Graben
Un graben, fossa tectònica[1] o depressió tectònica[2] és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes. És propi de règims tectònics descompressius.
Als Països Catalans la depressió del Vallès-Penedès és un graben limitat pels horst de la Serralada Prelitoral Catalana i la Serralada Litoral Catalana producte de la descompressió tectònica dels Catalànids.
Tot i que constitueixen de vegades la vall per on discorre un riu (com la Plana del Rin entre Basilea i Magúncia), les fosses tectòniques es deuen als agents exteriors de l'erosió. Les falles esglaonades marquen els límits laterals de l'enfonsament del terreny. Aquest pot prolongar-se durant centenars i fins i tot milers de quilòmetres, com a la fossa arabo-africana ocupada pels Grans Llacs d'Àfrica, de Moçambic al Tauri (Turquia. La part de l'Àfrica que hi ha a l'est d'aquesta fractura ja comença a separar-se del continent i aquesta separació és la que produeix l'enfonsament de l'escorça i la formació d'una fossa que acabarà convertida en un braç de mar, com va passar anteriorment a la fossa de la mar Roja i del golf d'Aden.
Les dorsals centrals dels oceans constitueixen una fossa de no menys que 80.000 km de llarg.