Julio Chávez

Julio Chávez
Biografia
Naixement	(es) Julio Alberto Hirsch Jabes ; 14 juliol 1956 (70 anys); Buenos Aires (Argentina)
Formació	Universidad Nacional de las Artes
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, televisió i teatre
Ocupació	actor, pedagog, escriptor, guionista, actor de televisió, director de teatre, dramaturg
Activitat	1973 -
Nom de ploma	Julio Chávez

Julio Alberto Hirsch (Buenos Aires, 14 de juliol de 1956) més conegut com a Julio Chávez és un actor, autor i director de teatre argentí. És, a més, artista plàstic i mestre d'actors de teatre. Posseeix una llarga trajectòria en el teatre, com a actor tant com director. Va protagonitzar diverses pel·lícules al cinema i diverses sèries en la televisió. És guanyador de nombrosos premis, entre ells el Ós de Plata al Festival de Cinema de Berlín, el Premi Platino, tres Premis Cóndor de Plata, l'ACE d'Or, quatre Martín Fierro, el Premi Clarín Espectacles a la Figura de l'Any i el Premi Konex de Platí. A més dirigeix l'"Institut d'Entrenament Actoral" que porta el seu nom, a la ciutat de Buenos Aires.^[1]^[2]^[3]^[4]^[5]

Amb la seva obra La cabra, que va dirigir i coprotagonitzar, va guanyar cinc Premis Estrella de Mar i l'Estrella de Mar d'Or.^[6]^[7]^[8]

Biografia

Julio Chávez va néixer en el barri de Nuñez, en Buenos Aires, en una família de classe mitjana. De nen somiava amb ser bioquímic.^[9]^[10] Va estudiar teatre, entre d'altres, amb Agustín Alezzo, qui anys més tard ho dirigiria en l'obra de teatre que li va valer el Premi ACE d'Or: Yo soy mi propia mujer. Altres obres de teatre en les que va actuar foren El vestidor al costat de Federico Luppi, Sweeney Todd, La cabra i Red, entre d'altres. Va participar a pel·lícules com La película del rey, Un oso rojo i El custodio; i a programes de televisió com Tratame bien (al costat de Cecilia Roth), l'aclamada sèrie El puntero i Farsantes.^[11]^[12]

Formació artística

1974 - 1976 Conservatori Nacional d'Art Dramàtic
1976 - 1979 Actuació: Luis Agustoni
1978 - 1982 Actuació: Agustín Alezzo
1982 Coprotagonitza diversos "especials" protagonitzats per l'actriu Thelma Biral en ATC (Argentina Televisora Color, actual Canal 7 de Buenos Aires). Direcció: Carlos Gandolfo
1980 - 1981 Direcció: Agustín Alezzo
1982 - 1984 Actuació: Carlos Gandolfo
1981 - 1996 Actuació: Augusto Fernandes
1991 - Direcció: Augusto Fernandes

Teatre

Baal

L'any 2005 Julio Chávez va convocar a 18 actors per a conformar un elenc estable. En 2006 es va decidir denominar "Baal" a la companyia, en homenatge a la primera obra teatral escrita pel dramaturg alemany Bertolt Brecht. Des de la seva formació, Baal va estrenar al teatre El Camarín de las Musas les obres "La de Vicente López" i "Como quien mata a un perro", totes dues escrites i dirigides per Julio Chávez (la segona d'elles coescrita al costat de Camila Mansilla)

Any	Obra	Direcció	Notes
1976	El lazarillo de Tormes	Luis Agustoni
1977	El cuidador	Luis Agustoni
1978	El sí de las niñas	José María Vilches
1979	Pic-nic	Hugo Urquijo
1980	Informe para una academia	Carlos Gandolfo
1980	Homenaje	Carlos Gandolfo
1981	El último premio	Marcelo Silguero
1985	En boca cerrada	Agustín Alezzo
1988	Fausto	Augusto Fernandes
1989	El Pelícano	David Amitín
1994	Madera de reyes	Augusto Fernandes
1996	La gaviota	Augusto Fernandes
1997-1999	El vestidor	Miguel Cavia
2003	Maldita sea (la hora)		Dirección y autoría
2003	Angelito Pena		Dirección y autoría
2004	Rancho - Una historia aparte		Dirección y autoría
2005	Mi propio niño Dios		Dirección y autoría
2005-2006	Ella en mi cabeza	Oscar Martínez
2007-2008	Yo soy mi propia mujer	Agustín Alezzo
2007-2009	La de Vicente López		Direcció i autoria
2008	Como quien mata a un perro		Direcció i autoria
2009	Angelito Pena		Direcció i autoria
2010	Sweeney Todd	Ricky Pashkus i Alberto Favero
2012	La cabra		Direcció, autoria i intèrpret
2014	Red	Daniel Barone
2017	Un rato con él	Daniel Barone
2020	Después de nosotros	Daniel Barone

