Vés al contingut

Raemeoteri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Raemeotherium)
Infotaula d'ésser viuRaemeoteri
Raemeotherium yatkolai Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Fòssil tàxon fòssil Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreDiprotodontia
FamíliaDiprotodontidae
GènereRaemeotherium
EspècieRaemeotherium yatkolai Modifica el valor a Wikidata

El raemeoteri (Raemeotherium yatkolai) és una espècie extinta de mamífer diprotodont de la família dels diprotodòntids, l'única del gènere Raemeotherium. Data de l'Oligocè superior de la formació de Namba, a l'Austràlia Meridional.

Història i denominació

[modifica]

A finals de 1976, Ian Stewart, del Museu Nacional de Victòria, va descobrir el dentari d'un diprotodòntid a l'extrem sud del llac Pinpa, a Austràlia Meridional. El dentari, juntament amb dents aïllades recollides a la mateixa zona, va ser descrit el 1978 pels paleontòlegs australians Tom H. Rich, Michael Archer i Richard H. Tedford. Aquestes restes van rebre el nom de Raemeotherium yatkolai i provenen d'una capa de la formació Namba de l'Oligocè.[1]

El nom del gènere és una combinació de l'acrònim dels Royal Australian Electrical and Mechanical Engineers (RAEME) i el grec antic «therion» (bèstia). El nom de l'espècie honra el difunt Daniel Yatkola, un estudiant de paleontologia de mamífers.[1]

Descripció

[modifica]

Es pot utilitzar una combinació de trets per distingir Raemeotherium de tots els altres diprotodòntids: el protocrístid del segon molar està situat bucalment (cap a la galta) des del protocònid; la presència d'un entocrístid ben desenvolupat a tots els molars; i la branca ascendent es troba en un angle molt més baix que en altres diprotodòntids. A més, el segon molar conserva crestes de paracrístid i protocrístid ben desenvolupades. Els crístids obliqus són presents a tots els molars.[1]

Hand et al. (1993) van observar que la seva mida era probablement més petita que la de Nimbadon.[2]

Classificació

[modifica]

En la seva descripció del 1978, es creia que Raemeotherium era el diprotodòntid més plesiomòrfic i que es podia atribuir a la subfamília Zygomaturinae. Els autors que van descriure el tàxon també van assenyalar, però, que no hi ha apomorfies que impedeixin que representi un macròpoide basal.[1] Black i Archer (1997) van suggerir que encara hi ha dubtes sobre la seva identitat taxonòmica.[3]

Paleobiologia

[modifica]

El Raemeotherium deriva del Pinpa LF de la formació Namba de l'Oligocè superior, que té un rang de datació estimat de 26-24 Ma.[4] En aquell moment, la zona hauria estat un ambient de selva tropical que envoltava pantans. Hauria estat dominada per gimnospermes, casuarinàcies i faig austral.[5]

El Raemeotherium va coexistir en aquest ambient amb una varietat de peixos, tortugues, sargantanes, cocodrils, ocells i mamífers.[4]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Black, K. ; Archer, M.  «Silvabestius gen. nov., a primitive zygomaturine (marsupialia, diprotodontidae) from Riversleigh, Northwestern Queensland» (en anglès). Memoirs of the Queensland Museum, 41(2), 1997.
  • Hand, S.J.; Archer, M. ; Godthelp, H.  «Nimbadon, a new genus and three new species of Tertiary zygomaturines (Marsupialia: Diprotodontidae) from northern Australia, with a reassessment of Neohelos» (en anglès). Memoirs of the Queensland Museum, 33, 1993.
  • Martin, Hellen A. «The palynology of the Namba Formation in the Wooltana-1 bore, Callabonna Basin (Lake Frome), South Australia, and its relevance to Miocene grasslands in central Australia» (en anglès). Alcheringa, 14(3), 1989. DOI: 10.1080/03115519008619058.
  • Mather, E.K.; Lee, M.S.; Camens, A.B. «An exceptional partial skeleton of a new basal raptor (Aves: Accipitridae) from the late Oligocene Namba formation, South Australia» (en anglès). Historical Biology, 34(7), 2021. DOI: 10.1080/08912963.2021.1966777.
  • Rich, T.H.; Archer, M. ; Tedford, R.H. «Raemeotherium yatkolai, gen. et sp. nov., a primitive diprotodontid from the medial Miocene of South Australia.» (en anglès). Memoirs of the National Museum of Victoria, 39, 1978. DOI: 10.24199/j.mmv.1978.39.06.