Santa Anna
| Per a altres significats, vegeu «Santa Anna (desambiguació)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 55 aC Betlem |
| Mort | c. 12 dC Natzaret |
| Sepultura | Jerusalem (tomba redescoberta en 1889, sota una escola musulmana); una tradició diu que es van traslladar a Apt (França), a la Catedral de Santa Anna; d'aquí, una part va anar a parar a Sainte-Anne-d'Auray (Bretanya) |
| Grup ètnic | Jueus |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Palestina |
| Ocupació | cosidora |
| Activitat | (Floruit: segle I aC |
| Membre de | |
| Mare de la Mare de Déu | |
| Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, Comunió Anglicana, Islam |
| Pelegrinatge | Basílica de Santa Anna (Jerusalem), sobre la casa on va viure; Apt, Sainte-Anne d'Auray |
| Festivitat | 26 de juliol; 25 de juliol entre els ortodoxos |
| Iconografia | Amb Sant Joaquim i la Mare de Déu nena; amb la Mare de Déu, nena; amb la Mare de Déu i el Nen Jesús, com a mare i àvia; amb Sant Joaquim, abraçant-la davant la Porta Daurada |
| Patrona de | Mestresses de casa; articles perduts; cosidores; distribuïdors de roba usada; embaràs; fabricants de randa; iaies, mares; miners; Albal,[1] Albalà, Blanes,[2] Brea de Aragón,[3] Candelaria,[4][5] Cervera del Río Alhama,[6][7] Chiautempan,[8] Dos Hermanas,[9] Escaldes-Engordany,[10][11] l'Estartit,[12] Gibraleón,[13][14] Las Palmas de Gran Canària,[15][16] Santa Ana,[17] Santa Ana la Real,[18] Santa Ana Tlacotenco,[19] Santpedor,[20] Sucaina,[21] Torredelcampo,[22] Triana,[23] Tudela,[24] el Vendrell,[25] Mainar, Canadà, Bretanya, Norwich (Connecticut), Quebec, Santa Ana (El Salvador), Adjuntas (Puerto Rico) |
| Company professional | Joaquim: Joachim and Anne (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Joaquim |
| Fills | Verge Maria |
| Mare | Emerència |
| Germans | Sobe |
| Parents | Jesús de Natzaret, fill de la filla Josep de Natzaret, gendre |
| Cronologia | |
| visió | |
| Immaculada Concepció | |
Santa Anna (Aina en mallorquí, Hannah en hebreu),[26] és la mare de la Mare de Déu en la tradició cristiana així com en la tradició musulmana.
Anna és patrona de Quebec i de Bretanya, així com de les dones treballadores i dels miners. Juntament amb sant Joaquim són patrons dels avis.[27]
Biografia
[modifica]La figura de santa Anna no apareix al Nou Testament però sí als textos apòcrifs, en concret el Protoevangeli de Jaume del 150 dC. Com en els evangelis canònics, els que han estat declarats apòcrifs fan paral·lelismes amb passatges de l'Antic Testament. Així, en la tradició catòlica, el personatge d'Anna es refereix sovint a la seva homònima Anna, mare de Samuel, profeta i última jutge d'Israel.[28] (hebreu : חַנָּה hannah "favor", "gràcia"). Passa el mateix en la tradició musulmana.
Santa Anna i Sant Joaquim eren una parella rica, piadosa i sense fills, segons els evangelis apòcrifs. Un dia festiu Joaquim va anar a oferir un sacrifici al temple i un tal Ruben el fa expulsar del temple perquè els homes sense descendència eren indignes de ser admesos. Compungit, en comptes de tornar a casa va anar a pregar a la muntanya. Anna veia que el marit no tornava i va pregar a Déu que li permetés tenir un fill i que el dedicaria al seu servei. Les seves pregàries van ser escoltades i un àngel li va dir a Anna que concebria un fill que seria "beneït per tot el món". L'àngel li va dir el mateix a Joaquim, que va tornar a casa. Anna va tenir una nena.[27]
L'Església d'Orient va acceptar aquest relat només després que el difongués Jeroni d'Estridó, que n'exclou allò més meravellós. Molts sants orientals predicaven a Santa Anna, entre d'altres Joan Damascè, Epifani I de Constància, o Sofroni de Jerusalem.[29]
Johannes Eck en un sermó que va predicar a París el 1579 va dir que els pares d'Anna es deien Emerència i Estolà i que abans de tenir-la van passar vint anys sense descendència. També va dir que Joaquim va morir poc després de la Presentació de Jesús al temple, que després Anna es va casar amb Cleofàs amb qui va tenir Maria de Cleofàs, que seria la mare dels apòstols Jaume el Menor, Simó, Judes Tadeu i Josep el Just. Mort Cleofàs es va casar amb Solomas i va tenir Maria Salomé, mare dels apòstols Joan i Jaume el Major. Al segle xvi al costat dels defensors d'aquesta versió hi havia d'altres que defensaven la monogàmia d'Anna com Belori i Belarmí.[27]
També en la tradició musulmana, Anna anomenada Hanah és la mare de Maria (Maryam), mare de Jesús.
