Reflectivisme
El reflectivisme és una classificació de Robert Keohane per agrupar les teories de les relacions internacionals oposades al racionalisme.[1]
Keohane va utilitzar el terme reflectivisme per primera vegada al discurs de l'Associació d'Estudis Internacionals de 1988 per referir-se a les teories que rebutjaven els supòsits del positivisme que havien dominat la teoria i la recerca de les relacions internacionals fins a l'anomenat Tercer debat.[2]
Dins del reflectivisme, Keohane inclou la teoria crítica, el constructivisme, el post-colonialisme i el feminisme que qüestionen l'objectivitat de les estructures socials, el paper de l'investigador(a) en la construcció de la realitat internacional i consideren que la metodologia positivista de les ciències naturals no és suficient per explicar les relacions internacionals.[3]
A diferència del racionalisme, que analitza els Estats com a actors que maximitzen la seva utilitat basant-se en interessos, el reflectivisme sosté que els interessos i les identitats dels actors no són naturals ni objectius, sinó que es constitueixen a través de les idees, les normes i el llenguatge.[3]
Els autors reflectivistes argumenten que l'ordre internacional no s'explica només mitjançant forces materials (com el poder militar o econòmic), sinó a través dels significats intersubjectius que els actors donen a aquestes forces.[4]
Malgrat la seva diversitat interna, el cor del pensament reflectivista resideix en el gir post-positivista, que prioritza la comprensió (Verstehen) dels processos socials per sobre de l'explicació (Erklären) de lleis universals i causals.[2]
Keohane, tot i reconèixer la vàlua d'aquestes crítiques, va instar els reflectivistes a desenvolupar un programa de recerca empíric que permetés contrastar les seves tesis, una crida que va marcar l'inici del Quart Debat de la disciplina de les relacions internacionals.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Keohane, Robert O. «International Institutions: Two Approaches». International Studies Quarterly, 32, 4, 12-1988, p. 379. DOI: 10.2307/2600589.
- 1 2 3 Dunne, Timothy; Kurki, Milja; Smith, Steve. International Relations Theories: Discipline and Diversity (en anglès). Oxford University Press, 2021. ISBN 978-0-19-881444-3.
- 1 2 Cox, Robert. «Social Forces, States and World Orders: Beyond International Relations Theory» p. 126-155. Journal of International Studies*, *10*(2), 1981. DOI: 10.1177/03058298810100020501. [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ Hopf, Ted «The Promise of Constructivism in International Relations Theory». International Security, 23, 1, 1998, p. 171–200. DOI: 10.2307/2539267. ISSN: 0162-2889.