Engelbert Endrass

**Engelbert Endraß**
	Engelbert Endrass (al mig, amb gorra blanca)
Biografia
Naixement	2 març 1911 ; Bamberg
Mort	21 desembre 1941 (30 anys); oceà Atlàntic
Formació	Acadèmia Naval de Mürwik (1935–1935)
Activitat
Ocupació	militar (1935–1941), soldat (1935–1941)
Activitat	1935 – 1941
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918); República de Weimar (fins a 1933); Alemanya Nazi
Branca militar	Reichsmarine; Kriegsmarine
Grau militar	Kapitänleutnant
Comandant de (OBSOLET)	U-46/ U-567
Conflicte	Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Atlàntic;
Premis
	Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure

Engelbert Endrass (en alemany Engelbert Endraß) (2 de març de 1911 - 21 de desembre de 1941) va ser un comandant d'U-Boot alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Començà la seva carrera naval a l'abril de 1935. Després d'uns mesos al creuer Deutschland i en alguns vaixells d'escorta, a l'octubre de 1937 va ser destinat a la flota submarina. El desembre de 1938 s'incorporà a la tripulació del U-47 com a Leutnant zur See, sent el primer oficial vigia quan Günther Prien va realitzar el seu famós atac a la base naval britànica de Scapa Flow i enfonsà el HMS Royal Oak. El famós emblema del toro rebufant sobre la torreta de l'U-47 va ser pintat per Endrass abans de tornar a port.

Endrass continuà a l'"U-47" fins al desembre de 1939, quan l'abandonà per seguir uns cursos, després dels quals passà a comandar el U-46 al maig de 1940, rellevant a Herbert Sohler. Endrass va aconseguir èxits immediatament, enfonsant 5 vaixells, entre ells el creuer auxiliar britànic HMS Carinthia. Els seus èxits continuaren durant la seva segona patrulla, en la que enfonsà 5 vaixells més, incloent un altre creuer auxiliar, el HMS Dunvegan Castle, tot i que el seu periscopi principal resultà danyat. Després de tornar a port rebé la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Cinc patrulles després hi afegiria les Fulles de Roure.

El setembre del 1941 abandonà l'"U-46", i un mes després prengué el comandament del U-567. Va morir durant la seva segona patrulla, el U-567, quan va ser enfonsat amb tota la seva tripulació a causa de les càrregues de profunditat de la balandra britànica HMS Deptford i de la corbeta HMS Samphire al nord-est de les Açores.