País de Saut
| (oc) País de Saut | |||||
| Tipus | comarca d'Occitània àrea protegida Natura 2000 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Baix Llenguadoc | ||||
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Aude (França) | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Superfície | 460 km² | ||||
| Àrea protegida Natura 2000 | |||||
| Identificador | |||||
El País de Saut (en occità País de Saut, en francès Pays de Sault) és un Parçan o comarca d'Occitània situada al Llenguadoc. És un altiplà situat entre 990 i 1.010 metres sobre el nivell de la mar, al cor dels Pirineus, al nord, nord-est i est de la comarca del Donasà. Agrupa uns quants municipis i el més important és Quilhan, que també és cap del cantó homònim.
Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el País de Saut estaria situat a la regió del Llenguadoc, subregió del Baix Llenguadoc.[1][2][3]
Aquesta petita comarca natural és situada entre els parçans del Donasà al sud, el Sabartès a l'oest, el país d'Olmés al nord-oest, el Rasès al nord, les corberes al nord-est i la Fenolleda a l'est.
Oficialment, els municipis del País de Saut són adscrits administrativament al sud del departament francès de l'Aude.
El dialecte d'occità que s'hi parla és el llenguadocià (grup sub-dialectal meridional).
Geografia
[modifica]El País de Saut està format per tres altiplans:[4]
- l'altiplà meridional, al voltant de Ròcafòrt de Saut;
- l'altiplà petit, al voltant de Redoma; i
- l'altiplà gran, al voltant d'Espesèlh.
Aquests altiplans són travessats per unes quantes falles, com el Carcanet, les gorges de Sant Jòrgi o les de Pèira de Les. En una determinada altitud, el paisatge és dominat pels boscos d'avets i les pastures. El riu que travessa la regió és el Rebentin.
Llista de vilatges
[modifica]| Altiplà gran | Vall del Rebentin | Altiplà petit | Vall de l'Aude | Altiplà meridional |
|---|---|---|---|---|
| Bèlcaire
la Pèira |
Marçan | Redoma
Calhens Nunés |
Gessa
los Banhs de Carcanièra los Banhs d'Escolobre |
Escolobre
Bulhac |
Història
[modifica]El nom de Saut prové del llatí saltus, que vol dir bosc, terra de conreada, cosa que es pot comprovar amb els altiplans plens de boscos.
L'any 980 el comte Oliba Cabreta incorpora el País de Saut al comtat de Cerdanya. Posteriorment passa a formar part del comtat de Besalú fins al 1111. Quan el comtat de Besalú es desfà i esdevé part del comtat de Barcelona, els senyors de Niòrt juraran vassallatge als Trencavel, vescomtes de Carcassona i deixaran l'òrbita catalana.[5][6]
Era un antic vescomtat, amb capital a la vila de Niòrt de Saut, que pertanyia als barons de Niòrt. Fou un lloc on es va desenvolupar el catarisme, fins a la caiguda del castell de Niòrt l'estiu del 1255.
Economia
[modifica]Les activitats principals són la silvicultura i la ramaderia bovina.
Referències
[modifica]- ↑ «Las encontradas d'Occitània» (en occità). Jornalet, 12 juny 2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d'Occitània contunha» (en occità). Jornalet, 30 octubre 2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «País» (en occità). Jornalet. [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ «Belcaire et le Pays de Sault» (en francès). La Dépèche du Midi, 13-02-2022. [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ Hélène Débax. Les comtés de Carcassonne et de Razès et leurs marges (IXe-XIIe siècle). Marie-Christine Bailly-Maître; Marie-Elise Gardel. La pierre, le métal, l’eau et le bois: économie castrale en territoire audois (XIe-XIV siècle), Société d’études scientifiques de l’Aude, pp.16-28, 2007. ⟨halshs-00498211⟩
- ↑ Bolòs, Jordi i Hurtado, Víctor (2004). Atles dels comtats de Cerdanya, Berga i Conflent (788-1117). Rafael Dalmau Editor.
