Mosquiter comú
 |
Aquest article tracta sobre aquest ocell. Vegeu-ne altres significats a «Ull de bou». |
Phylloscopus collybita  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 18 cm |
| Cries | 5,5 |
| Incubació de l'ou | 13 dies |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Phylloscopidae |
| Gènere | Phylloscopus |
| Espècie | Phylloscopus collybita (Vieillot, 1817) Phylloscopus collybita |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Distribució | |
 1. Cria; només estiu 2. Cria; petits nombres també hivernant 3. Cria; també en hivern 4. No cria visitant d'hivern 5. Localitzadament en hàbitats adequats (oasis, conreus de regadiu) | |
.svg){kind=icon}
El mosquiter comú,[1] mosquiter groc petit[2][3] (Phylloscopus collybita) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).[4][5] És un migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia. Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.
Descripció
[modifica]El mosquiter comú és petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.
Subespècies
[modifica]- P. c. collybita, cria a Europa fins a Polònia i Bulgària, hiverna a la zona Mediterrània i d'Àfrica del Nord.[7] S'està expandint cap al nord (Escandinàvia) des de 1970.[8]
- P. c. abietinus es troba a Escandinàvia i el nord de Rússia, i hiverna des del sud-est d'Europa i el nord-est d'Àfrica fins a l'Iraq i oest de l'Iran.
- P. (c.) tristis, sovint és més gros que les altres subespècies, cria a Sibèria i hiverna en la zona baixa de l'Himàlaia.[7] El mosquiter siberià normalment se'l considera una subespècie del mosquiter comú,[9] però algunes autoritats el consideren com a espècie de ple dret.[10]
Antigues subespècies ara considerades espècies
[modifica]- P. ibericus, el mosquiter ibèric de color més verd i més groc que P. collybita,[7] i té un cant diferent tipus tit-tit-tit-tsui-tsui. Es troba a Portugal i Espanya a l'oest de la línia dels Pirineus occidentals. Els estudis genètics mostren que és l'espècie de mosquiter amb el llinatge més antic tot i no semblar-se gaire al mosquiter comú.
- P. canariensis, no és migrador i té subespècies a les illes d'El Hierro, La Palma, La Gomera, Tenerife, i Gran Canària. És més menut que el mosquiter comú. El P. c. exsul de Lanzarote i potser Fuerteventura es va extingir el 1986 només es trobava a la vall Haria de Lanzarote.[11]
- P. sindianus, el mosquiter de muntanya, es troba en el Caucas (P. s. lorenzii) i l'Himàlaia (P. s. sindianus), i és un migrant altitudinal, es desplaça cap zones més baixes a l'hivern.
Referències
[modifica]- ↑ «Mosquiter comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138., pàg 418
- ↑ «Bushtits, leaf warblers, reed warblers» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 624. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Common Chiffchaff. Phylloscopus collybita» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 11 setembre 2023].
- 1 2 3 Baker, Kevin. Warblers of Europe, Asia and North Africa (Helm Identification Guides), 1997, p. 256–259. ISBN 0713639717.
- ↑ Hansson, MC; Bensch, S; Brännström, O «Range expansion and the possibility of an emerging contact zone between two subspecies of Chiffchaff Phylloscopus collybita ssp.». Journal of Avian Biology, 31, 2000, p. 548–558. DOI: 10.1034/j.1600-048X.2000.1310414.x.
- ↑ «Bushtits, leaf warblers, reed warblers» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 624. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Simms, Eric. British Warblers (New Naturalist Series). Collins, 1985, p. 286, 310. ISBN 000219810X.
