Vés al contingut

Sarn Helen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula carreteraSarn Helen

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarretera, jaciment arqueològic i via romana Modifica el valor a Wikidata
Recorregut
Estat
Llocs que travessa
Vista de la calçada a Coed i Rhaiadr, prop de Glynneath, entre Brecon i Swansea.[1]

Sarn Helen és una calçada romana de 260 km, construïda a la província romana de Britànnia a Gal·les que connecta Gal·les del Nord amb Carmarthen, al sud-oest del país. Podria correspondre,[2] en part, o íntegrament, a la Via Occidentalis, que recorria el país sencer de nord a sud.[3]

Entre els possibles orígens del nom de la calçada (sarn és calçada en gal·lès[4]), es pensa que podria provenir d'Elena de Caernarfon, una santa d'origen cèltic del segle IV que va ser esposa de l'emperador de la pars occidentalis (Britànnia i Gàl·lia) de l'Imperi Romà, Magne Màxim, nascut a la província romana de Gal·lècia, i qui, segons la llegenda, havia demanat al seu futur marit la construcció de tres castra a Segontium (Caernarfon), Caerleon i Carmarthen amb calçades connectant-les.[5]

Un altre possible origen del nom podria ser Sarn Lleon[2] o sarn i Lleng, el terme en gaèlic per referir a la «calçada de la legió».[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ubicació exacta.
  2. 1 2 Lewis, Samuel (en anglès). A Topographical Dictionary of Wales. Lewis and Company, 1833. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016
  3. ↑ Cathrall, William i Andrew Crombie Ramsay (en anglès). A guide through North Wales..., pág. 307. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016.
  4. ↑ Maud, Ralph (en anglès). Guide to Welsh Wales, pág. 39. Y Lolfa, 1994. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016.
  5. ↑ Davies, Andrew y David Whittaker (en anglès). 'Walking on the Brecon Beacons, pág. 137. Cicerone Press Limited, 2010. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016.
  6. ↑ The Roman Itinera connected with the Principality of Wales (en anglès). pág. 118. Journal of the British Archaeological Association, Volumen 24. British Archaeological Association, 1868. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2016

Enllaços externs

[modifica]