Parasitiformes

Parasitiformes

Ixodes hexagonus
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Arachnida
Superordre	Parasitiformes Leach, 1815 Parasitiformes
Ordres
Holothyrida Ixodida Mesostigmata

Els parasitiformes són un superordre dins els Acari (tractat com a subordre en classificacions obsoletes). Moltes espècies són paràsites (la més coneguda és les paparres), però no totes ho són; per exemple, al voltant de la meitat de les 10.000 espècies conegudes dins el subordre dels mesostigmats són predadors dels criptozous, petits animals que viuen a la fullaraca del sòl, la fusta podrida, els fems o la pols de les cases. Unes poques espècies s'alimenten de fongs o ingereixen espores o pol·len.

Els àcars fitoseids, que representen un 15% de tots els mesostigmats descrits, es fan servir amb èxit en el control biològic.

El cos consta de dues regions o tagmes. La part anterior es coneix com gnatosoma que està envoltat per un anell esclerotitzat i és on es troben els quelícers i els palps. Està formada pel sostre (tectum o epistoma), el sòl (hipostoma) amb cornículs (perduts en Ixodida) i les parets laterals per les coxes dels pedipalps, en alguns casos, l'hipostoma pot estar format per les coxes dels pedipalps més altres elements anteroventrals. Els quelícers se situen per davall de l'epistoma i la cavitat bucal en el centre d'aquestes estructures. La resta del cos es coneix com a idiosoma, que està format per dues regions més o menys delimitades, el podosoma, que porta les quatre potes marxadores, i l'opistosoma que té forma de sac i conté els òrgans digestius, excretors i reproductors.^[1]

Hi ha unes 12.000 espècies descrites dins els parasitiformes, i s'estima que el total d'espècies es troba 100.000 i 200.000, les quals es troben classificades dins de 3 ordres i més de 100 famílies.

• Ordre Holothyrida
  • Allothyridae
  • Holothyridae
  • Neothyridae
• Ordre Ixodida - paparres
  • Argasidae - paparres toves
  • Ixodidae - paparres dures
  • Nuttalliellidae
• Ordre Mesostigmata
  • Monogynaspida
    • Subordre Arctacarina - una família
    • Subordre Dermanyssina
      • Superfamília Ascoidea - 7 famílies
      • Superfamília Dermanyssoidea - 21 famílies
      • Superfamília Eviphidoidea - 5 famílies
      • Superfamília Rhodacaroidea - 6 famílies
      • Superfamília Veigaioidea - una família
    • Subordre Diarthrophallina
      • Superfamília Diarthrophalloidea - una família
    • Subordre Epicriina
      • Superfamília Epicrioidea - quatre famílies
    • Subordre Heatherellina
      • Superfamília Heatherellidae - una família
    • Subordre Heterozerconina
      • Superfamília Discozerconidae - una família
      • Superfamília Heterozerconidae - una família
    • Subordre Microgyniina
      • Superfamília Microgynioidea - dues famílies
    • Subordre Parasitina
      • Superfamília Parasitoidea - una família
    • Subordre Sejina
      • Superfamília Sejoidea - una família
    • Subordre Uropodina
      • Superfamília Uropodoidea - 19 famílies
  • Trigynaspida
    • Subordre Antennophorina
      • Superfamília Aenicteguoidea - quatre famílies
      • Superfamília Antennophoroidea - una família
      • Superfamília Celaenopsoidea - 9 famílies
      • Superfamília Fedrizzioidea - quatre famílies
      • Superfamília Megisthanoidea - dues famílies
      • Superfamília Parantennuloidea - dues famílies
    • Subordre Cercomegistina
      • Superfamília Cercomegistoidea - 6 famílies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parasitiformes

• David Walter, Heather Proctor (1999) Mites: Ecology, Evolution and Behaviour, CABI Publishing.