Plectina
La plectina és una proteïna gegant que es troba a gairebé totes les cèl·lules de mamífers que actua com a enllaç entre els tres components principals del citoesquelet: microfilaments d'actina, microtúbuls i filaments intermedis.[1] A més, la plectina enllaça el citoesquelet amb les unions que es troben a la membrana plasmàtica que connecten estructuralment diferents cèl·lules. En mantenir aquestes diferents xarxes unides, la plectina té un paper important en el manteniment de la integritat mecànica i les propietats viscoelàstiques dels teixits.[2]
Estructura
[modifica]La plectina pot existir a les cèl·lules com a diverses isoformes empalmades alternativament, totes al voltant de 500 kDa i > 4000 aminoàcids.[3][4] Es creu que l'estructura de la plectina és un dímer que consisteix en una bobina central enrotllada d'hèlixs alfa que connecten dos grans dominis globulars (un a cada extrem). Aquests dominis globulars són els responsables de connectar la plectina amb els seus diferents objectius citoesquelètics. El domini carboxi-terminal està format per 6 regions repetitives altament homòlogues. Se sap que el subdomini entre les regions cinc i sis d'aquest domini es connecta als filaments intermedis citoqueratina i vimentina. A l'extrem oposat de la proteïna, al domini N-terminal, s'ha definit una regió com a responsable de la unió a l'actina.[5] El 2004, es va determinar l'estructura cristal·lina exacta d'aquest domini d'unió a l'actina (ABD) en ratolins i es va demostrar que estava composta per dos dominis d'homologia de calponina (CH).[6] La plectina s'expressa en gairebé tots els teixits de mamífers. En el múscul cardíac i el múscul esquelètic, la plectina es localitza en entitats especialitzades conegudes com a discs Z.[7] La plectina s'uneix a diverses proteïnes, incloent vinculina, DES,[8] actina,[9][10] fodrin,[9][10] proteïnes associades a microtúbuls,[9][10] laminina nuclear B,[9][10] SPTAN1,[11][12] viment[11][12][13] i ITGB4.[9][10]
Funció
[modifica]Els estudis que utilitzen un ratolí knockout de plectina han aportat llum sobre les funcions de la plectina. Els cadells van morir 2-3 dies després del naixement, i aquests ratolins presentaven anomalies cutànies marcades, inclosa la degeneració dels queratinòcits. Els teixits musculars esquelètics i cardíacs també es van veure afectats significativament. Els discos intercalats cardíacs es van desintegrar i els sarcòmers tenien una forma irregular, i també es va observar una acumulació intracel·lular de feixos miofibril·lars aïllats aberrants i components del disc Z. L'expressió de vinculina a les cèl·lules musculars es va regular de manera sorprenent.[14] Mitjançant l'ús de microscòpia immunoelectrònica d'or, immunoblotting i experiments d'immunofluorescència s'ha trobat que la plectina s'associa amb els tres components principals del citoesquelet. En el múscul, la plectina s'uneix a la perifèria dels discs Z,[15] i juntament amb la proteïna desmina del filament intermedi, pot formar enllaços laterals entre els discos Z veïns. Aquesta interacció entre els filaments intermedis de la plectina i la desmina també sembla facilitar l'estreta associació de miofibril·les i mitocondris, tant als discs Z com al llarg de la resta del sarcòmer.[16] La plectina també funciona per unir el citoesquelet a les unions intercel·lulars, com els desmosomes i els hemidesmosomes, que uneixen xarxes de filaments intermèdies entre cèl·lules. S'ha revelat que la plectina es localitza als desmosomas i estudis in vitro han demostrat que pot formar ponts entre la proteïna del desmosoma, la desmoplaquina i els filaments intermedis.[17] En els hemidesmosomes, s'ha demostrat que la plectina interactua amb les subunitats d'integrina β4 de la placa hemidesmosoma i funciona de manera semblant a una pinça per unir la citoqueratina del filament intermedi amb la unió.[18]
Importància clínica
[modifica]Les mutacions en PLEC s'han associat amb epidermòlisi bullosa simplex amb distròfia muscular.[19] Recentment s'ha proposat una variant de PLEC com a causa de fibril·lació auricular en algunes poblacions.[20] També es va observar la no compactació del ventricular esquerre aïllat que acompanyava l'epidermolisi bullosa simplex amb distròfia muscular.[21] La plectina s'ha proposat com a biomarcador del càncer de pàncrees.[22][23] Tot i que normalment és una proteïna citoplasmàtica, la plectina s'expressa a la membrana cel·lular en l'adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC) i per tant es pot utilitzar per orientar les cèl·lules PDAC.[22]
Referències
[modifica]- ↑ The Journal of Cell Biology, 135, 4, 11-1996, p. 991–1007. DOI: 10.1083/jcb.135.4.991. PMC: 2133373. PMID: 8922382.
