Fasti Triumphales

Fasti Triumphales

Part dels Fastos Triomfals, on s'enumeren els triomfadors de la Primera Guerra Púnica, començant per Manio Valerio Mesalla al 262 aC. Rossignol Benoît
Tipus	inscripció
Gènere	Fasti

Els Fasti Triumphales són una inscripció romana en marbre que recull la llista oficial dels triomfs militars concedits per l'Estat romà als seus generals des de l'època mítica de Roma fins al final del període republicà. Actualment es conserven als Museus Capitolins de Roma, a la Sala dei Fasti, situada al Palazzo dei Conservatori, al Capitoli.^[1]

Els Fasti Triumphales es troben exposats juntament amb els Fasti Consulares, formant un conjunt documental de gran valor per a l'estudi de la cronologia magistratural i militar de Roma. Les inscripcions, gravades en grans blocs de marbre, van ser reconstruïdes a partir de fragments descoberts al segle XVI i col·locades posteriorment als Museus Capitolins per ordre del papa Pau III. Segons l'epigrafista J. E. Sandys, l'artista Michelangelo Buonarroti va participar en la col·locació i reorganització d'aquests blocs al mur del palau capitolí.

Els fragments dels Fasti Triumphales foren descoberts el 1546 a la zona del Fòrum Romà, concretament a les ruïnes del Templum Divi Augusti, durant unes excavacions promogudes pel papa Pau III Farnese en el marc de la recuperació del patrimoni clàssic de Roma. Aquests fragments es trobaven trencats, dispersos i, en alguns casos, reutilitzats en estructures posteriors.

La reconstrucció d'aquesta inscripció va requerir la col·laboració d'epigrafistes, escultors i arquitectes, entre els quals destacà Michelangelo. L'epigrafista J. E. Sandys atribueix l'origen d'aquesta llista a l'emperador August, dins el seu projecte de reforma i monumentalització de la memòria històrica romana. Aquesta finalitat també es recull a l'entrada “Triumph” de l’Oxford Classical Dictionary, on es destaca el paper d'August com a promotor de la recopilació i difusió d'inscripcions públiques i documents oficials com els Fasti, per tal de legitimar el seu règim i controlar la narrativa del passat romà.^[2]

Originàriament, els Fasti Triumphales estaven gravats en taules de marbre que decoraven algun punt del Fòrum Romà, probablement l'Arc d'August o la Règia, seu del Pontifex Maximus, on també es conservaven els Annales Maximi, els registres oficials de Roma. Les inscripcions oferien una llista ordenada de generals i magistrats que havien celebrat triomfs militars, un dels honors més importants a la Roma antiga.

El 1546, en el context de les demolicions per obtenir materials per a la construcció de la Basílica de Sant Pere, es van recuperar diversos fragments d'aquestes inscripcions, gràcies a l'actuació dels erudits Onofrio Panvinio i Pirro Ligorio, que en reconegueren la importància. Actualment se'n conserven 38 fragments, publicats per primer cop al Corpus Inscriptionum Latinarum (1863).

Una de les principals dificultats en l'estudi dels Fasti Triumphales és la seva naturalesa fragmentària. Les làpides es van descobrir trencades i disperses, cosa que ha provocat la pèrdua de continguts i llacunes cronològiques importants. Les mancances documentals més destacades se situen entre els anys 437 i 369 aC, 291 i 282 aC, 222 i 197 aC, 187 i 178 aC, 81 i 62 aC, i 54 i 45 aC.^[3] També es registren buits parcials en altres períodes, així com l'absència de diversos triomfs de Camil o els celebrats durant la Segona Guerra Púnica.

A més de les pèrdues materials, s'han detectat manipulacions polítiques en la confecció de la llista, especialment durant l'època d'August, quan es va potenciar la difusió dels seus triomfs i es van modificar o suprimir registres previs per reforçar la seva imatge. També s'hi troben errors epigràfics que compliquen la reconstrucció cronològica i onomàstica.

Un altre aspecte problemàtic és la qüestió del context arqueològic original d'aquestes làpides, atès que, tot i haver estat trobades al Fòrum Romà, la seva ubicació i funció exactes dins del conjunt monumental continuen essent motiu de debat entre els investigadors.

Els Fasti Triumphales registren, en ordre cronològic, tots els triomfs celebrats pels magistrats romans, des de l'època mítica de Ròmul fins a l'any 19 aC. La inscripció original constava de quatre taules, amb un total de 660 línies, distribuïdes en quatre pilastres en una sola columna, que mesuraven aproximadament 3,33 metres d'altura.

El registre enumera reis, cònsols, tribuns militars, dictadors, magistrats eqüestres i censors,^[4] indicant la data segons el còmput ab urbe condita (AUC), és a dir, a partir de la suposada fundació de Roma. Les quatre taules abastaven els següents períodes:^[5]

• Primera taula: de l'any 1 al 452 AUC (753 aC – 302 aC)
• Segona taula: de l'any 453 al 532 AUC (301 aC – 222 aC)
• Tercera taula: de l'any 533 al 625 AUC (221 aC – 129 aC)
• Quarta taula: de l'any 628 al 735 AUC (126 aC – 19 aC)

Aquest registre constitueix una font de primer ordre per a l'estudi de la història militar i política de Roma, així com de la seva religió pública, atès que el triomf tenia un fort component religiós.

Els fragments conservats han estat transcrits i publicats en diverses obres epigràfiques, destacant-ne l'edició inclosa al Corpus Inscriptionum Latinarum. Les llistes presenten els noms dels triomfadors, la data del triomf, el poble o l'enemic derrotat i, en alguns casos, detalls complementaris sobre la campanya militar.

• Beard, M. (2009). The Roman Triumph. Harvard University Press.
• Feeney, D. (2007). Caesar's Calendar: Ancient Time and the Beginnings of History. University of California Press.
• Osgood, J., Welch, K., & Morrell, K. (Eds.). (2019). The Alternative Augustan Age. Oxford University Press.
• Oxford University Press. (2003). Fasti. In S. Hornblower & A. Spawforth (Eds.), The Oxford Classical Dictionary (2a ed., p. 429–430). Oxford University Press.
• Perea Yébenes, Sabino. (2017). Triumphatores ex Hispania (36-26 a.C.) según los Fasti Triumphales. Gerión, Vol. 35, Nº Esp. 121-149. Universitat de Múrcia
• René Cagnat et alii, L'Année épigraphique (The Year in Epigraphy, abbreviated AE), (1888–present), Presses Universitaires de France
• Sandys, J. E. (1916). Latin Epigraphy. Cambridge University Press.