Filmografia

Any	Títol	Personatge	Director	Notres
1973	La malavida		Hugo Fregonese
1976	No toquen a la nena	Willy	Juan José Jusid
1977	La nueva cigarra		Fernando Siro
1978	La parte del león	El Nene	Adolfo Aristarain
1982	Señora de nadie	Pablo Toledo	María Luisa Bemberg
1986	La película del rey	David Vass	Carlos Sorín
1993	Refugio en la ciudad		Gregorio Cramer	Curtmetratge
1993	Un muro de silencio	Julio / Patricio	Lita Stantic
1994	El acompañante		Alejandro Maci	Curtmetratge
1999	El visitante	Pedro Marin	Javier Olivera
2002	La sombra		Nicolás Tuozzo	Curtmetratge
2002	Un oso rojo	Oso	Adrián Caetano
2003	Extraño	Axel	Santiago Loza
2005	El custodio	Rubén	Rodrigo Moreno
2007	4 de julio: la masacre de San Patricio	Narrador	Juan Pablo Young y Pablo Zubizarreta
2007	El otro	Juan Desouza / Manuel Salazar / Emilio Branelli / Lucio Morales	Ariel Rotter
2019	Lo de Vicente López		Daniel Barone

Televisió

Ficciones
Any	Títol	Canal	Personayhe	Notrs	episodi/s
1973	Alguien como vos	El Trece	Julio	Personatge secundari	10 episodis
1973-1974	Alguien como usted	El Trece	Pablo Rodríguez	Personatge secundari	19 episodis
1982	Los siete pecados capitales	ATC	Sergio	Recurrent	2 episodis
1985-1986	Rompecabezas	Telefe	Ismael	Personatge secundari	39 episodis
1990	Le roi de Patagonie	France 3	Pikkendorf	Recurrent	4 episodis
1992-1993	Zona de riesgo	El Trece	Bruno	Personatge secundari	63 episodis
1996	De poeta y de loco		Antonio	Co-protagonista	39 episodis
1997-1998	Archivo negro		Mateo	Protagonista	20 episodis
2004-2009	Epitafios	HBO	Renzo Márquez		26 episodis
2009	Tratame bien	El Trece	José Chokaklian		37 episodis
2011	El puntero		Pablo Aldo "El Gitano" Perotti		39 episodis
2013-2014	Farsantes		Guillermo Graziani		124 episodis
2015	Signos		Antonio Cruz		16 episodis
2017	El maestro		Abel Prat		12 episodis
2018	El host	FOX	Él mismo	Invitado	1 episodi
2019	El Tigre Verón	El Trece	Miguel el "Tigre" Verón	Protagonista	12 episodis

