Mario Martone
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1959  (66 anys)Nàpols (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula, teatre, direcció i direcció teatral | ||
| Ocupació | director de cinema, director de teatre, guionista, realitzador | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Ippolita Di Majo | ||
| Premis | |||
| |||
      | |||
Mario Martone (Nàpols, 20 de novembre de 1959) és un director de cine, guionista i director de teatre i videoart italià.[1]
Algunes de les pel·lícules més conegudes dirigides per Mario Martone són Teatro di guerra (1998) L'odore del sangue (2004); Noi credevamo (2010), que tracta del naixement de l'estat italià i està basat en la novel·la homònima d'Anna Banti,[2] i Il giovane favoloso (2014), que tracta sobre la vida del poeta Giacomo Leopardi.[3]
Fora d'Itàlia, Martone és un director molt apreciat a França, on les seves pel·lícules són admirades i tenen presència en el Festival de Canes. En canvi, a l'Estat espanyol no ha tingut gaire reconeixement, ni part part de la crítica, ni part del públic.[1]
El 2008 va obtindre el premi a la trajectòria en el Festival de Cine Italià de Madrid.[4] Mario Martone va optar a la Palmera d'Or de la Mostra de València del 2023 amb Nostàlgia, amb la qual ja havia participat a concurs en el Festival de Cannes. No participava al festival valencià des de 1995 amb L'amor molest.[5]
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]- Morte di un matematico napoletano (1992)
- Rasoi – migmetratge (1993)
- Miracoli - Storie per corti, episodi Antonio Mastronunzio pittore sannita (1994)
- L'amore molesto (1995)
- I vesuviani, episodio La salita (1997)
- Teatro di guerra (1998)
- L'odore del sangue (2004)
- Noi credevamo (2010)
- Il giovane favoloso (2014)
- Capri-Revolution (2018)
- Il sindaco del rione Sanità (2019)
- Qui rido io (2021)
- Nostalgia (2022)
- Fuori (2025)
Televisió
[modifica]- Tango glaciale (1983)
- Perfidi incanti (1985)
- Il desiderio preso per la coda (1986)
- Il barbiere di Siviglia (2020)
Videoteatreo
[modifica]- Foresta nera (1982)
- Perfidi incanti (1984)
- Nessun dove - Studi su immagini di Napoli (1985)
- Il desiderio preso per la coda (1986)
- Prologo a Ritorno ad Alphaville (1987)
- I Persiani (1990)
- Finale di partita (1996)
- Una disperata vitalità (1998)
- I dieci comandamenti (2001)
- Operette morali (2011)
Documentals
[modifica]- Nella città barocca (1984)
- Lucio Amelio/Terraemotus (1993)
- Veglia (1993)
- L'unico paese al mondo, episodi Voce all'intelligenza (1994)
- Badolato, 10 dicembre 1995. Per Antonio Neiwiller (1996)
- Una storia Saharawi (1996)
- Appunti da Santarcangelo (1998)
- La terra trema, co-dirigida per Jacopo Quadri (1998)
- Un posto al mondo (2000)
- Nella Napoli di Luca Giordano (2001)
- Caravaggio - L'ultimo tempo (2004)
- La meditazione di Hayez (2011)
- Laggiù qualcuno mi ama (2023)
Referències
[modifica]- 1 2 Leal Riesco, Beatriz «En diálogo con Nápoles y Pasolini: La obra de Mario Martone» (pdf) (en castellà). Secuencias, 31, 2010, p. 63-88 [Consulta: 28 agost 2025].
- ↑ Pontis, Annalisa «Noi credevamo. Dal romanzo di Anna Banti al film di Mario Martone: un esempio didattico» (pdf) (en italià). Bollettino Itas, 18, 83, abril 2020, p. 67-83 [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ «Mario Martone - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà), 02-11-2022. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «Festival de Cine Italiano de Madrid». [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Mario Martone compite con 'Nostalgia', el retrato de un Nápoles entregado a la Camorra y a la Iglesia» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2023].