Veneració
[modifica]
Justinià I, de l'església oriental, va fer que li dediquessin una església, probablement el 25 de juliol, motiu pel qual a orient la seva festivitat és aquest dia. Aquesta festivitat apareix al document litúrgic més antic de l'església grega, el Calendari de Constantinobla de la primera meitat del segle viii. Els grecs també conserven una festa comuna de sant Joaquim i santa Anna el 9 de setembre. A l'església llatina se celebra el 26 de juliol des d'almenys el segle xii, i a Anglaterra va ser introduïda per Urbà VI el 21 de novembre del 1378. Des del 1584 se celebra a l'església llatina universal.[27]
Una tradició medieval diu que les restes de Santa Anna van ser portades des de Jerusalem a Europa, durant la invasió musulmana. Segles després, van ser descobertes a la cripta de la Catedral d'Ate (Valclusa), que va convertir-se en centre de pelegrinatge. Part de les relíquies va repartir-se, arribant a Sainte-Anne-d'Auray (Bretanya), que va esdevenir una de les metes de pelegrinatge més importants del nord d'Europa.
La devoció a Santa Anna, molt limitada a alguns santuaris, es va estendre per tot el món catòlic des del segle xiv, amb la difusió de les històries de la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze i els debats teològics sobre el dogma de la Immaculada Concepció, que van suposar una estreta associació entre el culte de Santa Anna amb el de la Verge. Des d'aquest moment la història de Santa Anna es va divulgar a Occident fins que es convertí en un dels sants més populars també pels cristians de ritus llatí.[27]
A Catalunya hi ha diverses esglésies dedicades a santa Anna en poblacions com Barcelona, Montornès, Santpedor, la Baronia de Rialb, Caseres, Bescanó, Mataró, la Vall d'Aran o Breda, entre d'altres.
Iconografia
[modifica]Obresː
- Retaule de Santa Anna i la Mare de Déu, de Ramon Destorrents 1344-53 (Lisboa, Museu Nacional d'Art Antic)
- La Mare de Déu i l'Infant amb Santa Anna, de Leonardo da Vinci 1510-13, (París, Museu del Louvre)
- Santa Anna i la Mare de Déu nena. Escultura catalana del segle xviii (Monestir de Pedralbes)
- Santa Anna. escultura d'Anton Compte a l'església de Sant Felip Neri de Barcelona (segle xviii)
- Santa Anna i la Mare de Déu nena, escultura de fusta policromada de Ramon Amadeu c. 1775-80 (MNAC)
- Santa Anna d'Albal. Escultura valenciana del segle XIV (Ermita de Santa Anna d'Albal). Reconstruïda en 1939, és tradició local baixar-la al poble cada 25 anys (1964, 1989 i 2014).
Galeria
[modifica]- Giotto, L'encontre de santa Anna i sant Joaquim a la Porta Daurada.
- Sant Joaquim, santa Anna i santa Maria.