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Treball nominat	Resultat
1976	Festival de la Corunya	Millor actor	No toquen a la nena	Guanyador
1980	Premi Molière	Millor actor de l'any	Homenaje	Nominat
1982	Premis ACCA	Millor actor de repartiment	Señora de nadie	Nominat
1982	Festival de Panamá	Millor actor de repartiment	Señora de nadie	Guanyador
1982	Platea '82	Millor actor de repartiment	Señora de nadie	Guanyador
1986	Platea '86	Millor actor de l'any	La película del rey	Guanyador
1987	Coca Cola de las Artes y de las Ciencias	Millor actor de l'any	La película del rey	Guanyador
1997	Premis ACE	Millor actor de drama	El vestidor	Guanyador
1997	Premi Trinidad Guevara	Millor actor protagonista	El vestidor	Nominat
1998	Premi María Guerrero	Millor actor protagonista	El vestidor	Nominat
1998	Premi Ignacio López Tarso	Millor actor protagonista	El vestidor	Guanyador
1998	Premi Broadcasting	Millor actor de TV	Archivo negro	Nominat
1998	Premis Florencio Sánchez	Millor actor protagonista	El vestidor	Guanyador
1998	Premis Martín Fierro	Millor actor de repartiment	Archivo negro	Guanyador
1999	Premis Cóndor de Plata	Millor actor protagonista	El visitante	Nominat
2002	Festival de Cinemama Llatinoamericà de Biarritz	Millor actor protagonista	Un oso rojo	Guanyador
2002	Premis Clarín	Millor actor protagonista en cine	Un oso rojo	Guanyador
2003	Premis Cóndor de Plata	Millor actor protagonista	Un oso rojo	Guanyador
2005	Premis Clarín	Millor actor protagonista de l'any	Ella en mi cabeza	Nominat
2005	Teatro del Mundo	Millor actor protagonista de l'any	Ella en mi cabeza	Guanyador
2005	Escuela de Espectadores	Millor actor protagonista de l'any	Ella en mi cabeza	Guanyador
2005	Premis ACE	Millor actor protagonista de l'any	Ella en mi cabeza	Nominat
2006	Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana	Millor actor	El custodio	Guanyador
2006	Festival de Cinema del Perú	Millor actor	El custodio	Guanyador
2006	Festival de Cinema CEARA	Millor actor	El custodio	Guanyador
2006	Festival de Cinema de Bogotà	Millor actor	El custodio	Guanyador
2006	Festival Internacional de Cinema de Berlín	Millor actor	El otro	Guanyador
2007	Premis Cóndor de Plata	Millor actor protagonista	El custodio	Guanyador
2007	Premis ACE	ACE de Oro	Yo soy mi propia mujer La de Vicente López	Guanyador
2007	Premis ACE	Millor director d'espectacle Off	La de Vicente López	Guanyador
2007	Premis ACE	Actor d'unipersonal	Yo soy mi propia mujer	Guanyador
2007	Premi Sur	Millor actor	El otro	Guanyador
2007	Escuela de Espectadores	Millor actor	Yo soy mi propia mujer	Guanyador
2007	Premis Clarín	Millor actor de Cinema	El otro	Guanyador
2007	Premis Clarín	Millor actor de teatro	Yo soy mi propia mujer	Guanyador
2007	Premis Clarín	Figura de l'any	El otro Yo soy mi propia mujer	Guanyador
2008	Premis Cóndor de Plata	Millor actor protagonista	El otro	Guanyador
2008	Premis Martín Fierro	Actor protagonista d'unitari i/o minisèrie	Epitafios	Nominat
2009	Premis Clarín	Millor actor de drama	Tratame bien	Guanyador
2009	Premis Martín Fierro	Actor protagonista d'unitari i/o minisèrie	Tratame bien Epitafios	Guanyador
2011	Premis Konex	Konex de Platino	Ella en mi cabeza Yo soy mi propia mujer Sweeney Todd	Guanyador
2011	Premis Tato	Actor protagonista	El puntero	Nominat
2012	Premis Martín Fierro	Actor protagonista d'unitari i/o minisèrie	El puntero	Guanyador
2013	Premis Estrella de Mar	Estrella de Mar de Oro	La cabra	Guanyador
2013	Premis Estrella de Mar	Millor actor de drama	La cabra	Guanyador
2013	Premis Estrella de Mar	Millor director	La cabra	Guanyador
2013	Premis Tato	Actor protagonista en drama	Farsantes	Guanyador
2013	Premis Martín Fierro	Actor protagonista de ficció diària / telenovel·la	Farsantes	Guanyador
2015	Premis Tato	Actor protagonista	Signos	Nominat
2015	Premis Martín Fierro	Actor protagonista d'unitari i/o minisèrie	Signos	Nominat
2017	Premis Tato	Actor protagonista — Unitario	El maestro	Nominat
2017	Premis Martín Fierro	Actor protagonista d'unitari i/o minisèrie	El maestro	Nominat
2018	Premis Platino	Interpretación Masculina en minisèrie o Teleserie	El maestro	Guanyador

