Vés al contingut

Subespai vectorial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En àlgebra lineal, donat un espai vectorial E sobre un cos K, un subespai vectorial de E és una part no buida F de E estable per a les combinacions lineals

. En altres paraules, aquesta part ha de verificar:

  • La suma vectorial de dos vectors de F pertany a F;
  • La multiplicació d'un vector de F per un escalar pertany a F.

Aquestes condicions imposen que el vector nul pertanyi a F. Proveït de les lleis induïdes F és un K-espai vectorial. L'espai nul {0} i l'espai total E són respectivament els subespais vectorials més petit i més gran de E. En general, una unió finita de subespais vectorials no és estable per combinacions lineals. Tanmateix, donada una família (Fi)i∈I de subespais vectorials de E, la seva intersecció és un subespai vectorial de E. La suma de la família (Fi)i∈I és el subespai més petit que contingui tots els Fi.

Definició equivalent

[modifica]

El subconjunt F és un 𝕂-subespai vectorial de E, si i només si:

  • F⊂E
  • F≠∅︀ ;
  • ∀u,v∈F, u+v∈F ;
  • ∀λ∈𝕂, ∀u∈F, λu∈F.

Això equival a:

  • F⊂E
  • F≠∅︀;
  • ∀u,v∈F,∀λ,β∈𝕂, λu+βv∈F.

En altres paraules, F és un subespai vectorial de E, si i només si no és buit i és estable per a les combinacions lineals.

Nota: en tot espai vectorial E no reduït a  {0}, hi ha almenys dos subespais vectorials. Són  {0} i E mateix: se'n diu els dos subespais vectorials trivials.

Observació 1: un subespai vectorial F de E conté necessàriament el vector nul  0E de E (en efecte, com que F és no buit, existeix almenys un element  u0 de F; llavors, per a tot  λ en  𝕂, λu0 pertany a F; la tria  λ=0 dona 0E=0⋅u0∈F).

És per això, quan es tracta de demostrar que un subconjunt F de E és un subespai vectorial de E, sovint es comença comprovant que F no sigui buit assegurant-se que conté el vector nul (si no el conté, immediatament hi ha contradicció).

Observació 2: quan E no es redueix a  {0}, es defineix en el conjunt G=E∖{0E} una relació d'equivalència R que consisteix a dir que dos elements V i W estan relacionats per R si existeix un element k no nul del cos commutatiu K tal que W = k V. Llavors P, el conjunt quocient de G per R, té una estructura molt rica d'espai projectiu.

Intersecció de dos subespais vectorials

[modifica]

Propietat

[modifica]

Siguin F1 i F2 dos subespais vectorials de E. Llavors:

  • F1∩F2 és un subespai vectorial de E.

Més generalment, tota intersecció de subespais vectorials és un subespai vectorial, és a dir que: per a tota família (Fi)i∈I de subespais vectorials de E, ∩i∈IFi és un subespai vectorial de E.

Unió de subespais vectorials

[modifica]

En el cas general, l'estructura de subespai vectorial no és estable per la unió. Existeix dues proposicions que tracten aquest cas.

  • E és aquí de dimensió finita, i el seu cos associat és de cardinal infinit. Si (Fi) és una família finita de subespais vectorials de E tots diferents de E, llavors la unió de la família (Fi) és diferent de E.
  • Si (Fi) és una família de subespais vectorials de E tal que la unió de dos elements d'aquesta família sempre estigui inclosa en un tercer element de la família, llavors la unió de la família (Fi) és un subespai vectorial de E.

Suma d'un o diversos espais vectorials

[modifica]

Definició

[modifica]

Siguin F1 i F2 dos subespais vectorials de E. Es defineix el subconjunt següent de E:

F1+F2={x∈E/∃x1∈F1,∃x2∈F2,x=x1+x2}.

