Vejatz lo contengut

Benasc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Benasque)
Infotaula d'entitat administrativaBenasc

Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialBenasque/Benás[1][2]
Administracion
CapitalaBenasc Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaespanhòl
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
42° 36′ 17″ N, 0° 31′ 24″ E
EstatEspanha
Comunautat autonòmaAragon
ProvínciaProvíncia d'Òsca
ComarcaRibagorça Modifica el valor a Wikidata
Superfícia233,195637 km²[3] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana1 138 m[4] Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala2 359[5] Modifica el valor a Wikidata ab. (2025 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat10,12 ab./km²
Gentilicibenasqués
benasquesa Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postal22440 Modifica el valor a Wikidata

Sit webbenasque.es Modifica el valor a Wikidata

Benasc, oficialement Benasque/Benás[1] (en aragonés e benasqués: Benás; en espanhòl: Benasque[6]), es un municipi de la comarca de Ribargorça en Aragon. Es la principala vila de la val omonima.

Los lingüistas s'interessant a l'etimologia d'aquel toponim penjan en favor d'una origina, que s'acaba pel sufix -asco probablament non-indoeuropèa. Se poiriá citar egalament una lista de localitats s'acabant per las desinéncias -asco -asca, situadas dins los territòris de las populacions vasconas e liguras, coma Behaskane (Basses Pirenèus), Venasca (Vauclusa), Venascha (Coni), Benasco (Gènoa), Benaschi (Pàdoa).[7]

En efècte, Ballarín (1974: 159) afirma que los cercaires modèrns, avent localizat de nombroses establiments dins la region ocupada per aquel pòble [los Ilergets], tiben a identificar la forma ibèrica Vescelia amb l'actual toponim Benasque». Los primièrs documents fan pròva de la preséncia del -o final. Mantuna ipotèsi etimologica entorneja aquel toponim controvertit, qu'enumerarem aicí Ballarín (1972: p.104-105) abòrda la question de l'origina de Benasque e suggerís que, per d'unes, poiriá èsser d'origina basca, derivat de be, significant «al pè de», e asque, significant «limit o frontièra» (Cenac Moncaut).

La forma modèrna sembla es lo fruit d'una apocòpa normala en occitan, sul modèl del catalan.[8] En mai, de raprochaments fonetics pòdon èsser realizar sus l'evolucion similara del sufix galloroman -acu(m) derivat -ācon (< celtica comun -āko-) significant «luòc de, proprietat de», caracterizat per l'amuissiment de la -m finala e la casuda progressiva de la u atòna. Pasmens, las documentacions istoricas atèstan tre lo sègle x jos las formas latinas Benasco, Benascutum e ulteriorament Benasch.

Benasco, 947, 1015-1019, 1097-1104, 1279; Benaschum, 1006 o 1010; 1015?; Uenascu, 1015-1019, 1018; Benascu, 1015-1019?, 1018, 1019-1020, 1025, 1020-1043; Uenaschu, 1015-1019?; Benascho, 1015-1019?, 1193, 1194, 1200; Benascum, 1015-1019?, 1020-1035; Venascum, 1025; Uenascum, 1020-1035; Benascon, 1045; Benastg, 1172; Benasche, 1185; Benasch, 1213, 1225, 1381, 1385, 1397, 1575; Benasc, 1218; val de benasch, 1578, 1579; Benasque en 1580. [9]

La vila es traversada pel riu Éssera. Constituissi un munipic destacada dins la comarca de Ribagorça e es lo mai de septentrional de la Val de Benasc.

Lo tèrme municipal compren los nuclis de Cerler (Sarllé), lo vilatge mai naut de la val[10] e Ancils (Ansils), situat a 1.123 mètres d'altitud.[10]

Benasc a un climat de nauta montanha, amb d'estius cauds pendent la jornada e fresc la nuèit, e dels ivèrns freges, amb de temperaturas glacialas e de nèu sovent. Sa temperatura mejana annala es de 9 gras (a 1 138 mètres), una zòna generalament freja.

Lo benasqués es l'idiòma tradicional de la Val, a la confluéncia de l'aragonés, del catalan e de l'occitan gascon.

Articles connèxes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. 1 2 Govèrn d'Aragon; Comission de Toponimia Aragonesa. ««Benasque/Benás»Según la Ley 12/2002, de 28 de mayo, de creación de la Comarca de la Ribagorza» (en espanhòl).
  2. ↑ «Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019» (en espanhòl). Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha, 8 de febrièr de 2019.
  3. ↑ URL de la referéncia: https://datos.gob.es/es/catalogo/a02002834-nomenclator-ano-20147.
  4. ↑ Afirmat dins: Gran Enciclopedia Aragonesa. Identificant Gran Enciclopedia Aragonesa: 2142. Data de consulta: 16 d'octobre de 2016. Lenga: espanhòl. Data de publicacion: 1977. Autor: Eloy Fernández Clemente.
  5. ↑ Afirmat dins: Padrón municipal de España de 2025. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2025.
  6. ↑ Institut Geografic d'Aragon. «Lista de Municipios en la provincia de Huesa» (en espanhòl). Nomenclátor Geográfico de Aragón. [Consulta: 18 de decembre de 2023]
  7. ↑ Coromines, Joan. «Benasc». vol. II. En: Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 425, 426. ISBN 84-7256-331-6.
  8. ↑ Coromines, Joan. «Onomasticon Cataloniae» (en catalan) p. 425, 426.
  9. ↑ Martín de Las Pueblas Rodríguez, Jesús. «Sobre la toponimia de la Val de Benasque» (en espanhòl) p. 143, 144, 145. Instituto de Estudios Altoaragoneses.
  10. 1 2 «Cerler», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.