- ↑ Journal of Cell Science, 111, 17, 9-1998, p. 2477–2486. DOI: 10.1242/jcs.111.17.2477. PMID: 9701547.
- ↑ «Plectin in: Cardiac Organellar Protein Atlas Knowledgebase (COPaKB)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 13 abril 2015].
- ↑ Circulation Research, 113, 9, 10-2013, p. 1043–1053. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.113.301151. PMC: 4076475. PMID: 23965338.
- ↑ Acta Neuropathologica, 125, 1, 1-2013, p. 77–93. DOI: 10.1007/s00401-012-1026-0. PMID: 22864774.
- ↑ European Journal of Biochemistry, 271, 10, 5-2004, p. 1873–1884. DOI: 10.1111/j.1432-1033.2004.04095.x. PMID: 15128297 [Consulta: free].
- ↑ European Journal of Cell Biology, 38, 1, 7-1985, p. 113–122. PMID: 2992982.
- ↑ Journal of Cell Science, 112, 6, 3-1999, p. 867–876. DOI: 10.1242/jcs.112.6.867. PMID: 10036236.
- 1 2 3 4 5 Journal of Cell Science, 111, 17, 9-1998, p. 2477–2486. DOI: 10.1242/jcs.111.17.2477. PMID: 9701547.
- 1 2 3 4 5 Biological Chemistry, 380, 2, 2-1999, p. 151–158. DOI: 10.1515/BC.1999.023. PMID: 10195422 [Consulta: free].
- 1 2 The Journal of Biological Chemistry, 262, 3, 1-1987, p. 1320–1325. DOI: 10.1016/S0021-9258(19)75789-5. PMID: 3027087 [Consulta: free].
- 1 2 Journal of Immunology, 167, 2, 7-2001, p. 641–645. DOI: 10.4049/jimmunol.167.2.641. PMID: 11441066 [Consulta: free].
- ↑ European Journal of Cell Biology, 90, 5, 5-2011, p. 390–400. DOI: 10.1016/j.ejcb.2010.11.013. PMID: 21296452.
- ↑ Genes & Development, 11, 23, 12-1997, p. 3143–56. DOI: 10.1101/gad.11.23.3143. PMC: 316746. PMID: 9389647.
- ↑ Journal of Cell Science, 112, 6, 3-1999, p. 867–876. DOI: 10.1242/jcs.112.6.867. PMID: 10036236.
- ↑ Experimental Cell Research, 252, 2, 11-1999, p. 479–491. DOI: 10.1006/excr.1999.4626. PMID: 10527638.
- ↑ Cellular and Molecular Life Sciences, 60, 9, 9-2003, p. 1872–1890. DOI: 10.1007/s00018-003-3050-7. PMC: 11138567. PMID: 14523549.
- ↑ Experimental Cell Research, 313, 10, 6-2007, p. 2189–2203. DOI: 10.1016/j.yexcr.2007.03.039. PMID: 17499243.
- ↑ Nature Reviews. Disease Primers, 6, 1, 9-2020, p. 78. DOI: 10.1038/s41572-020-0210-0. PMID: 32973163.
- ↑ Journal of the American College of Cardiology, 70, 17, 10-2017, p. 2157–2168. DOI: 10.1016/j.jacc.2017.09.005. PMC: 5704994. PMID: 29050564.
- ↑ Neuromuscular Disorders, 25, 2, 2-2015, p. 165–168. DOI: 10.1016/j.nmd.2014.09.011. PMID: 25454730.
- 1 2 PLOS Medicine, 5, 4, 4-2008. e85. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050085. PMC: 2292750. PMID: 18416599 [Consulta: free].
- ↑ Clinical Cancer Research, 17, 2, 1-2011, p. 302–309. DOI: 10.1158/1078-0432.CCR-10-0999. PMC: 3044444. PMID: 21098698.