Referències

↑ «Julio Chávez». Fundación Konex. Arxivat de l'original el 17 de desembre de 2013. [Consulta: 23 setembre 2013].
↑ «Julio Chávez: con la ley bajo el brazo». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ Silvina Lamazares. «Martín Fierro: Después de la gloria». Clarín, 2012. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ «Julio Chávez: "Este año creció mi popularidad"». Clarín, 2011. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ «El peor momento, la mejor actuación». Clarín, 2011. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ «Estrella de Mar de Oro para Julio Chávez». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ «Julio Chávez, dueño del Oro». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ Silvina Lamazares. «Julio Chávez: “Yo soy de entrarle tarde a las cosas”». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ «La actuación te obliga a desconocerte para descubrirte». Villa Gesell online. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ «Julio Chávez». La Nación, 31-08-1997. Arxivat de l'original el 2012-02-15. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ Adriana Schettini. «El llanto de Julio Chávez». Clarín, 01-07-2013. [Consulta: 11 agost 2013].
↑ Adriana Schettini. «Chávez y Vicuña: El deseo en llamas». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].

Enllaços externs

[1] «Julio Chávez». Fundación Konex. Arxivat de l'original el 17 de desembre de 2013. [Consulta: 23 setembre 2013].

[2] «Julio Chávez: con la ley bajo el brazo». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].

[3] Silvina Lamazares. «Martín Fierro: Después de la gloria». Clarín, 2012. [Consulta: 11 agost 2013].

[4] «Julio Chávez: "Este año creció mi popularidad"». Clarín, 2011. [Consulta: 11 agost 2013].

[5] «El peor momento, la mejor actuación». Clarín, 2011. [Consulta: 11 agost 2013].

[mardeoro-6] «Estrella de Mar de Oro para Julio Chávez». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].

[mar-7] «Julio Chávez, dueño del Oro». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].

[8] Silvina Lamazares. «Julio Chávez: “Yo soy de entrarle tarde a las cosas”». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].

[9] «La actuación te obliga a desconocerte para descubrirte». Villa Gesell online. [Consulta: 11 agost 2013].

[10] «Julio Chávez». La Nación, 31-08-1997. Arxivat de l'original el 2012-02-15. [Consulta: 11 agost 2013].

[11] Adriana Schettini. «El llanto de Julio Chávez». Clarín, 01-07-2013. [Consulta: 11 agost 2013].

[12] Adriana Schettini. «Chávez y Vicuña: El deseo en llamas». Clarín. [Consulta: 11 agost 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Os de Plata a la millor interpretació masculina
1956–1975	Burt Lancaster (1956) Pedro Infante (1957) Sidney Poitier (1958) Jean Gabin (1959) Fredric March (1960) Peter Finch (1961) James Stewart (1962) Sidney Poitier (1963) Rod Steiger (1964) Lee Marvin (1965) Jean Pierre Léaud (1966) Michel Simon (1967) Jean-Louis Trintignant (1968) Jean Gabin (1971) Alberto Sordi (1972) Vlastimil Brodský (1975)
1976–2000	Gerhard Olschewski (1976) Fernando Fernán Gómez (1977) Craig Russell (1978) Michele Placido (1979) Andrzej Seweryn (1980) Jack Lemmon / Anatoly Solonitsyn (1981) Michel Piccoli / Stellan Skarsgård (1982) Bruce Dern (1983) Albert Finney (1984) Fernando Fernán Gómez (1985) Tuncel Kurtiz (1986) Gian Maria Volonté (1987) Manfred Möck / Jörg Pose (1988) Gene Hackman (1989) Iain Glen (1990) Maynard Eziashi (1991) Armin Mueller-Stahl (1992) Denzel Washington (1993) Tom Hanks (1994) Paul Newman (1995) Sean Penn (1996) Leonardo DiCaprio (1997) Samuel L. Jackson (1998) Michael Gwisdek (1999) Denzel Washington (2000)
2001–2020	Benicio del Toro (2001) Jacques Gamblin (2002) Sam Rockwell (2003) Daniel Hendler (2004) Lou Taylor Pucci (2005) Moritz Bleibtreu (2006) Julio Chávez (2007) Reza Naji (2008) Sotigui Kouyaté (2009) Grigoriy Dobrygin / Sergei Puskepalis (2010) Shahab Hosseini / Babak Karimi / Payman Maadi / Ali-Asghar Shahbazi (2011) Mikkel Følsgaard (2012) Nazif Mujić (2013) Liao Fan (2014) Tom Courtenay (2015) Majd Mastoura (2016) Georg Friedrich (2017) Anthony Bajon (2018) Wang Jingchun (2019) Elio Germano (2020)