Propietat i definició

[modifica]
  • F1+F2 és un subespai vectorial de E que conté a la vegada F1 i F2. Se l'anomena suma de F1 i F2.
  • Si F és un subespai vectorial de E que conté a la vegada F1 i F2, llavors F1+F2⊂F.
És per què es diu que F1+F2 és el subespai vectorial més petit de E que conté F1∪F2. Això equival a:
  • F1+F2 és la intersecció de tots els subespai vectorials de E que contenen F1∪F2.

Nota: la unió de dos subespais vectorials no és, en general, un subespai vectorial; perquè ho sigui, cal i n'hi ha prou que un dels dos estigui inclòs en l'altre.

Generalització

[modifica]

Siguin F1,F2,…,Fm m subespais vectorials de E. Es defineix el subconjunt següent de E:

∑i=1mFi={x∈E/∃(x1,x2,…,xm)∈F1×F2×⋯×Fm,x=x1+x2+⋯+xm}.
És el conjunt dels vectors de E que admeten almenys una descomposició en suma de vectors que pertanyen a respectivament als subespais vectorials F1,F2,…,Fm (si aquesta descomposició és a més única, la suma dels subespais s'anomena directa.

Llavors:

  • ∑i=1mFi és un subespai vectorial de E que conté a la vegada F1,F2,…,Fm. Se l'anomena suma d'aquests subespais.
  • Si F és un subespai vectorial de E que conté a la vegada F1,F2,…,Fm, llavors ∑i=1mFi⊂F.
Es diu també que ∑i=1mFi és el subespai vectorial més petit de E que conté F1∪F2∪⋯∪Fm.

Subespai vectorial generat

[modifica]

Definició

[modifica]

Sigui A una part qualsevol de E.

  • Si A és no buit, es defineix el subconjunt següent de E:
Vect(A)={∑i=1nλixi/n∈ℕ⋆,λi∈𝕂,xi∈A}.
(així, Vect(A) és per definició el conjunt de les combinacions lineals d'elements de A).
  • Es completa aquesta definició posant Vect(∅︀)={0E}.

Propietat 1

[modifica]

Sigui A una part de E .

  • El conjunt Vect(A) és un subespai vectorial de E, i conté A.
  • Si F és un subespai vectorial de E que conté A, llavors Vect(A)⊂F.
És per això que es diu que Vect(A) és el subespai vectorial més petit de E que contenint A.
Se l'anomena subespai vectorial de E generat per A.
  • El subespai vectorial generat per A és la intersecció de tots els subespais vectorials de E que contenen A.

Nota: es considera l'aplicació φ:𝒫(E)→𝒫(E),A↦Vect(A), on 𝒫(E) designa el conjunt de les parts de E.

Es designa per A i B dues parts qualssevol de E. Resulta de la propietat precedent que:

  • L'aplicació φ és creixent: si A⊂B, llavors Vect(A)⊂Vect(B).
  • L'aplicació φ és extensiva: A⊂Vect(A).
  • L'aplicació φ és idempotent: Vect″Vect(A″=Vect(A)
Es diu llavors que φ és una clausura. Els subespais vectorials de E són els punts fixos de φ:
  • Perquè una part A de E sigui un subespai vectorial de E, cal i n'hi ha prou que Vect(A)=A.

Propietat 2

[modifica]

Siguin A i B dues parts de E. Llavors:

  • Vect(A)+Vect(B)=Vect(A∪B)

Espai vectorial finit

[modifica]

Sigui K un cos finit de cardinal q, i sigui E un K-espai vectorial de dimensió finita n sobre K. Llavors el conjunt E és finit de cardinal q n . Posseeix un nombre finit de subespais vectorials. El nombre de subespais de dimensió k val

(qn−1)(qn−q)…(qn−qk−1)(qk−1)(qk−q)…(qk−qk−1).

Aquesta quantitat és el quocient del nombre de famílies lliures a k elements de E pel nombre de les bases en un K-espai vectorial de dimensió k.