Vés al contingut

Javier Vales Failde

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJavier Vales Failde
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1872 Modifica el valor a Wikidata
Fornas (província de Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1923 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (Medalla 12)
25 gener 1920 – 30 març 1923
← Melquiades Álvarez González-Posada – Alfredo de Zavala y Camps → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Grup ètnicGallecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCapellà d'Alfons XIII, confessor de la reina Victòria Eugènia
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, escriptor, advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Javier Vales Failde (Fornas, 7 de desembre de 1872 - Madrid, 30 de març de 1923) Francisco Javier Vales Faílde, fou un sacerdot i escriptor gallec.

Biografia

[modifica]

Fill de José María Vales García,[1] per línia paterna era parent del que fou arquebisbe de Saragossa, Manuel García Gil, i per línia materna de l'arquebisbe de Valladolid Ribadeneira, natural de Chantada.[2] Realitzà els seus primers estudis a Chantada i Ourense. Llicenciat i doctor en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, estudià teologia amb el seu oncle Benito Faílde Ribadeneira, degà de la catedral de Tui, celebrant la seva primera missa al pazo matern de Faílde, a la parròquia de Santo Estevo do Salto.

Es va traslladar a Madrid,[3] on fou nomenat Vicari general de la diòcesi en 1899, ocupant la càtedra de Principis d'Economia Cristiana del Seminari. Fou nomenat Provisor del bisbe de Madrid, Victoriano Guisasola y Menéndez, en 1903 i en 1914 Jutge Auditor del Tribunal de la Rota.[4] Fou Capellà del Rei Alfons XIII, sacerdot del Reial Palau i confessor de la Reina Victòria Eugènia. Quan es va suïcidar tallant-se el coll amb un ganivet en 1923, estava proposat per a Bisbe de Sió, Vicari general castrense i Patriarca de les Índies.

Com a escriptor va col·laborar en diversos diaris catòlics gallecs, publicà treballs de sociologia, literatura i dret canònic. Des de 1907 dirigí la revista Galicia. Interessat pels temes socials, col·laborà en la Revista Social, i assistí al Congrés Internacional per la repressió de la immoralitat celebrat a Londres en 1913.

Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1920,[5] corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, vicepresident de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i rector de la Universitat Catòlica.

Obres

[modifica]

Biblioteca digital

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La Región, 1/4/1923 (castellà).
  2. ↑ Vidal Neira, 2013.
  3. ↑ Ramírez Jerez, 2016, p. 700.
  4. ↑ Blanco Sánchez, 1925, p. 348.
  5. ↑ Académicos RACMYP (castellà).
  6. 1 2 Fuentes, 2022.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]