Maria Johan

Maria Johan

Biografia
Naixement	c. 1515 Anotzibar
Mort	25 octubre 1575 (59/60 anys) Pamplona
Causa de mort	pena de mort
Altres noms	María Johana Mari Juana

Maria Johan (Anotzibar, c. 1515 - Pamplona, 25 d'octubre de 1575), de vegades escrit María Johana o Mari Juana,^[1] va ser una dona basca acusada de bruixeria.^[2][3]

Maria Johan era una pagesa pobra d'Anotzibar, a Odieta (Ultzamaldea, Navarra). L'agost de 1575, el capellà Pedro de Anocibar (Anotzibar en grafia castellana) la va denunciar al tribunal reial secular per heretgia, apostasia, bruixeria i pacte amb Satanàs.^[2][4] Maria tenia aleshores seixanta anys.^[2] Pedro de Anocibar havia interrogat els seus nebots, Miguel de Olagüe, de deu anys, i Martín, de vuit, que afirmaven que la seva tia els havia portat a un aquelarre. Els nois també van acusar dos altres vilatans, Miguel Zubiri i Maria Xandua, com a còmplices.

Maria Johan va declarar que havia estat turmentada per esperits malignes des dels cinc anys i que havia conegut el diable quan en tenia deu; havia estat posseïda li havien practicat exorcisme. Tanmateix, va negar que hagués portat els seus nebots a l'aquelarre o que hagués fet servir cap màgia maligna.

El judici per bruixeria el va dur a terme el tribunal reial (secular) i no pas la Inquisició espanyola. Els tres adults van ser interrogats sota tortura sobre qüestions de la ideologia demonològica contemporània de la bruixeria i acusats d'haver assistit a l'aquelarre i després haver enverinat les collites. Maria Johan va confessar i va confirmar els altres cusats com a còmplices sota tortura. Va ser declarada culpable dels càrrecs i executada, cremada viva a la foguera, a la Plaça de la Taconera de Pamplona el 25 d'octubre de 1575.^{[n 1]} Poc després, el 28 de novembre, fou cremat al mateix lloc Miguel Zubiri.^{[n 2]} Maria Xandua va ser, però, transferida per les autoritats seculars a la Inquisició a petició del seu advocat Pedro Larremendi i absolta dels càrrecs.^[2]

El cas de Maria Johan va atreure una gran atenció a Espanya. Va ser la primera execució per bruixeria a Navarra des dels judicis de les bruixes de Navarra de 1526, cinquanta anys abans, i va provocar el pànic envers la bruixeria. Després de l'execució de Maria, les autoritats van iniciar una investigació sobre la bruixeria als pobles de la regió, cosa que va donar lloc a una nova onada de judicis de bruixes a Navarra el bienni 1575-1576 quan els vilatans, influenciats pel cas de Maria Johan, van denunciar tota mena de sospitosos als investigadors. Més de cinquanta persones van ser acusades entre l'agost de 1575 i el març de 1576. Tanmateix, no hi va haver més condemnes a mort després de les de Maria Johan i Miguel Zubiri, ja que la Inquisició espanyola va aconseguir prendre el control d'aquests judicis. La política de la Inquisició envers les execucions era més restrictiva i, de fet, no se'n van tornar a dur a terme fins als judicis de les bruixes de Zugarramurdi del 1610.