Javier Vales Failde
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 desembre 1872 Fornas (província de Pontevedra) |
| Mort | 30 març 1923 Madrid |
| Causa de mort | suïcidi |
| Sepultura | cementiri de l'Almudena |
| 25 gener 1920 – 30 març 1923 ← Melquiades Álvarez González-Posada – Alfredo de Zavala y Camps → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Grup ètnic | Gallecs |
| Religió | Església catòlica |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la |
| Es coneix per | Capellà d'Alfons XIII, confessor de la reina Victòria Eugènia |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, advocat |
| Membre de | |
Javier Vales Failde (Fornas, 7 de desembre de 1872 - Madrid, 30 de març de 1923) Francisco Javier Vales Faílde, fou un sacerdot i escriptor gallec.
Biografia
[modifica]Fill de José María Vales García,[1] per línia paterna era parent del que fou arquebisbe de Saragossa, Manuel García Gil, i per línia materna de l'arquebisbe de Valladolid Ribadeneira, natural de Chantada.[2] Realitzà els seus primers estudis a Chantada i Ourense. Llicenciat i doctor en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, estudià teologia amb el seu oncle Benito Faílde Ribadeneira, degà de la catedral de Tui, celebrant la seva primera missa al pazo matern de Faílde, a la parròquia de Santo Estevo do Salto.
Es va traslladar a Madrid,[3] on fou nomenat Vicari general de la diòcesi en 1899, ocupant la càtedra de Principis d'Economia Cristiana del Seminari. Fou nomenat Provisor del bisbe de Madrid, Victoriano Guisasola y Menéndez, en 1903 i en 1914 Jutge Auditor del Tribunal de la Rota.[4] Fou Capellà del Rei Alfons XIII, sacerdot del Reial Palau i confessor de la Reina Victòria Eugènia. Quan es va suïcidar tallant-se el coll amb un ganivet en 1923, estava proposat per a Bisbe de Sió, Vicari general castrense i Patriarca de les Índies.
Com a escriptor va col·laborar en diversos diaris catòlics gallecs, publicà treballs de sociologia, literatura i dret canònic. Des de 1907 dirigí la revista Galicia. Interessat pels temes socials, col·laborà en la Revista Social, i assistí al Congrés Internacional per la repressió de la immoralitat celebrat a Londres en 1913.
Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1920,[5] corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, vicepresident de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i rector de la Universitat Catòlica.
Obres
[modifica]- Causas que sostienen las considerables emigraciones a América y medios de evitarlas, 1901.
- La emigración gallega, 1902.
- Rosalía de Castro, 1906.[6]
- El autor de la Salve, San Pedro Mezonzo, 1907.
- Ernestina Manuel de Villena, 1908.
- Un sociólogo purpurado. El cardenal Sancha, 1909.
- Crisis de la familia obrera, 1910.
- La protection des jeunes filles en Espagne, 1912.
- Federico Ozanam, fundador de la Sociedad de San Vicente de Paúl, 1913.
- Causas canónicas para el divorcio, 1916.
- La emperatriz Isabel, 1917.
- Carlos I no fué ingrato con Cisneros, 1918.
- La Rota Española, 1920.
- Disolución del matrimonio rato, 1921.
Biblioteca digital
[modifica]- Rosalía de Castro, 1906.[6]
- La protection des jeunes filles en Espagne, 1912.
- Causas canónicas para el divorcio, 1916.
- La emperatriz Isabel, 1917.
- Carlos I no fué ingrato con Cisneros, 1918.
- La Rota Española, 1920.
- Disolución del matrimonio rato, 1921.
Referències
[modifica]- ↑ La Región, 1/4/1923 (castellà).
- ↑ Vidal Neira, 2013.
- ↑ Ramírez Jerez, 2016, p. 700.
- ↑ Blanco Sánchez, 1925, p. 348.
- ↑ Académicos RACMYP (castellà).
- 1 2 Fuentes, 2022.
Bibliografia
[modifica]|
|
Caldria estandarditzar les citacions bibliogràfiques. |
- VV.AA. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. LXVI. Madrid: Espasa-Calpe, 1929. ISBN 8423945669.
- Vales Faílde, Francisco Xavier. Diccionario enciclopédico galego universal (en gallec). 58. La Voz de Galicia, 2003-2004, p. 114. ISBN 84-7680-429-6.
- Blanco y Sánchez, Rufino (1925). Elementos de literatura española e hispanoamericana (3ª ed.). Madrid: Tip. de la "Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos" (castellà).
- Cejador y Frauca, Julio (1920). Historia de la lengua y literatura castellana XII. Madrid: Tip. de la "Rev. de arch., bibl. y museos" (castellà).
- Couceiro Freijomil, Antonio (1951-53). Diccionario bio-bibliográfico de escritores III. Bibliófilos Gallegos. p. 440 (castellà).
- Diéguez Diéguez, Javier (2003). "Francisco Javier Vales Faílde: eclesiástico e intelectual". Lucensia: miscelánea de cultura e investigación (27): 341–352. ISSN 1130-6831, (gallec).
- Fuentes, A. (2022). "Rosalía de Castro y los albores del turismo en Galicia: hacia una patrimonialización literaria y geográfica en Vales Failde…". Iberic@l (París: SUP) (21): 45–59. ISSN 2260-2534 (castellà).
- Ramírez Jerez, Pablo (2016). "Religión y religiosos en la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas". Hispania Sacra. LXVIII (138): 693–709. ISSN 0018-215X. doi:10.3989/hs.2016.045 (castellà).
- Vales Diéguez, Olegario Javier (2005). "Vales Faílde, Francisco Javier". Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada (DVD). El Progreso. ISBN 84-87804-88-8 (gallec).
Enllaços externs
[modifica]- Casares Mouriño, Carlos (24/11/2001). "Unha dedicatoria". La Voz de Galicia (gallec).
- de Cora, Xosé (4/4/2019). "Francisco Javier Vales Failde". El Progreso (castellà).
- García, Juan Alberto. Biografía e Investigación sobre el Capellán Francisco Javier Vales Failde Buenos Aires (castellà).
- Vidal Neira, Antonio (16/6/2013). Vales Failde, el confesor real Faro de Vigo (castellà).
- Nascuts el 1872
- Morts el 1923
- Religiosos gallecs
- Juristes gallecs
- Membres de la Rota Romana
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Morts a Madrid
- Escriptors gallecs en castellà
- Assagistes en francès
- Escriptors espanyols en francès
- Suïcides espanyols
- Alumnes de la Universitat de Santiago de Compostel·la
- Enterrats al Cementiri de l'Almudena
- Assagistes espanyols en castellà
- Assagistes gallecs
- Assagistes del segle XIX
- Assagistes espanyols del segle XX
- Escriptors de la província de Pontevedra
- Escriptors espanyols nascuts al segle XIX
- Escriptors espanyols morts al segle XX