- Cap de santa Anna de Leonardo da Vinci
- Trinitat marial d'Albrecht Dürer)
- La Sagrada Família amb santa Anna i sant Joanet d'El Greco
Referències
[modifica]- ↑ «Albal es reuneix en una multitudinària Ofrena de Flors en honor a la seua patrona Santa Anna». València Televisió, 27-07-2026 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ «Blanes celebra avui la Festa de Santa Anna, patrona de la ciutat, amb els actes tradicionals, populars i oficials». Ajuntament de Blanes, 26-07-2025. [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ Tofe, F. «BREA DE ARAGÓN.- Fin de semana de fiestas en honor a Santa Ana patrona del municipio» (en castellà). Calatayud Noticias, 19-07-2023 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ «La Laguna Ahora por España de fiesta en fiesta: fiestas de Santa Ana en Candelaria (Tenerife)» (en castellà). La Laguna Ahora, 26-07-2023 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ «Candelaria honra a su Patrona, Santa Ana, con un festivo día» (en castellà). Sol del Sur Tenerife, 25-07-2024 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ Sainz, Sanda «La patrona recorrió Cervera» (
De subscripció o mur de pagament) (en castellà). La Rioja, 26-07-2023 [Consulta: 22 setembre 2026]. - ↑ «Fiestas patronales» (en castellà). Ajuntament de Cervera del Río Alhama. [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ González, Karla «Señora Santa Ana, patrona y guía de generaciones chiautempenses» (en castellà). El Sol de Tlaxcala, 24-07-2026 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ Caballero, Valme J. «La procesión de Santa Ana en Dos Hermanas une generaciones de fe» (en castellà). ABC, 27-07-2026 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ «Missa de Santa Anna a Sant Pere Màrtir». Diari d'Andorra, 26-07-2026 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ «El ball de Santa Anna, una de les tradicions més esperades de la festa major d'Escaldes-Engordany». Ràdio i Televisió d’Andorra, 27-07-2024 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ Torramadé, Carles «El poble de l'Estartit busca escut i bandera». Diari de Girona, 29-01-2016 [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ «Gibraleón se echa a la calle en procesión con Santa Ana» (en castellà). Huelva Hoy, 26-07-2018 [Consulta: 15 agost 2026].
- ↑ «Gibraleón celebró el día de su Patrona, Santa Ana» (en castellà). Canalcosta TV, 27-07-2017 [Consulta: 15 agost 2026].
- ↑ Cruz Domínguez, Antonio «Santa Ana, patrona de la ciudad» (
De subscripció o mur de pagament) (en castellà). La Provincia, 25-07-2015 [Consulta: 22 setembre 2026]. - ↑ Laforet, Juan José «El patronazgo capitalino de Santa Ana» (en castellà). Canarias7, 24-07-2025 [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ «Fiestas patronales en honor a nuestra patrona Santa Ana» (en castellà). Ajuntament de Santa Ana. [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ «Fiestas y Tradiciones» (en castellà). Ajuntament de Santa Ana la Real. [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ Polo, David «La fiesta de la Señora Santa Ana» (en castellà). Revista Cuartoscuro [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ «Santpedor celebrarà Santa Anna amb tradició, música i els Strombers aquest cap de setmana». Nació Digital, 24-07-2026 [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ «Zucaina celebra las fiestas de su patrona, Santa Ana» (en castellà). Bisbat de Sogorb-Castelló, 03-05-2023. [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ Garrido, Esther; Del Sol, Teresa «Santa Ana, patrona de Torredelcampo, recibe el bastón como Alcaldesa Perpetua ante miles de fieles, en imágenes» (en castellà). Jaén hoy, 11-06-2024 [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ Rechi, M.J.R. «Entre bengalas y nanas, Triana rinde homenaje a Santa Ana» (en castellà). ABC, 26-07-2025 [Consulta: 22 setembre 2026].
- ↑ Martínez-Bordiú, Almudena «La historia de la imagen de Santa Ana con "3 cabezas" en Navarra, España» (en castellà). ACI Prensa, 24-07-2024 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ «El Vendrell esclata de festa per honorar Santa Anna». RTV el Vendrell, 26-07-2026 [Consulta: 21 setembre 2026].
- ↑ Lligadas, Josep. Santa Anna i sant Joaquim. 2a ed.. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, Maig de 2013. ISBN 9788474674279.
- 1 2 3 4 5 «San Joaquín y Santa Ana». Catholic.net, 2020 [Consulta: 9 agost 2020].
- ↑ Émile Boutin. La Bonne Vierge: culte et tradition. Siloë, 2003, p. 131.
- ↑ «Saints Anne and Joachim | parents of Mary» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2019].
Vegeu també
[modifica]- Maria, mare de Jesús
- La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna i sant Joan Baptista (obra de Leonardo da Vinci).
- La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna (obra de Leonardo da Vinci).
- Dia dels avis

