Spa
| Per a altres significats, vegeu «Spa (salut)». |
| Spa (fr) Spå (wa) | |||||
| Tipus | municipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat i balneari | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | Valònia | ||||
| Província | Lieja | ||||
| Districte | districte de Verviers | ||||
| Capital | Spa | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 10.378 (2018) | ||||
| Idioma oficial | francès (oficial) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 39,85 km² | ||||
| Banyat per | Wayai (en) | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Sophie Delettre (2018–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 4900 | ||||
| Prefix telefònic | 087 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | 2021 (44a Sessió) | ||||
| Lloc web | villedespa.be | ||||
Spa (en (llatí) Aquae Spadaniae) és una ciutat belga situada a la província de Lieja. L'1 de desembre de 2011 tenia 10.590 habitants.[1] És coneguda mundialment pel termalisme i la seva proximitat amb el circuit de Spa-Francorchamps, seu de curses de Fórmula 1. En anglès el nom de la ciutat va esdevenir el substantiu genèric per dir balneari.[2] En neerlandès, el mot spa és sinònim d'aigua mineral.

Història
[modifica]Al segle xviii la petita vila de pagès va desenvolupar-se com un dels primers balnearis del temps moderns. Ja al segle XVI va començar a agafar fama arran de l'estada del metge d'Enric VIII d'Anglaterra i posteriorment amb la de Carles II d'Anglaterra durant el seu exili. Va esdevenir el lloc de trobada de tota la noblesa europea i la visita del tsar Pere I de Rússia encara li va donar més anomenada.
Spa tenia una intensa vida social i mundana, com va reflectir l'emperador Josep II d'Àustria definint-la com "el cafè d'Europa". A més va ser la primera estació termal que va embotellar les seves aigües per e portar-les arreu. També va tenir elorumer casino modern d'Europa, La Redoute, fundat el 1761. Tot plegat va portar al desenvolupament del conerç d'articles de luxe, des de porcellanes a rellotges, etc.
Durant la Primera Guerra Mundial, el comandament alemany va establir a Spa la seu de la seva base d'operacions i hi va residir l'Emperador Guillem II, i és a Spa on va abdicar per posar fi a la guerra.
A banda de nombrosos membres de la reialesa i noblesa europees també hi han passat personalitats com Giacomo Casanova, Victor Hugo, Alexandre Dumas (pare), Giacomo Meyerbeer, Giuseppe Verdi, Salvador Dalí, John Lennon o David Bowie
Geografia
[modifica]La ciutat es troba a una zona boscosa i de camps de la regió de les Ardenes, de la qual una gran part està protegida per evitar tota contaminació de l'aigua de pluja per la indústria o l'agricultura. De fet, l'aigua mineral, la primera riquesa de la ciutat, és la pluja d'antany filtrada durant decades per les capes de roques poroses i ferruginoses. Tret del turisme, la companyia Spa Monopole (aigua mineral i llimonades) que explota les nombroses fonts, és l'empleador més gran de la zona.

15% conreu i pastures,
57% bosc,
21% construccions i carreteres,
7% diversos.
Fills il·lustres
[modifica]- Johann Gerardy (1877-1929), violoncel·lista.
- Remacle Le Loup (1694-1746), dibuixant
Esdeveniments i llocs d'interès
[modifica]- El Pouhon Pere de Rússia: monument a la font
- El festival anual de la canço francesa Francofolies, creat pel cantautor Pierre Rapsat
- El balneari termal
- El Casino
- El Circuit de Spa-Francorchamps
- El turisme verd
Referències
[modifica]- ↑ «Registre de la població belga». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑ A. van Tubergen i S. van der Linden, A brief history of spa therapy in: Annals of the Rheumatic Diseases, 2001
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spa
