Hug Bonapart

Hug Bonapart

Biografia
Naixement	segle XIV Mallorca
Mort	segle XV
Regent
Dades personals
Es coneix per	Regent de Còrsega (1409)
Activitat
Ocupació	Jurista, regent de Còrsega
Activitat	(Floruit: 1409 )
Família
Família	Família Bonapart / Buonaparte

Hug Bonapart (segles XIV–XV), va ser un jurista que va ser nomenat pel rei Martí l'Humà l'any 1409 regent de Còrsega.^[1] Era membre de la familia Bonapart, documentada a Mallorca des de mitjans dels segle xiv.^[2] Segons alguns genealogistes d'aquest Hug Bonapart descendeix Carlo Maria Buonaparte, pare de Napoleó Bonaparte.^[3] Altres investigadors, però, defensen que la nissaga corsa descendiria de la nissaga deFrancesco Buonaparte, d'origen florentí que, , establert a Còrsega a inicis del segle XVI.^[4]

L'illa de Còrsega mantingué una relació estreta amb la monarquia catalanoaragonesa des de 1297, quan el papa Bonifaci VIII infeudà Sardenya i Còrsega a Jaume II.^[5]

Tot i això, el domini català fou sovint més nominal que efectiu. La República de Gènova controlava les ciutats de Bonifacio i Calvi, i disputava el poder als reis catalans. El partit filocatalà cors —format per famílies com els Della Rocca i els Ístria— donava suport a la Corona d'Aragó.^[6]

El rei Martí fou el primer monarca català que trepitjà l'illa: hi estigué almenys un mes l'any 1397, després de visitar Sardenya.^[7]

El 1409, Martí l'Humà nomenà Hug Bonapart regent de Còrsega.^[8] Bonapart fou l'últim regent designat directament des de Barcelona.

Durant la seva regència s'intensificà el conflicte entre les oligarquies procatalanes (Ístria, Della Rocca) i les progenoveses.

Aquest enfrontament desembocà en una guerra civil corsa (1414–1434).^[9]

Amb l'arribada de la dinastia Trastàmara (1412), el domini català sobre Còrsega esdevingué gairebé nominal. El 1414, en plena ofensiva genovesa, Vicentello d'Istria substituí Bonapart, però el nou rei Ferran I no confirmà el nomenament i s'allunyà completament de la crisi corsa.^[10]

Alguns historiadors apunten que Ferran I ignorà Còrsega perquè el partit procatalà havia donat suport a Jaume II d'Urgell durant el Compromís de Casp.^[11]

Després de la derrota del partit procatalà (1434):

• els Ístria i els Della Rocca s'exiliaren a Barcelona,
• els Bonapart (estament mercantil) marxaren a la República de Florència.^[12]

Una o dues generacions després, els Bonapart retornaren a Còrsega, ara sota la forma Buonaparte, que evolucionaria cap a Bonaparte.^{[cal citació]}

A partir del segle XVI, la família Buonaparte apareix documentada a Còrsega. El 1768 nasqué a Ajaccio Nabulione Buonaparte, que esdevindria l'emperador Napoleó I.^[13]

Tot i que no hi ha proves definitives que Napoleó conegués l'origen català de la seva nissaga, és significatiu que durant el seu primer mandat incorporés Catalunya al Primer Imperi Francès i convertís Barcelona en el “París de la Mediterrània”.^[14]

L'investigador francès Tastut a la seva obra i George Sand a Un hiver a Majorque, van investigar el possible origen occità-mallorquí de Napoleó, seguits d'altres investigadors mallorquins.^[15]

Hug Bonapart és una figura clau per entendre la presència catalana a Còrsega, la política mediterrània de Martí l'Humà, i els orígens medievals de la família Buonaparte.^[15]