mmasekgoa Masire-Mwamba · Shirley Meredeen · Samar Samir Mezghanni · Shazia Mirza · Aditi Mittal · Rosmery Mollo · Orzala Ashraf Nemat · Pauline Neville-Jones · Susie Orbach · Mirina Paananen · Claudia Paz y Paz · Mariane Pearl · Laura Perrins · Charlotte Raven · Gail Rebuck · Justine Roberts · Sarah Rogers · Fatima Said · Balvinder Saund · Kamila Shamsie · Divya Sharma · Bahia Shehab · Joanna Shields · Steve Shirley · Clare Short · Jacqui Smith · Kate Smurthwaite · Rainatou Sow · Louise Stephenson · May Tha Hla · Natasha Walter · Judith Webb · Saadia Zahidi · Dinara Zhorobekova · Gemma Godfrey · Martina Navrátilová |  | |
2014 >> | ||
- Nascuts el 1948
- Morts el 2026
- Persones de la província de Cuneo
- Comissaris europeus italians
- Feministes italians
- Premis Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Itàlia nord-est
- Alumnes de la Universitat Bocconi
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Comandants de la Legió d'Honor
- Doctors honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel
- Polítics piemontesos
- Activistes contra la mutilació genital femenina
- 100 dones de la BBC de 2013
- Ministres de Desenvolupament
- Feministes del segle XX
- Ministres italians
- Pacifistes italians
- Feministes del segle XXI
- Polítics italians nascuts al segle XX
- Morts a Roma
- Polítics italians morts al segle XXI