Josep Perarnau i Espelt
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1928 Horta d'Avinyó (Bages) |
| Mort | 1r març 2026 Barcelona |
| Religió | Església catòlica |
| Formació | Universitat Pontifícia de Salamanca Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Múnic |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, teòleg, sacerdot catòlic, escriptor |
| Membre de | |
| Premis | |
Josep Perarnau i Espelt (Avinyó, Bages, 8 de juliol de 1928 - Barcelona, 1 de març de 2026)[1][2] va ser un religiós, teòleg i historiador català. Va estudiar teologia a la Universitat de Salamanca, Roma i Múnic, i va ser ordenat sacerdot a Barcelona. En crear-se la Facultat de Teologia de Catalunya fou nomenat director del seminari de teologia, des del qual va realitzar les seves investigacions històriques. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1990 en fou nomenat membre numerari.[3]
Interessat en la història de l'edat mitjana va estudiar els manuscrits medievals, especialitzant-se en els dels autors catalans. Des del seu càrrec de director de l'Arxiu de textos catalans antics[4] de l'Institut d'Estudis Catalans va realitzar valuoses investigacions al voltant d'obres inèdites de l'edat mitjana i sobre autors com Ramon Llull o Arnau de Vilanova.
Va recollir totes les falsificacions que l'inquisidor del segle xiv Nicolau Eimeric va usar per dictar l'existència de més de cent heretgies en els textos de Ramon Llull.[5]
L'any 1993 Josep Perarnau fou guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de recerca, el 1996 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural i el 1998 amb la Medalla Narcís Monturiol, concedits aquests dos últims guardons per la Generalitat de Catalunya. El 28 d'abril de 2009 fou investit com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Perarnau i Espelt». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 18 maig 2025].
- ↑ Llisterri i Boix, Jordi. «Mor mossèn Josep Perarnau, el primer traductor al català dels textos del Vaticà II». Catalunya religió, 01-03-2026.
- ↑ Planellas Barnosell, Joan «El Dr. Josep Perarnau i Espelt : l'home i l'obra». Revista catalana de teologia, vol. 38, núm. 2 (Ejemplar dedicado a: "E l'amic digué a l'amat". Miscel.lània d'Homenatge al Prof. Dr. Josep Perarnau i Espelt), 2013, p. 21-30.
- ↑ «Arxiu de textos catalans antics».
- ↑ La Vanguardia, 30/01/2010, Ramon Llull, de hereje nada
- ↑ «Josep Perarnau i Espelt, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona». Sciència.cat. [Consulta: 18 maig 2025].
Enllaços externs
[modifica]- Informació de Josep Perarnau a l'IEC (català)
- «Josep Perarnau i Espelt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- Nascuts el 1928
- Morts el 2026
- Alumnes de la Universitat Pontifícia de Salamanca
- Avinyonencs
- Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Lul·listes
- Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC
- Premis Nacionals de Patrimoni Cultural
- Premis Narcís Monturiol
- Religiosos catalans del sud contemporanis
- Teòlegs del segle XX
- Alumnes de la Universitat de Múnic
- Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza
- Premis Crítica Serra d'Or
- Religiosos bagencs
- Religiosos catòlics
- Teòlegs catòlics catalans
- Teòlegs catalans del sud contemporanis
- Teòlegs del segle XXI
- Historiadors bagencs
- Morts a Barcelona