Ksi2 del Centaure
Ksi² del Centaure (ξ² Cetauri) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +4,26 enquadrat a la constel·lació de Centaure.[1][2] La nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos situa a aquest sistema a 467 anys llum del sistema solar. Encara que en el passat se l'ha considerat membre del subgrup «Centaure Inferior-Crux», dins de l'Associació estel·lar de Scorpius-Centaurus, actualment hom pensa que és un estel del «Cinturó de Gould».[3]
La component principal de Ksi² del Centaure és un estel blanc-blavós de la seqüència principal de tipus espectral B1.5V.[1] Amb una temperatura efectiva de 21.000 K, té una lluminositat 2.609 vegades major que la del Sol. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 25 km/s.[4] La seva massa és aproximadament 7,6 vegades major que la massa solar, per sota del límit a partir del qual els estels acaben esclatant com a supernoves.[5] Aquest estel és, a més, una binària espectroscòpica amb un període de 7,6497 dies, sent l'òrbita moderadament excèntrica (ε = 0,35).[6]
A 25 segons d'arc de Ksi² del Centaure s'hi pot observar un tercer estel de magnitud +9,41 que també forma part del sistema.[7][8] De tipus espectral F7V, la seva massa és un 21% major que la massa solar. Empra poc més de 41.000 anys a completar una òrbita al voltant de la binària espectroscòpica.[9]
Referències
[modifica]- 1 2 «HR 4942 -- Spectroscopic binary» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Chi2 Centauri Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Bobylev, V. V.; Bajkova, A. T. «Kinematics of the Scorpius-Centaurus OB association». Astronomy Letters, 33, 9, 2007. p. 571-583.
- ↑ Wolff, S. C.; Strom, S. E.; Dror, D.; Venn, K. «Rotational Velocities for B0-B3 Stars in Seven Young Clusters: Further Study of the Relationship between Rotation Speed and Density in Star-Forming Regions». The Astronomical Journal, 133, 3, 2007. p. 1092-1103.
- ↑ Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
- ↑ Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424, 2004. p. 727-732 (Taula consultada en CDS).
- ↑ Chi2 Centauri Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ «CD-49 7644B -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. p. 925-938.